Quan una persona perd sang en gran quantitat per un accident, una operació o per algun problema de salut, pot ser que necessiti rebre una transfusió de sang. Atès que la sang humana és una substància que actualment no es pot fabricar, és necessari extreure-la d’una altra persona i, a més, ha de ser compatible.

La sang ha estat considerada el líquid vital per excel·lència des del principi de la història i l’ús que se n’ha fet ha estat en funció de les creences i coneixements dels quals es disposava en cada moment. Però, no és fins a l’any 1818 que tingué lloc la primera transfusió de sang amb èxit de la història, i la va realitzar el Dr. James Blundell.

L’any 1900, Karl Landsteiner descobrí que les persones tenen diversos tipus de sang i que les transfusions no són compatibles entre persones amb grups sanguinis diferents. L’any 1901 va descriure el sistema ABO i posteriorment, l’any 1940, descrigué també el sistema RH, fonamentals per assegurar l’èxit de les donacions de sang.

L’any 1921, la Creu Roja de Londres creà la primera entitat municipal de donants de sang del món, per tal de resoldre els problemes d’abastiment que patien aleshores.

L’any 1928, Josep Antoni Grífols i Roig patentà la flebula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flebula de transfusions, per a efectuar transfusions (indirectes),

les primeres realitzades a l’estat espanyol.

A l’agost del 1936, Frederic Duran i Jordà va crear a Barcelona el primer servei de transfusió de sang

del món. Va impulsar una metodologia que serviria per recollir les donacions de sang i ser transfoses a distància, en aquest cas al front de batalla de la guerra civil espanyola amb vehicles refrigerats. Aquest mètode va ser posteriorment aplicat a la Segona Guerra Mundial. Fins aleshores les transfusions eren de braç a braç amb la xeringa de Jubé.

Es té notícia que l’any 1937, a Barcelona existia l’Agrupació de Donadors de Sang de Catalunya d’Ajut al Combatent.

El 1945 es creà el primer banc de sang de l’estat espanyol.

L’any 1963, es creà l’Associació de Donants Voluntaris de Sang de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sorgint així la primera associació de donants de sang de Catalunya.

Actualment, a Catalunya hi ha una complerta xarxa d’associacions de donants de sang que s’agrupen en la Federació Catalana de Donants de Sang i que es complementa amb altres institucions públiques, comptant amb unes 200.000 persones que com a mínim donen sang un cop a l’any.

A l’Urgell tenim una associació comarcal molt activa i que ha editat un llibret molt útil titulat “Sóc donant de sang… què necessites saber sobre la donació de sang”, dirigit i coordinat pel bellputgenc Albert Torra Cabello, que també dirigeix la revista [Donem Sang].

Abans dels anys 70, a causa de la manca d’infraestructures, a l’estat espanyol la sang se solia obtenir dels familiars dels quals la necessitaven, o bé es comprava a donants esporàdics. A la majoria de clíniques i hospitals es disposava d’un ampli llistat de donants fixes i retribuïts per quan fes falta.

Actualment està prohibida la compravenda de sang, ja que es considera un recurs públic únicament destinable a institucions sanitàries per al tractament de pacients i la donació és totalment voluntària. No obstant això, no tots els països del món tenen organitzat un sistema públic de donació de sang tan bo com el que tenim aquí i nodrit únicament per voluntaris.

La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho són les donacions dels voluntaris. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten l’equivalent a 1.000 donacions de sang per atendre els seus malalts, ja que la majoria d’intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions.

Per tant, no es fa pas necessari explicar la importància que tenen els voluntaris donants de sang per a la salut de tothom, ja que tots estem exposats a necessitar una transfusió sanguínia algun dia.

Segons la web www.donarsang.gencat.cat:

Per què cal que jo doni sang?:

La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que beneficia el conjunt de la societat.

Per a tu tan sols és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida.

La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment. Per a tu, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts de tot el territori, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Les donacions altruistes són l’única font d’obtenció.

Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones.

Com que de cada donació de sang s’obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.

La donació no ha d’estar lligada a situacions de tragèdia o d’emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc.

La transfusió de sang o dels seus derivats s’ha convertit en una part imprescindible en l’actual assistència sanitària. L’increment de l’esperança de vida, la creació d’unitats de medicina intensiva, i les necessitats importants i constants d’alguns malalts, abans considerats irrecuperables, fan que la demanda de sang sigui creixent.

Jo puc donar sang?:

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos.

Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml).

Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que, entre donació i donació, ha de passar un mínim de dos mesos.

A diferència del que passa quan un es fa una anàlisi de sang, quan fem una donació, no cal estar en dejú. Fins i tot és recomanable haver fet un àpat normal.

Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d’aquesta, s’analitza la sang.

Has de saber que pots donar sang:

Encara que hagis patit hepatitis abans dels 12 anys.

Encara que no estiguis en dejú.

Encara que tinguis el colesterol elevat.

Encara que prenguis algun dels medicaments més freqüents.

La figura del donant de sang és tot un exemple de comportament cívic i de solidaritat.

El Toni Albà va dir: “Donar, una gran acció: donar les gràcies, donar la mà, donar el bon dia… Ho fem sense ni adonar-nos-en. Aleshores, dóna sang. Ni te n’adonaràs i ajudaràs a moltes persones a riure, a viure! I què et costa? Res, una estoneta de relaxació i satisfacció. Dóna sang, dóna vida!”

 

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.bancsang.net/blog/banc-de-sang/