SÍNDROME DE DOWN I AMOR

DILEMES ÈTICS Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

La Raquel i el Santi estan enamorats. Es van conèixer a la feina i ja fa quinze anys que festegen. Tots dos tenen la síndrome de Down i la sobreprotecció de la germana de la Raquel no els permet viure junts. Tenen dret a l’amor i l’afectivitat?

Plantegem en aquesta ocasió un cas sobre els drets de les persones discapacitades a gaudir del propi cos, a tenir parella, a viure el seu amor així com dels dilemes que el respecte a aquests drets poden fer aparèixer en els professionals. Qui ha de decidir com han de ser les relacions en les persones amb discapacitats intel·lectuals?

La Raquel i el Santi, tots dos sobre la cinquantena i amb síndrome de Down, es van conèixer fa quinze anys al centre especial de treball on assisteixen de dilluns a divendres. Són autònoms, capaços de gestionar certa quantitat de diners que ells mateixos guanyen amb la feina que fan i de prendre decisions. Participen en activitats diferents durant el dia, però aprofiten l’hora de descans per dinar junts, passejar pel pati, fer-se petons i abraçades o simplement donar-se de la mà i mirar el cel. Els pares del Santi, que tenen uns vuitanta anys, han acceptat la situació i fins i tot la mare acompanya el fill a comprar regals per Sant Jordi o el dia dels enamorats per tal que el Santi pugui tenir un detall amb la seva estimada.

La parella ha demanat explícitament poder passar més temps junts, volen gaudir dels caps de setmana, dormir plegats, anar al cinema, mirar botigues… La fundació que gestiona el centre de treball disposa de pisos i ha recollit la demanda amb la intenció de poder prendre una decisió. Però la germana i tutora legal de la Raquel no ha vist mai amb bons ulls aquesta relació. No li permet parlar d’ell a casa, ni trucar-lo. Durant la reunió amb els professionals del centre deixa clara la seva postura: no vol que estiguin junts per
por a que tinguin relacions sexuals i exigeix que els prohibeixin qualsevol tipus de contacte. Què haurien de fer els professionals? Té dret la germana, per ser la tutora legal a prohibir la relació?

Diu la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides que tenen els mateixos drets que qualsevol altre amb la necessitat que els estats vetllin per fer-los complir i no hi hagi cap tipus de discriminació. Tenen dret a la llibertat, a ser inclosos en la societat, a viure de forma independent i al respecte de la llar i la família. És cert que no sempre hi ha un respecte real als drets de les persones en general pel que els col·lectius vulnerables tenen encara més dificultat per sentir-se escoltats.

Llavors, què haurien de fer els professionals en aquest cas?

D’una banda, es podria atendre al fet legal que la germana és la tutora, que ho és perquè un jutge ha decidit que la Raquel havia d’estar incapacitada legalment. Per aquesta raó només s’hauria de pensar que
la germana està protegint una persona vulnerable i, per tant, els professionals han de respectar la seva decisió. D’altra banda, encara que podrien tenir problemes si no tenen en compte la demanda de la germana, podrien intentar facilitar la relació i el vincle entre els dos enamorats alhora que busquen millors maneres de dialogar i arribar a acords amb la germana.

Què en penseu? És un excés de sobreprotecció o la germana està mirant pel bé d’una persona vulnerable? Els professionals haurien de fer cas a la germana o mirar pels drets, necessitats i demandes explícites dels usuaris? Ja sabeu, les respostes les heu de donar vosaltres, és el vostre torn.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.