JORNALERS DEL “M’AGRADA”

Pablo Ordaz – https://elpais.com

Només set anys després de la seva estrena, ‘Caiguda en picat’, aquell capítol de la sèrie Black Mirror que feia una caricatura futurista de l’obsessió pel prestigi en les xarxes socials, s’està convertint en una espantosa realitat per a la baula més feble del sistema. Ja hi ha cambrers, repartidors de menjar ràpid, venedors de perfums en grans magatzems o instal·ladors de fibra òptica que perden la seva feina, o almenys bona part dels seus ingressos, per la mala valoració virtual d’un client insatisfet o simplement cabrejat amb l’empresa per a la qual presten els seus serveis. No és difícil de comprovar. N’hi ha prou amb parlar una estona amb els repartidors que, amb el casc posat, esperen al costat de les seves bicicletes la pròxima comanda a les portes d’un establiment de la cadena McDonald’s. Valgui un del centre de Madrid —donar noms i pistes pot resultar molt perjudicial per als protagonistes reals— un migdia laborable de la setmana passada.

Si un els observa des de lluny, veurà que gairebé sempre estan amb la mirada fixa en els seus mòbils. Aquest maleït enganxament, es podria pensar. Error. Estan pendents d’una aplicació que, per a ells, resulta molt més diabòlica que qualsevol altra. La d’una d’aquestes companyies virtuals que, a través del telèfon mòbil i en qüestió de minuts, posen en contacte el client amb el restaurant i amb el repartidor que, amb bicicleta o moto, té la missió de portar a casa seva el menjar encara calent. “Miri”, explica un dels joves mostrant el seu telèfon, “el nostre treball depèn íntegrament de la puntuació que tinguem. L’empresa ens concedeix hores de treball en franges d’alta demanda —per exemple, els dissabtes des de les 21.00 a les 23.00— en funció de la valoració dels clients que portem acumulada. Si perdem la puntuació d’excel·lència —uns 97 punts sobre 100— per una mala valoració, l’endemà et redueixen les hores de treball o te les treuen directament, encara que en la majoria dels casos no siguem nosaltres els culpables que el menjar arribi tard o fred. Però l’aplicació només dóna l’opció d’avaluar-nos a nosaltres”.

En el cas, conten els joves repartidors, que algun d’ells pateixi un descens considerable en la seva valoració, es queda sense hores assignades. I llavors, com els passa a altres que participen en la conversa, l’única opció és acudir a la porta d’un dels restaurants amb major demanda —aquesta hamburgueseria en el centre de Madrid— i fixar la seva vista en la pantalla per a intentar caçar algun encàrrec solt. Aquesta és la nova imatge d’aquells temporers a preu fet que esperaven a la plaça del poble que el capatàs —tu sí, tu no— els pugés a la furgoneta per a treballar de sol a sol per un sou de misèria. “La gent no sap”, reflexiona un dels joves en un excel·lent espanyol (al voltant del 70% dels repartidors són veneçolans en situació d’asil polític), “el mal que pot fer amb una simple valoració negativa”.

Els que sí que ho saben són els treballadors precaris que, ja sigui darrere del taulell d’uns grans magatzems, en el servei d’atenció al client de qualsevol gran companyia o instal·lant Internet casa per casa, depenen d’una bona valoració per a aconseguir un sou que poques vegades arriba als 1.000 euros. Ja no és estrany que algun d’aquests treballadors, atabalats per la situació, traslladi directament al client la importància d’una valoració positiva. “Ara li cridaran de la meva empresa”, va explicar fa uns dies a Sant Sebastià l’instal·lador d’una de les principals companyies de telefonia després d’arreglar un problema amb la fibra òptica, “preguntant-li que valori el servei. Però en realitat a qui valora és a mi, encara que diguin ‘valori a [nom de la companyia]’, no és cert. Valora al tècnic que ve a casa seva. I qualsevol nota inferior al 10 suposa una reducció de sou. El problema és que la gent sol estar tan cremada amb la companyia que posa un zero o una qualificació molt baixa. Així que jo ho explico molt claret a tothom: amb aquesta crida em valoren a mi”.

L’economista i advocat Adrián Todolí ha analitzat el problema i les seves conclusions són alarmants. “La situació ha anat empitjorant fins a tal punt”, adverteix, “que estem tornant al servilisme del segle XIX”. I ho explica d’una manera molt gràfica: “Ens trobem davant el risc d’una doble sanció. D’una banda, un treballador té el risc de ser acomiadat per una valoració dolenta d’un client (sigui veritable o falsa) o perquè l’empresa se serveix d’aquestes suposades opinions negatives per a desfer-se d’un treballador precari. Però a més ara sorgeix un altre problema, que són les plataformes online de puntuació, on es recullen les

valoracions d’empresaris i clients sobre tal o tal altre professional. I aquí ve la doble sanció. Una mala puntuació no sols et pot deixar sense la teva feina actual, sinó implicar-te una mala reputació online que t’impedeixi accedir a treballs futurs. Qui s’atrevirà a dir-li no a un client o a negar-se a fer hores extres si s’està jugant el futur?”.

Todolí fa referència a una app creada per uns empresaris espanyols que, sota el suposat objectiu de “fomentar la meritocràcia”, permet amb un simple moviment del dit valorar el treball de qualsevol. En la seva pàgina web, els creadors de la plataforma expliquen com se’ls va ocórrer la idea: “Un matí, prenent un brunch en un d’aquests meravellosos cafès del East Village de Nova York, pensem: com ens agradaria poder ajudar a aquesta cambrera que m’ha atès tan bé. En acostar-nos al gerent per a traslladar-li la nostra bona experiència amb la seva empleada, ens contesta amb un somriure que estem convidats a valorar el negoci en qualsevol de les moltes plataformes que ja existeixen. I pensem: ‘Què injust no poder valorar aquesta persona!’. Així va néixer la idea…”.

L’escena s’assembla tant al principi del capítol de Black Mirror que, només pensar en el desastrós final, produeix esgarrifances. A la cantonada del carrer de Goya amb el d’Alcalá, joves repartidors mantenen la seva mirada fixa en el telèfon com feia a tota hora la protagonista de ‘Caiguda en picat’. El seu futur depèn d’un “m’agrada” o d’un “no m’agrada”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.