El Josep Subirà és fill de Bellpuig i la Dolors Capdevila de Llorenç de Rocafort, dit també “de Vallbona”; estan jubilats i viuen a Lleida amb la seva filla Elisabet.

(Entrevista realitzada per la Iolanda Gasques i l’Enric Segarra per a la newsletter Bondat i Solidaritat.)

ENTREVISTA 1a PART

ENTREVISTA 2a PART

CRÒNICA DE L’ENTREVISTA A LA FAMÍLIA SUBIRÀ-CAPDEVILA

El 10 d’abril de 2022, la família Subirà-Capdevila ens va obrir les portes de casa seva, el Josep, la Dolors i l’Elisabet ens van obrir el seu cor.

Des d’un primer moment van aflorar cadascun dels ingredients de la Bondat, des de les primeres paraules d’aquesta conversa mantinguda vam presenciar l’estima i el respecte que es professen la Dolors i el Josep, com va començar la seva bonica història d’amor, on la música i va estar present. L’amor profund que senten per l’Elisabet. Observant-los i escoltant-los es fa molt evident la importància d’apreciar i valorar la diversitat, conèixer la realitat de cada persona. La tendresa amb la qual es miren i com s’acaronen. L’enorme generositat de la família i en particular de la Dolors, donant als altres el que necessiten tot i que això representi viure amb menys possibilitats. Compartir allò que tenim per fer la vida més amable als altres. Agrair cada dia a la vida el fet de poder-nos aixecar i estar junts, deixar l’espai perquè l’Elisabet comenci el dia sense presses, al seu ritme, respectant el seu espai. No esperar res, viure el dia a dia. Com ens diu la Dolors: espero cada dia de la meva filla que quan la vagi a despertar em miri, no tingui febre i em somrigui.

Practicar la compassió, ser conscients que cadascun de nosaltres patim, que tots volem i busquem la felicitat, i encaminar cadascun dels nostres actes a disminuir el patiment de l’altra persona. Fer pedagogia del que és la compassió i desvincular-la totalment de la llàstima, d’allò que no és. Treballar per la sensibilització, la conscienciació, l’acompanyament i per poder acollir a les famílies que ho puguin necessitar tal com es van sentir acollits fa més de 35 anys per l’Associació Aremi, que juntament amb el suport de la família, els va fer sentir que no estàvem sols.

Des d’un primer moment vam respirar la cultura de pau, la paciència que es professen entre ells tot i que hi hagi moments difícils, moments que s’esvaeixen cada vegada que l’Elisabet somriu, cada vegada que l’Elisabet ens mira i es comunica amb cadascú de nosaltres, ens expressa que ens veu, ens sent i ens reconeix. Cada vegada que el seu somriure es fa present i impregna la sala d’alegria i benestar.

Des d’un primer moment ha estat present la senzillesa i la humilitat de la Dolors i el Josep, observant, escoltant i sense parar d’aprendre i compartir la seva gran saviesa per fer la vida més amable, on la salut i el benestar formin part del dia a dia; on l’amabilitat, aquesta elegància de l’ànima acompanyi cadascun dels moviments, cadascuna de les paraules, cadascun dels fets. Amb aquesta intenció de la Dolors que va sorgir fa 20 anys de la voluntat d’endolcir la vida de les persones a través de la xocolata. Els “bombons de la Dolors” no deixen de ser aquesta cura pels altres que practica cada dia, cada hora i cada segon la Dolors, amb tot allò que fa, amb tot allò que diu, amb tot allò que pensa. La grandesa de les petites coses. Amb la nostra manera de fer poder acompanyar, portar la manera de bon fer.

Bellesa present en tot l’espai, bellesa en cadascun dels diaris que el padrí de l’Elisabet, el pare de la Dolors, va escriure durant molts anys cada dia a la seva néta. Persona referent de Bondat per a la família Subirà-Capdevila persona que per a la família representa els valors de la humilitat i l’estima.

L’Elisabet és aquesta font d’energia per a la família, pels amics, pel Josep i la Dolors. És aquesta fortalesa que cada dia demanen, així com demanen paciència, serenitat, pau interior. Amb tot això fan un còctel per començar el dia. A tot això hi afegeixen el diàleg i poder gaudir d’allò que els agrada, es cuiden per poder cuidar.

Us encoratjo a trobar un espai per a escoltar aquesta conversa mantinguda amb la família, a descobrir que és el que més li agrada a l’Elisabet, com comença el seu dia, com es diverteixen; a deixar que cadascuna de les seves paraules, de les seves mirades, de les seves carícies us impregnin de Bondat, us motivin a practicar i a viure des de la Bondat en Acció com ho han fet amb mi.

Per a mi ha estat un gran regal poder compartir aquesta conversa i aquest espai amb el Josep, amb la Dolors i amb l’Elisabet i, sense cap mena de dubte, amb l’Enric Segarra persona que ho ha fet possible. Com diu la Dolors, són generadors de bona acció i bon fer.

Iolanda Gasques