NATURA DE L’ENERGIA

L’energia és la capacitat de transformar, de fer, de posar en moviment… Sense energia res no funciona. Tot l’univers és un esclat energètic, fins al punt que la mateixa matèria ve a ser una manifestació de l’energia: fer i ser són coses quasi equivalents.

La història dels humans, en concret, és una constant cerca de recursos energètics. Cerca, primerament, d’energia biològica , o sigui d’aliments, de força tractora basada en l’esforç propi o d’animals i del foc cremant llenya. I cerca, d’un parell de segles ençà, d’energia fossilitzada en forma de carbó, de petroli o de gas, estalvis de la biosfera fets durant milions i milions d’anys en altres èpoques geològiques. Al capdavall, també energia biològica, doncs.

Energia solar, per tant. En efecte, les plantes capturen l’energia que la Terra rep del Sol i, així, fan possible el funcionament biosfèric. I són plantes i animals d’altres eres l’origen dels actuals dipòsits de combustibles fòssils. El Sol mou la Terra i els humans hem après a capturar-lo.

El capturem de forma indirecta a través de les plantes o dels combustibles fòssils, o de manera més directa amb plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques, amb aerogeneradors que aprofiten el vent, que és aire mogut per l’escalfor solar, mitjançant centrals hidroelèctriques, que exploten aigua bombada per l’evaporació solar, etc. L’electricitat ha esdevingut, així, l’expressió energètica més moderna i flexible: mou motors, genera llum o fa possible les telecomunicacions.

També hem après a capturar l’energia geotèrmica que la Terra atresora en les seves profunditats i, fins i tot, a extreure l’energia dels materials radioactius. Traiem energia de tot arreu perquè la moderna societat industrial en té unes necessitats enormes. Però els combustibles fòssils són limitats i cada cop ens en queden menys, tot i que són els més utilitzats avui dia. Tenim un problema, per tant. Ens cal cada cop més energia i ens flaquegen les fonts que ens l’han assegurada en les darreres dècades.

A Etiòpia, una persona, per sobreviure, només necessita l’energia equivalent a una bombeta de 100 W encesa permanentment. Per a viure com un europeu, se’n necessita 20 vegades més.

Tots volem viure millor. Però per fer-ho consumim més i més energia pels mateixos serveis. El creixement de la demanda energètica als països rics alimenta un model basat, d’una banda, en la desigualtat pel que fa a l’accés als recursos energètics, de l’altra en unes fonts energètiques que s’esgoten. Lligar la qualitat de vida a l’eficiència ens convé des dels punts de vista econòmic, social i ambiental. Molta energia es perd per ineficiència o malversació. Malversar energia és una actitud irresponsable.

CONSUM PERSONAL D’ENERGIA

Frigorífic, rentadora, televisor, estufa, assecadora de roba… El nostre benestar, depèn del servei que ens presten aquests aparells o del seu funcionament descordat? Necessitem llum, escalfor a l’hivern, refrigeració a l’estiu, efectivament. Però, per aconseguir aquest benestar, cal consumir cada vegada més i més energia?

A Europa, consumim per cap fins a vint vegades més energia que al començament del segle XIX. Això té un impacte social i ambiental elevat. Aquesta voracitat energètica, en primer lloc, ha alimentat un model injust: les societats més desenvolupades, que representen a penes el 15% de la població mundial, acaparen més de la meitat dels recursos energètics consumits. Però, en segon lloc, els combustibles fòssils que han cobert majoritàriament aquesta demanda són un recurs limitat i, a més, el fet d’utilitzar-los massivament ha alterat el règim atmosfèric fins a provocar canvis en el clima.

L’energia barata i fàcilment accessible ens ha fet oblidar les maneres senzilles i tradicionals de satisfer algunes de les nostres necessitats. No pas totes, però si algunes. Maneres simples, barates i gens nocives, com la ventilació creuada per refrescar les cases, un bon aïllament de finestres i portes per no perdre l’escalfor de la calefacció o el costum immemorial d’estendre la bugada. Reprendre aquests bons costums, juntament amb l’ús d’electrodomèstics eficients, són mesures que ens podrien fer reduir la despesa energètica domèstica més d’un 30%.

Som a les portes d’un canvi en el nostre model energètic. La necessitat ens hi obliga. Haurem de diversificar molt les fonts energètiques per tal de treure partit de totes les oportunitats. Sobretot, però, ens haurem de replantejar les pautes de consum. És bo d’anar-hi pensant.

Els nostres electrodomèstics han de ser eficients, ja que aquests permeten estalviar fins al 60% de l’energia de la llar destinada als electrodomèstics. Totes les bombetes que tenim haurien de ser de baix consum/alt rendiment, amb el mateix consum s’obté cinc vegades més de llum. Hem d’aïllar bé les parets, portes i finestres. Hem d’apagar el llum de les habitacions buides… del que es perd, ningú se n’aprofita.

FONTS ENERGÈTIQUES

Amb un gest senzill posem gasolina al cotxe, escalfem la llar amb gas, aconseguim electricitat endollant-nos a la xarxa… Aparentment, l’únic impacte que això ens causa és l’afectació de la butxaca. Però posar energia a l’abast no és fàcil i sempre té un preu no reflectit en la factura. Parlem dels impactes socials i ambientals que genera l’obtenció i l’ús de cada format energètic.

Els més rotunds són els dels combustibles fòssils, el control dels quals ocasiona conflictes geopolítics, mentre que consumir-los comporta emissió de diòxid de carboni, el principal dels gasos implicats en l’exaltació de l’efecte hivernacle i el subsegüent canvi climàtic.

L’electricitat obtinguda a partir d’energia nuclear, un 6,5% de l’energia final al món, no comporta emissió de gasos amb efecte hivernacle, però té una acceptació social negativa. Es veu amb recel la possibilitat d’un accident o bé el risc d’atac a les centrals. A més, encara no s’ha resolt l’emmagatzematge dels residus nuclears que generen aquestes centrals.

Les anomenades energies renovables tampoc no estan exemptes de conflictivitat. Els aerogeneradors que produeixen electricitat a partir de la força del vent tenen un considerable impacte paisatgístic, la fabricació dels plafons solars fotovoltaics comporta diversos problemes ambientals, els embassaments hidroelèctrics alteren les conques fluvials… L’impacte ambiental de les fonts renovables és petit, però no pas nul.

La pregunta és: qui paga els impactes socials i ambientals no reflectits en la nostra factura? I, sobretot, quins impactes podem assumir i quins no?

Actualment depenem dels combustibles fòssils. En prové el 87% de tota l’energia primària que es consumeix al món. D’aquí a poques dècades el petroli s’haurà esgotat; de gas i carbó n’hi ha per poc més d’un segle. Això provoca tensions, que no pararan de créixer fins que no hi trobem una alternativa, o fins que no en moderem la demanda, o totes les coses a l’hora.

(Textos del llibre “Tu en el món teu” de l’Obra Social Caixa Terrassa).