Marta Moreiras   https://elpais.com/

Un jove francès recorre tot el Senegal amb bicicleta per apropar el cinema a més de 10.000 espectadors de l’entorn rural.

Està a punt de començar una projecció de cinema en el llogaret més remot i aïllat del Senegal, on no hi ha electricitat ni aigua corrent. Són les nou del vespre. Tot és fosc. La població s’asseu davant d’una gran lona blanca penjada entre dos baobabs. En aquest cinema, les butaques són dunes de sorra blanca i el sostre de la sala és un cel ple d’estrelles. Fa una nit agradable, corre una lleugera brisa i segueix arribant gent. Perquè comenci la projecció, només cal un voluntari que s’ofereixi a pedalar. Apareix un espontani i puja a la bicicleta. El fos de l’obertura arriba al compàs del ciclista i el seu pedaleig. Comença la projecció.

Encara que sembla l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció, aquesta idea esbojarrada i divertida se li va ocórrer al francès Vincent Hanrion durant el seu primer viatge al Senegal el 2014, i no va parar fins a fer-la realitat. Impulsat per la idea romàntica de portar el cinema a tots els racons i dirigit per una gran consciència mediambiental, el ciclista va pedalar 3.000 quilòmetres per pistes de terra vermella per acostar la màgia del cinema a més de 10.000 espectadors repartits per les zones rurals del Senegal. Cinécyclo va néixer el 2015 per transmetre un missatge fonamental: l’entorn natural és el nostre bé més preuat i hem de protegir-lo.

L’activisme ecològic i l’enginy de Vincent-Vèlo (o “l’home bicicleta”, com el coneixen a tot arreu) el va portar a desenvolupar un sistema únic i innovador. Juntament amb Ibrahima Dionne i el seu equip local a Dakar, van crear un generador a partir de materials reciclats que permet projectar pel•lícules gràcies al pedaleig d’una bicicleta, un sistema desenvolupat anteriorment per Electricpedals i manufacturat per Douze Cycles. Durant set mesos, va recórrer el Senegal amb el seu vehicle i amb el cinema com a regal.

“Francòfon, pla i estable políticament, Senegal em va semblar el destí ideal per a la primera expedició de Cinécyclo a l’Àfrica”, explica Hanrion. El seu periple va començar a la regió del sud de Casamance el novembre de 2015 i acaba de finalitzar a Dakar. “Estem bastant cansats, el viatge ha estat dur, però estem molt satisfets amb el resultat”, comenta Vincent, envoltat del seu equip local.

Vincent-Vèlo no va viatjar sol: va anar ensopegant amb joves entusiastes en el camí que no van dubtar a sumar-se a l’equip. Un d’ells fou Yoro Diallo, un senegalès de 26 anys que, quan va conèixer a Vincent, es va oferir a acompanyar-lo per fer d’intèrpret i de guia per tota la regió. El mateix passà amb Cèdric Schadrach, coordinador de la primera expedició. Avui Cèdric i Yoro han assumit el comandament de Cinécyclo per donar continuïtat al projecte i mantenir viu l’esperit del seu fundador. “Encara queden molts llocs per visitar, i volem arribar a tots ells”, assegura Yoro.

Trobar llogarets aïllats i sense accés a l’energia elèctrica no és molt difícil. Segons el Banc Mundial, només un 56,5% de la població té accés a aquest recurs, així que Yoro i Cèdric tenen més de set milions d’espectadors potencials, gairebé la meitat dels habitants del país. Així i tot, Senegal és un país amb sort: a l’Àfrica, dos terços de la població no té accés a l’energia elèctrica, segons l’informe publicat per l’Àfrica Progress Panell el 2015, la qual cosa significa que 621 milions d’africans encara viuen a la llum de les espelmes.

No és la primera iniciativa de cinema itinerant que sorgeix al país ni tampoc a la regió, ja que abans ja existien Cinema Numérique Ambulant, MobiCine o el Festival Afrikabok, tot i que Cinécyclo és el primer projecte d’aquest tipus que es proposa “arribar allà on no hi va ningú”, comenta Vincent. “Si és impossible arribar-hi, nosaltres hi anirem.”

