SOPHIE SCHOLL

ca.wikipedia.org

 Sophie Magdalene Scholl, més coneguda com a Sophie Scholl, (Forchtenberg, Baden-Württemberg, 9-5-1921 – Munic, 22-2-1943) va ser una dirigent i activista del moviment de Resistència La Rosa Blanca a l’Alemanya nazi. Al moment de la seva detenció era estudiant de biologia i filosofia a la Universitat de Munic. El seu nom està inscrit al Walhalla dels alemanys il·lustres.

Infància.

El 1932, la Sophie va començar secundària en un col·legi per a noies. A dotze anys se la va convidar a entrar a la Lliga de Noies Alemanyes (BDM), organització femenina de les Joventuts Hitlerianes, igual que a la majoria de les seves companyes de classe. No obstant això, el seu entusiasme inicial va anar transformant-se gradualment en actitud crítica. Ella estava al corrent del punt de vista també crític del seu pare, dels seus amics i d’alguns professors.

Durant la guerra.

L’arrest dels seus germans i amics el 1937, per participar il·legalment en el Moviment Catòlic de les Joventuts Alemanyes, la va marcar fortament. Va comprendre la visió agressiva del nazisme i des d’aquest moment es va fer tenaç opositora a la dictadura de Hitler.

Tenia talent per al dibuix i la pintura i, per primera vegada, va entrar en contacte amb els anomenats “artistes degenerats”. Igualment era una àvida lectora que va desenvolupar un creixent interès per la Filosofia i per la Teologia. Tot això constituïa el seu món alternatiu al món nacionalsocialista.

A la primavera de 1940 va finalitzar els seus estudis de secundària. El tema del seu examen va ser “La mà que mou el bressol, mou el Món”.

En agradar-li els nens, va començar a treballar com a professora del jardí d’infància a l’Institut Fröbel d’Ulm-Söflingen. Una de les motivacions per haver triat aquesta ocupació va ser l’esperança que li fos reconegut com a servei alternatiu al Servei Alemany del Treball (Reichsarbeitsdienst, RAD), requisit obligatori per accedir a la Universitat. No va anar així i, a la primavera de 1941, va començar un període de sis mesos en el servei auxiliar de la guerra, com a professora d’infermeria a Blumberg. El règim de tall militar la va portar a pensar intensament sobre la situació política i va començar a practicar la resistència passiva.

Després dels sis mesos en el RAD, el maig de 1942 es va inscriure a la Universitat de Munic com a estudiant de Biologia i Filosofia.

El seu germà Hans Scholl, que estava estudiant Medicina allí, li va presentar als seus amics, els quals, encara que van ser coneguts a la llarga per la seva postura política, inicialment es reunien pel seu comú interès per l’art, la música, la literatura, filosofia i teologia —també tenien la seva importància les excursions a la muntanya, esquí i natació— i sovint assistien a concerts, representacions d’obres i conferències.

A Munic, Sophie es va reunir amb un bon nombre d’artistes, escriptors i filòsofs, especialment Carl Muth i Theodor Haecker, que van ser importants contactes per a ella i les seves creences cristianes. La pregunta que més debatien era sobre com havia d’actuar un individu sota una dictadura.

Durant les vacances de l’estiu de 1942, Sophie Scholl va haver de realitzar treballs de guerra en una planta metal·lúrgica d’Ulm. Al mateix temps, el seu pare estava a la presó per un comentari crític que li va fer a un empleat sobre Hitler.

La Rosa Blanca.

Van començar a aparèixer a Munic diverses pintades a les parets i pamflets a la Universitat sobre un moviment oposat a la guerra, denominat “La Rosa Blanca”. Sophie es va sentir atreta immediatament per aquest moviment i fins setmanes després no es va assabentar que el seu germà Hans Scholl i els seus amics eren els membres d’aquest grup, que havia començat amb cinc integrants i es va estendre ràpidament per tota Alemanya. Va ser Sophie l’encarregada de captar el Professor Kurt Huber per al moviment.

