22 DE MARÇ, DIA MUNDIAL DE L’AGUA

ESGOTAR L’AIGUA EN NOM DEL DESENVOLUPAMENT

“Hi ha milers d’éssers humans que moren per falta d’aigua en aquest planeta, mentre uns altres la malbaraten: la usen malament i, a més, assequen els rius i els contaminen” (Ruth Chaparro – Fucai, Colòmbia).

“L’escassetat d’aigua o el consum d’aigua no segura està en la base de moltes malalties, disminueix molt la qualitat de vida i és una de les principals causes de la mortalitat infantil primerenca” (Victoria Braquehais. Missionera a Camerun).

En els últims cinc anys, Mans Unides ha aprovat 147 projectes relacionats amb l’aigua i sanejament, per import de 7,3 milions d’euros, que han beneficiat de manera directa a al voltant de 600.000 persones.

(Madrid, 18/03/2021, Mans Unides). El 22 de març se celebra el Dia Mundial de l’Aigua; una data promoguda per Nacions Unides en la qual se’ns recorda la importància que l’aigua té en tots els ordres de la vida i la necessitat de cuidar uns recursos hídrics que no són infinits.

“El dret a l’aigua és assimilable al dret a la vida, perquè sense aigua la vida no seria possible. És tan bàsic com això”, explica María José Hernando, del departament d’Estudis de Mans Unides. “Però els éssers humans, fonamentalment als països més rics, seguim sense ser conscients que la nostra manera de viure i de consumir tenen greus repercussions en la vida de milions de persones en països amb menys recursos. I entre aquestes repercussions, està la falta d’aigua per les collites, per al bestiar, per a la higiene, i fins i tot, per al consum humà”, denúncia Hernando.

En ple segle XXI, immersos en la pandèmia per coronavirus, les xifres de l’accés humà a l’aigua són devastadores: tres de cada deu persones manquen d’accés a serveis d’aigua potable segura, a pesar que, com explica Ruth Chaparro, directora de FUCAI, soci local de Mans Unides a Colòmbia, “l’aigua és un element sagrat que té a veure amb l’existència de la vida mateixa”.

En els seus anys de treball en el desert colombià de la Guajira, Chaparro ha estat testimoni de com la falta d’aigua ha estat sinònim de mort entre els nens de les poblacions indígenes wayuu. “A la Guajira, l’aigua cada dia és més escassa perquè hi ha un canvi climàtic, alterat per causes humanes, que ha posat contra les cordes al poble wuayuu. Milers de nens han mort de fam perquè es va esgotar l’aigua”, explica la directora de Fucai.

I les causes d’aquesta falta d’aigua estan, segons Chaparro, en el mal ús dels recursos que es fa en nom del desenvolupament. De fet, les dades de Nacions Unides apunten al fet que més del 80% de les aigües residuals resultants d’activitats humanes s’aboquen en els rius o la mar sense cap tractament, la qual cosa provoca la seva contaminació. “Hi ha milers d’éssers humans que moren per falta d’aigua en aquest planeta, mentre uns altres la malbaraten: la usen malament i, a més, assequen els rius i els contaminen; són depredadors, no sols del medi ambient, sinó també de la gent”, acusa Chaparro.

La directora de Fucai apel·la a la responsabilitat de tots, empreses, societat civil i Estats “per a protegir-nos i protegir l’aigua”. “Sense aigua aquests pobles (wuayuu) es moren i és responsabilitat dels qui han esgotat l’aigua en nom del desenvolupament”, denúncia.

Des d’Àfrica, probablement el continent més castigat per la falta d’aigua, la missionera Victoria Braquehais explica el que suposa per a milions d’éssers humans el no tenir accés a fonts d’aigua segura prop de les llars i, molt especialment, per a les dones i les nenes: “La falta d’aigua fa que moltes nenes no estiguin escolaritzades perquè són elles les que s’encarreguen de moltes de les tasques de la casa, entre les quals està el proveïment d’aigua per a rentar, cuinar… Als nostres hospitals atenem moltes persones, especialment a dones que pateixen problemes de esquena pel fet que des de molt joves han de transportar els bidons de 20 litres a grans distàncies”.

A més, el tenir que desplaçar-se a llocs llunyans al principi o la final del dia, “representa un perill d’agressions sexuals per a nenes i joves i, també, desestabilitza la llar perquè la dona ha d’absentar-se durant llarg temps per a poder aconseguir l’aigua, per la distància, les esperes i perquè els punts d’accés a l’aigua no són suficients”.

Els problemes d’higiene derivats de la manca d’aigua són el motiu pel qual cada dia moren al voltant de 1.000 nens afligits per malalties diarreiques. Per la seva llarga experiència de treball a Àfrica, primer en l’RDC i ara a Camerun, la missionera sap el que això suposa per als més petits. “L’escassetat d’aigua o el consum d’aigua no segura està en la base de moltes malalties, disminueix molt la qualitat de vida i és una de les principals causes de la mortalitat infantil primerenca, entre zero i cinc anys, perquè provoca diarrees, febres tifoidals i afavoreix la malària”, explica Braquehais.

L’aigua o la seva mancança és un problema gravíssim en molts països del món i el maltractament al medi ambient i el canvi en els patrons del clima té molt a veure amb això. Però a Àfrica Subsahariana, un territori molt extens en el qual habiten 900 milions de persones l’aigua o la seva falta, poden, segons la religiosa espanyola, “marcar la diferència entre la vida i la mort”.

I la fam i la pobresa derivades de la falta d’aigua està provocant moviments migratoris sense precedents. La desertificació de superfícies terrestres cada vegada més extenses, les inundacions i sequeres produïdes pels canvis en els patrons del clima, afecten el benestar i al manteniment dels 2.600 milions de persones que depenen directament de l’agricultura per a la seva supervivència. A més de tenir efectes devastadors per a la seguretat dels ecosistemes, genera condicions de major pobresa i posa en risc el desenvolupament sostenible i l’estabilitat socioeconòmica a nivell mundial.

La defensa del dret humà a l’aigua és un dels principals objectius del treball de l’ONG de l’Església catòlica. “A Mans Unides fem costat a les poblacions perquè tinguin accés a l’aigua per a consum humà al llarg de tots els mesos de l’any, a través de diverses tècniques: des de senzilles perforacions fins a captacions d’aigua de pluja, passant per obres més complexes, segons la realitat de cada lloc”, explica María José Hernando. “A més –afegeix- donem suport a la gestió de recursos hídrics, així com la protecció dels ecosistemes relacionats amb l’aigua per a consumir i promovem la higiene i el sanejament bàsic i, sobretot, la formació per a la bona gestió de les infraestructures d’aigua i per a l’ús eficient d’aquest escàs bé”.

Per a això, en els últims cinc anys, Mans Unides ha aprovat 147 projectes relacionats amb l’aigua i sanejament, per import de 7,3 milions d’euros, que han beneficiat de manera directa a al voltant de 600.000 persones.

Font: MANS UNIDES