Vincent es refereix a llogarets com Afia i Dande, dos dels enclavaments més inaccessibles de tot el país. Situats a la part alta d’una muntanya de roca al País Bassari, a l’extrem oriental de la regió de Kedougou, cal escalar per arribar als poblats. “Vam haver de fer alpinisme, sinó seria impossible. Hem carregat amb la bicicleta i amb la caixa de projecció fins allà dalt”. La inaccessibilitat és la seva motivació. “Si no hi anem nosaltres, no hi anirà ningú” diuen Yoro i Vincent, a l’uníson.

Fins que van arribar a Djilapao, un llogaret amagat a la Casamance, l’única llum que coneixien els seus habitants era la de les llanternes o el foc de la cuina. Aquest poble de 50 habitants enmig d’un manglar i envoltat per arrossars no té pou ni escola, però han pogut assistir a una sessió de cinema que els ha permès somiar amb un altre món, i ja de pas conèixer una mica millor el seu.

“Totes les pel•lícules estan relacionades amb el medi ambient i l’agricultura, prioritzant les peces rodades en wòlof -idioma nacional del Senegal-. És important mostrar històries que eduquin i informin la població sobre el món que ens envolta”, assegura Vincent.

Per fer possible el viatge, Vincent compta amb l’ajuda d’associacions locals com l’Associació Oceanium, o l’ONG Nebeday, que realitza una tasca de gestió participativa dels recursos naturals. A més, ha realitzat una campanya de recaptació de fons i rep finançament del servei cultural de l’Ambaixada de França, l’Ambaixada d’Espanya o la regió de Borgoña, entre d’altres.

El projecte busca generar un impacte positiu en la població. Entre les pel•lícules que més èxit han tingut es troba Binta i la gran idea, de Javier Fesser, un film imprescindible sobre la necessitat d’escolaritzar les nenes en els països en desenvolupament. “L’hem projectat en el mateix escenari on s’ha rodat, a la regió de la Casamance; ha estat molt emocionant”, comenta Vincent.

Una altra obra que ha causat molt impacte és Fanabaraa, sobre les cuines millorades, una nova tecnologia que permet cuinar d’una manera més eficient perquè redueix la despesa de combustible, les emissions de CO2 i, en conseqüència, l’impacte mediambiental.

Vincent transmet al món la seva experiència a través d’un compte d’Instagram i un blog. També realitza tallers de cinema d’animació per als nens, participants i protagonistes en un vídeo en el llogaret de Cabrousse.

El viatge està carregat d’anècdotes i de bons records. “Vaig venir amb la tenda de campanya pensant que podria acampar a qualsevol banda, però sempre hi havia algú que ens acollia a casa seva” diu Vincent, que confessa no haver acampat en els set mesos de viatge. “Tot i venir amb una ruta planificada, sempre apareixia gent de forma espontània que ens deia “veniu al nostre poble! Nosaltres també volem un cinema”. Llavors, l’entusiasme ens arrossegava a altres llocs que ens anàvem trobant pel camí”. Això explica que, de les 40 sessions inicialment planejades, arribessin a realitzar-ne un total de 100.

Han estat en pobles on mai abans havien vist una pel•lícula, llocs en què mai esperen l’arribada de ningú ni de res, però això no els ha impedit reunir fins a 500 espectadors per assistir a una projecció, com va passar a Bossinkan, una illa al delta Siné-Saloum. En alguns llogarets, era la primera vegada que veien un blanc. En altres, com a Wendufandu, es van trobar amb un homenatge a Bob Marley el dia de l’aniversari de la seva mort, el passat 11 de maig. “Aquest dia vam projectar alguns videoclips del músic i tothom va començar a ballar. Sempre ens hem adaptat al seu programa d’activitats, evidentment”. Així va passar a Bonaba, un llogaret proper al Llac Rosa, on s’estava celebrant un casament la nit que van programar la projecció. Van esperar que l’esdeveniment finalitzés perquè ningú es perdés la sessió de cinema, a la qual van assistir tots els convidats de l’enllaç i alguns veïns més de llogarets propers.

La iniciativa de Cinécyclo demostra que es pot fer molt amb molt poc i es consolida com un cinema ambulant de gran èxit d’Àfrica Occidental, viatjant fins a l’últim racó. A Bonaba, a Dakar o a Nova York, ningú pot escapar a la fascinació que produeix contemplar imatges en moviment que revelen els secrets del món. No obstant això, només uns pocs tenen el privilegi de descobrir-los al compàs del pedaleig.