28-11-2018 Angie Vázquez  https://www.elnuevodia.com/

The Washington Post va comptabilitzar més de 5.000 mentides dites per Donald Trump en 600 dies de presidència. La poca importància que alguns seguidors donen a això o l’aplaudiment a les seves mentides han cridat l’atenció d’investigadors de la conducta. El fanatisme cap a Trump, i les seves mentides, ja és objecte d’estudi en universitats nord-americanes.

Per definició, el “fanàtic” s’aferra a idees o persones de forma exagerada, cega i inflamada. El perfil psicològic revela patrons mentals consistents: no respecta discrepàncies ni tolera diferències; si és confrontat, explota en excessos irracionals; dificulta interaccions socials amb bel·ligerància i megalomania; no dialoga ni escolta; no negocia ni raona; imposa el seu punt de vista i els seus plans; és dogmàtic, intransigent, autoritari, absolutista i donat a l’amenaça.

Encara que en si mateix no és un trastorn mental, no deixa d’aparèixer en alguns quadres clínics del DSM com a simptomatologia aliada al deliri o tret de personalitat obsessiu. Depenent del grau en què distorsiona les coses a favor seu, el fanàtic pot arribar a “trencar amb la realitat”. Per a Voltaire, el fanatisme era greu: com una gangrena en el cervell.

Tot grup social s’organitza en estructures de “líders-seguidors” i, en totes, el fanatisme és possible. La teoria de l'”efecte Dunning-Kruger” descriu el biaix perceptiu-cognitiu que els fanàtics desenvolupen quan, tenint poc o cap coneixement sobre un tema -o persona-, mostren il·lusòriament superioritat d’experts i neguen tota evidència contrària. Això els ajuda a creure que comparteixen poder i trets amb el líder.

A menor domini de coneixements sobre un assumpte, major la probabilitat de fanatisme. Un estudi per enquesta amb 2.600 nord-americans de tots dos partits va confirmar que els subjectes de més baixes mitjanes en coneixement polític eren els més donats a desenvolupar afiliacions fanatitzades sobre-estimant el seu propi coneixement i el dels líders de la seva predilecció.

El fanatisme és un problema seriós. L'”efecte Dunning-Kruger” pot explicar com alguns seguidors de Trump accepten i defensen tan apassionadament les seves mentides justificant la seva confusa retòrica entre veritats objectives i “alternes”. Un estudi entre els seus seguidors (Universitat de New Hampshire, 2017) va revelar que un 75% no creia en la responsabilitat humana sobre el canvi climàtic. Van validar la versió de Trump que presumeix de no creure al 97% dels científics mundials ni a 300 científics locals que van fer un informe d’efectes greus per als Estats Units.

Malgrat el constant esforç periodístic, acadèmic i polític per verificar dades i evidenciar fets, els fanàtics de Trump es neguen a acceptar-los. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi, diu un savi refrany. Sabem que si es fomenta la submissió cega, el fanatisme augmenta. Per contra, si s’estimula el desenvolupament de lliures i crítics pensadors, s’afebleix o desapareix.

Part del procés de fanatització requereix la deshumanització i criminalització de grups contraris o opinions diferents. Els fanàtics adquireixen un fals auto-concepte elevat quan es comparen amb uns altres que consideren inferiors. La retòrica discursiva ofensiva de Trump interioritza i criminalitza a llatins, dones, negres, emigrants i enemics reals o imaginaris. Reforçant estereotips negatius alimenta l’odi que, en lògica circular, justifica el fanatisme exacerbat cap a Trump.

Potser el fanatisme sigui un primitiu mecanisme defensiu per a evadir veritats que no agraden -o amenacen- a qui no té -o no coneix- recursos millors. Potser és un exemple d’indocta actitud davant veritats difícils.

Però el fanatisme no allibera; esclavitza. No garanteix accés al poder ni representa bones formes de pensament. La re-educació permet combatre el fanatisme però requereix voluntats i pren temps. Similar als qui se sotmeten a cultes religiosos basats en rentades de cervell i als addictes que depenen de la droga, el fanàtic requereix molt treball psicològic per a esborrar el seu mal après deliri de grandesa oportunista o acaba permanentment esclavitzat.

“Assumeixo que el savi pot canviar d’opinió. El neci, mai” (Kant). Una ínfima minoria, sinistra i perillosa, no és fanàtica sinó mercenària i aquests mereixen anàlisi a part.