Amb la seva aparença inofensiva i discret atractiu, Sophie es va encarregar de traslladar a altres ciutats propaganda del moviment i ajudar a conformar cèl·lules en l’àmbit nacional. La Gestapo, policia política nazi, va orientar aviat les seves recerques contra el grup, encara que sense tenir una pista.

Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven a la resta del grup, que incloïa a Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. El professor Kurt Huber va preparar les dues últimes sèries de pamflets que van distribuir els nois.

Els homes de la Rosa Blanca eren veterans de guerra, perquè havien lluitat tant en el front francès com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el camp de batalla com en l’Holocaust, i eren conscients que el revés que la Wehrmacht havia sofert a Stalingrad podria eventualment portar a Alemanya a la derrota.

Després d’un llarg interval d’inactivitat en la segona meitat de juliol de 1942, la Rosa Blanca va prendre una postura més enèrgica contra Hitler el febrer de 1943, repartint les dues últimes sèries de pamflets i pintant eslògans antinazis per tot Munic, principalment en les portes de la Universitat (“Fora Hitler!”).

L’última distribució va tenir lloc a la Universitat, el matí del 18 de febrer de 1943, fent-la coincidir amb la sortida de classe dels estudiants.

Amb la majoria dels pamflets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisió de pujar les escales fins a dalt de l’atri i llançar els últims pamflets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, qui era membre del partit nazi, i va tancar les portes de l’edifici de la universitat amb els germans Scholl dintre, mentre trucava per telèfon a agents de la Gestapo, que van arrestar els germans Scholl. Els altres membres actius van caure aviat en batudes que van fer als amics de Hans i Sophie, sent sotmesos a interrogatori tant el grup com tots els relacionats amb ells.

Execució.

La Gestapo va col·locar una presonera política alemanya, de nom Elsa Gebel, per espiar a Sophie amb la intenció d’obtenir més noms de membres del grup. No obstant això, Elsa va ser captada pel moviment i va canviar les seves conviccions sobre la dictadura, a la qual no va proporcionar cap informació. Després de la guerra, va adreçar una carta als pares de Sophie, fent-los saber que, durant els cinc últims dies de vida de la seva filla, li havia canviat tota la seva manera de pensar i l’havia marcada per sempre.

Els Scholl i Probst van ser els primers a comparèixer davant el tribunal, el 22 de febrer de 1943. Roland Freisler, Jutge Suprem del Tribunal del Poble o Volksgerichtshof d’Alemanya, els va acusar de traïció i van ser condemnats a morir en la guillotina aquest mateix dia. Estranyament, als Scholl i a Probst se’ls va permetre compartir sols diversos minuts abans que es complís la sentència. Les seves últimes paraules, just abans de ser portada a la guillotina, van ser: “Els vostres caps cauran també”.

Els altres membres clau del grup van ser decapitats més tard aquell estiu. Amics i col·legues de la Rosa Blanca, aquells que havien ajudat a preparar i distribuir els pamflets, així com recaptar diners per a la vídua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de presó entre els sis mesos i els deu anys.

Tot i això, l’organització va continuar operant, va elaborar un setè pamflet i va créixer en cèl·lules clandestines amb l’objecte d’augmentar la resistència contra el règim nazi.

Al cinema.

 En anys posteriors, els Scholl han estat immortalitzats al cinema i al teatre, sent l’actriu alemanya Lena Stolze qui va interpretar a Sophie Scholl en “La Rosa Blanca” i en “Els últims cinc dies”, on es narren els últims cinc dies entre Sophie i Elsa Gebel.

Al febrer de 2005 va sortir a la llum una nova pel·lícula sobre la figura de Sophie Scholl: Sophie Scholl – Die letzten Tage, on l’actriu Julia Jentsch interpreta a Sophie. Basada en entrevistes amb supervivents i transcripcions que van romandre ocultes en els arxius de la RDA fins a 1990, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 2006.

Actualment “La Rosa Blanca” és sinònim de lluita per la llibertat i molts carrers, parcs, avingudes i escoles d’Alemanya porten el nom dels germans Scholl.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.