Es va negar a canviar-se de lloc en un bus i asseure’s enrere per ser afroamericana; així la Rosa Parks es va convertir en la dama dels drets civils dels Estats Units.
Nascuda a Alabama el 1913, la Rosa es va vincular amb els moviments civils contra el segregacionisme abans de l’incident del bus. El 1949 es va convertir en assessora de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP), la que promovia la igualtat de drets i el cessament de prejudicis de casta i raça.
Després, el 1955, vindria el famós moment en el bus que acabaria amb la Rosa a la presó, jutjada per violar una llei local i pagant una multa de 14 dòlars.
Amb 42 anys, aquesta modista es disposava a tornar a casa seva en bus, el qual en aquesta època estava dividit per una línia que assenyalava que els blancs s’asseien davant i els negres darrere. Els seients del mig podien ser usats pels negres en el cas que els blancs no els requerissin. Aquest va ser el cas de la Rosa i tres persones més de color, als qui el xofer del bus els va instar a moure’s cap endarrere quan un passatger blanc va pujar. La Rosa no es va aixecar del seu seient i amb aquest simple gest la història dels drets civils canviaria per sempre.
La seva actitud va fer que el fins llavors desconegut pastor Martin Luther i l’amic d’infància de la Rosa, Jhonny Carr, conduïssin una protesta contra els busos a Montgomery, on s’aconsellava a la població afroamericana a no fer servir aquest transport. El resultat no va tardar a arribar quan els busos van deixar de rebre passatgers, a causa de la gran població negra del lloc. Després de 382 dies de protesta, l’autoritat va haver d’acabar amb la segregació en els autobusos quan la Cort Suprema dels Estats Units va declarar inconstitucional la separació racial en el transport.
La denominada mala conducta de la Rosa Parks i el posterior boicot contra els busos, va portar una ona de protestes i resistència no violenta i desobediència civil, en la seva majoria per afroamericans, que exigien un accés i tracte igualitari per part de la societat. El moviment es va expandir pels Estats Units en multitudinàries marxes i accions que donaven compte de les precàries condicions civils en les quals vivia la població negra dels Estats Units.
Després de convertir-se en una icona, la Rosa es va mudar a Detroit a principis dels seixanta, on va començar a treballar amb el polític demòcrata John Conyers fins a finals dels vuitanta. Va ser guardonada el 1979 per la NAACP amb la prestigiosa medalla Spingarm i el 1999 va rebre la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units per la seva lluita contra el racisme.
Text de: https://mujeresbacanas.com/
Veure més informació a:
https://www.youtube.com/watch?v=bn08zp3uKsc
https://www.youtube.com/watch?v=6-KrLOM8YtY