DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Uns pares deixen de portar el seu fill malalt a l’escola per por que pugui agreujar-se la seva situació. El metge assegura que no té criteris mèdics per quedar-se a casa i el fiscal els denuncia. És ètic que un jutge decideixi per uns pares?

Ja són diverses les ocasions en què ens hem preguntat sobre els límits de l’autonomia d’uns pares quan es pot veure compromès el benestar del seu fill. En aquest cas tornem a l’àmbit escolar de mà d’una notícia real que ens farà reflexionar sobre les decisions dels pares sobre la salut dels seus fills, les conseqüències de l’absentisme escolar, la gestió de les emocions i les mancances del sistema per donar resposta a les necessitats de les famílies davant la incertesa i la malaltia.

Jutjats de Girona. Uns pares afronten una multa de 3.600 euros per l’absentisme continuat del seu fill a l’escola, acusats de delicte d’abandonament. Segons explica el fiscal durant el curs 2013-2014 el noi va
registrar una taxa d’absentisme del 60 per cent. Durant els anys 2015-2017 les faltes s’eleven al 91 per cent. Aquests fets arriben a la comissió tècnica corresponent i s’inicien els tràmits de denúncia.

En Jan (nom fictici), de 14 anys, pateix una malaltia cardíaca considerada greu que ha suposat ingressos continuats així com algunes intervencions quirúrgiques. Els pares presenten informes mèdics on queda constància de l’existència d’aquesta malaltia i les necessitats especials del Jan així com refereixen que si no porten el seu fill a l’escola és perquè tenen por que li pugui passar alguna cosa que agreugi el seu estat. Descriuen com els altres fills estan escolaritzats i si el Jan té aquesta taxa d’absentisme és per poder protegir-lo, ja que a casa intenten continuar amb una educació adaptada. Malauradament, el metge forense dictamina que no hi ha criteris mèdics que justifiquin que el Jan s’hagi de quedar a casa o no pugui fer vida normal, fet que els metges ja havien explicat als pares. Amb un coneixement del centre de les seves característiques i d’eines per actuar en cas de taquicàrdia intensa el nen podria anar a l’escola. El fiscal al·lega sobreprotecció que influeix negativament en el benestar del noi. Es pot acusar els pares d’abandonament? Tenen dret a no portar el seu fill a l’escola? S’hauria de poder ajudar els pares en la gestió de la seva por en lloc de castigar-los directament? Hi ha recursos per fer-ho?

Aclarim en un primer moment que l’assistència a l’escola és un dret dels menors. Sense una justificació mèdica privar-los d’aquest dret implicaria unes responsabilitats pels progenitors. Val a dir també que si existeix un criteri mèdic el sistema permet el mestre a domicili tant de l’escola ordinària com de l’especial. Finalment, cal recordar que altres tipus d’educació a domicili, arrel una sentència del Constitucional el 2010, no està contemplada com una opció pels pares. Llavors, què hauria de decidir el jutge?

Podria valorar que realment hi ha un abandonament i imposar la multa tot obligant-los a portar el nen a l’escola. Podria també assessorar-los coordinant-se amb els equips mèdics referents per facilitar l’acompanyament i el treball familiar cap a l’acceptació del recurs. Finalment, podria valorar que no es tracta de sobreprotecció, ja que el risc pel noi és real i no fer-hi res.

Què us sembla? Penseu que s’està vulnerant el dret del menor? Canviaria la vostra opinió si hi hagués un criteri mèdic justificatiu o s’hauria de passar per sobre del risc per garantir l’estat relacional dels nens? Ara, teniu vosaltres la paraula.