DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Miami, als Estats Units. Urgències d’un gran hospital. Un home arriba en estat crític i els metges descobreixen que porta un tatuatge al pit amb un missatge molt clar: “No ressuscitar”. Han d’intentar salvar-li la vida o fer cas a la demanda?

Presentem de nou un cas conegut pel seguiment mediàtic que ha tingut, que ens permetrà reflexionar sobre les voluntats anticipades i la presa de decisions anticipada, els dilemes ètics en què es troben els professionals mèdics en moments d’urgència vital així com per deliberar respecte a l’autonomia i l’autodeterminació dels pacients i el lloc que ocupen en el món hospitalari.

Un home va ingressar en estat greu i inconscient en la sala d’urgències d’un hospital de Miami per una sobre ingesta d’alcohol. La seva història clínica de seguida mostra uns antecedents mèdics preocupants: té una cardiopatia i pateix una malaltia obstructiva crònica. Alhora, el seu cos porta un missatge pels metges en forma de tatuatge del tot inesperat on es deixa clara la intenció del pacient: “no ressuscitar” (amb el “no” subratllat).

En poc temps el pacient entra en estat crític i s’ha de prendre una decisió sense haver pogut parlar amb el pacient i haver confirmat les seves decisions. Els treballadors socials de l’hospital comencen la cerca d’algun familiar o conegut que pugui parlar per ell, però no apareix ningú. Els metges, finalment, malgrat la direcció clara del tatuatge, decideixen utilitzar totes les mesures a les seves mans en tant que es consideren amb el dret a decidir si ell no ha verbalitzat abans les seves preferències. Malgrat aquesta primera acció, el comitè ètic del centre demana que es respecti l’ordre del tatuatge. L’home va morir. A posteriori es va trobar un document de voluntats anticipades que reafirmava la seva intenció de no ser reanimat tranquil·litzant els directius de l’hospital.

Es va actuar correctament? S’havia de fer cas al tatuatge? Per què se’l va fer si ja tenia un document escrit? Per què aquest document no estava a la història clínica?
Aprofitem per recordar que el procés de presa de decisions anticipades és la deliberació que permet als professionals conèixer les preferències, valors, expectatives i idees d’un pacient davant la malaltia, la seva evolució i la possible necessitat de tècniques invasives. Aquestes voluntats anticipades es poden concretar verbalment o en un document, definint-se les instruccions sobre tractaments mèdics i intervencions. Siguin com siguin, és important que es facin extensives a amics, familiars i metges de confiança, i es facin constar a la història clínica i fins i tot en el registre específic. Quina consideració s’havia de tenir davant aquest tatuatge? Per què els metges es van trobar davant un dilema ètic?

Es podria haver valorat des de l’inici que davant la manca de la certesa de l’existència d’un document o una instrucció a la història clínica, el tatuatge és una mostra dels desitjos del pacient i, per tant, no hi hauria cap dilema. Però sabem que els metges van tenir dubtes de la veracitat del tatuatge i van actuar en contra del mateix, decidint per ells mateixos sense tenir en compte la demanda escrita però aconseguint cert temps per portar el cas davant el comitè ètic.

Què en penseu? Creieu que davant aquest tatuatge els metges haurien d’haver fet cas sense necessitar el comitè ètic? I anant una mica més enllà, per què creieu que el pacient es va tatuar aquest missatge si ja disposava d’un document de voluntats anticipades? És el vostre torn!