Ramon Radó  – Revista Valors   https://valors.org/

 2018: A les dues del migdia del 3 de maig de 2018, ETA va deixar d’existir. Feia més de vuit anys que l’organització no matava ningú i n’havien passat més de sis des que havia anunciat el cessament definitiu de la seva activitat armada. Era, doncs, el punt final a una història de més de 800 morts. Què en queda, ara, d’ETA i de cinc dècades de violència al País Basc?

En queda el dolor. El dolor de les víctimes, independentment de la seva ideologia i de la bandera en nom de la qual se’ls va infligir aquest dolor. El dolor de víctimes com Maixabel Lasa. Però, enmig del dolor, de tant en tant hi ha alguna cosa bona, una mica de llum en la nit. Com la història de Maixabel Lasa.

2000: El 29 de juliol de l’any 2000 al matí, el seu marit, l’exgovernador civil de Guipúscoa Juan Mari Jáuregui, li va dir que havia somniat que el mataven. “No pensis aquestes coses”, li va respondre ella. Al migdia, li va sonar el telèfon: era la seva germana que li deia que no sortís de casa. Ella ja va saber que s’acabava de quedar vídua. Feia sis dies que havien celebrat les Noces d’Argent.

2011: El 26 de juny de 2011, Lasa es va reunir amb Luis Carrasco, un dels assassins del seu marit, a la presó alabesa de Nanclares de la Oca. En el marc de les trobades restauratives entre víctimes i exmembres d’ETA penedits, es va trobar “amb la persona que més mal m’ha fet a la vida” i no va parar de fer-li preguntes, va escoltar-lo i també va consolar-lo. Carrasco va escriure que amb Lasa tenia “un deute que mai podré pagar”.

Al cap d’un temps, es va reunir també amb Ibon Etxezarreta, un altre dels membres del comando. Li va dir que preferia “ser la vídua de Juan Mari que ser la teva mare” i l’exetarra va contestar-li que ell també hauria “preferit ser Juan Mari Jáuregui que Ibon Etxezarreta”.

2014: És 29 de juliol i, com cada any, es fa un homenatge a Jáuregui a la muntanya de Burdinkurutzeta, prop de Tolosa. En un gest inèdit, hi va assistir Etxezarreta, l’home que conduïa el cotxe del comando que va matar-lo, amb un permís penitenciari. Catorze anys més tard, també va dur el cotxe, amb Lasa i un mediador del govern basc a dins. Després de demanar perdó en una carta pública per un crim “injustificable”, va col·locar un ram de dotze clavells vermells i un de blanc: “els clavells vermells signifiquen els anys que he estat en la foscor i el blanc és la meva tornada al seny”.

2018: La setmana abans que ETA es dissolgués, es va saber que Lasa està buscant feina per als assassins del seu marit. Malgrat el dolor, assegura que ho fa perquè creu “en les segones oportunitats”.