AMNISTIA INTERNACIONAL     https://www.es.amnesty.org/

 

Els líders mundials abandonen els Drets Humans.

El món està sofrint les terribles conseqüències de la retòrica de l’odi, que amenaça de normalitzar la discriminació a gran escala dels grups marginats, adverteix Amnistia Internacional al presentar la seva valoració anual de la situació dels Drets Humans.

No obstant això, l’organització veu que existeix un creixent moviment d’activistes, tant novells com avesats, que fan campanya per la justícia social, la qual cosa permet tenir l’esperança d’invertir la tendència a l’opressió.

L’odi promogut pels Estats.

El 2017, el món va ser testimoni d’una reculada dels Drets Humans. Els senyals d’aquesta reculada estaven a tot arreu. Arreu del món, els governs seguien reprimint el dret de manifestació, i els drets de les dones van caure en picat als Estats Units, Rússia i Polònia.

Des de Veneçuela fins a Tunísia, presenciem el creixement d’un enorme descontentament social, mentre a la gent se li nega l’accés als seus drets humans fonamentals al menjar, l’aigua potable, l’atenció mèdica i l’habitatge.
I des dels Estats Units fins a la Unió Europea, passant per Austràlia, els líders dels països rics van seguir abordant la crisi global de refugiats amb una falta d’humanitat absoluta, i considerant a les persones refugiades, no com a éssers humans amb drets, sinó com a problemes que havien de ser desviats.

En aquest clima, l’odi promogut per l’Estat amenaça de normalitzar la discriminació dels grups minoritaris. Els lemes xenòfobs corejats durant una marxa nacionalista a Varsòvia, Polònia, o l’àmplia repressió de les comunitats LGBTI des de Txetxènia fins a Egipte, van mostrar com va augmentant l’apologia oberta de la intolerància.

Entre el cabal d’històries esgarrifoses destacaven els terribles informes sobre la neteja ètnica duta a terme per l’exèrcit de Myanmar contra la seva població rohingya. Els relats captats pels equips de recerca d’Amnistia Internacional eren absolutament esquinçadors.

“A Shafi, el meu fill de dos anys, el van copejar amb força amb un pal de fusta. Un cop, i ja estava mort […]. Van matar a tres dels meus fills”, va explicar una dona a la qual els soldats van arrabassar els seus diners, les seves pertinences… i els seus fills.

Però, amb pocs líders disposats a defensar els drets humans en l’escena mundial, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra comesos des de Myanmar fins a l’Iraq no han rebut atenció, la qual cosa ha convertit el món en un lloc més perillós.

Vam dir no a un món sense Drets Humans.

Al llarg de l’últim any, els líders han promogut l’odi, han lluitat contra els drets, han fet cas omís dels crims de lesa humanitat i han deixat alegrement que la desigualtat i el sofriment sortissin de control. Això va provocar protestes massives que demostraven que, encara que els desafiaments poden ser més grans que mai, la voluntat de combatre’ls és igual de forta.

En el seu informe sobre la situació dels Drets Humans al món el 2017/18, que abasta 159 països, Amnistia Internacional presenta l’anàlisi més exhaustiva de la situació actual dels mateixos.

Encara que les conclusions segueixen sent escruixidores, són els fets com els que es destaquen en l’informe els que han mobilitzat a gent de tot el món per plantar-li cara a l’adversitat i fer sentir la seva veu.

La protecció del nostre dret a la llibertat d’expressió adquireix una importància superlativa.

L’any passat, la xifra de persones que van ser atacades per lluitar contra la injustícia va aconseguir un nivell rècord. Com a organització mundial dedicada a lluitar pels Drets Humans, Amnistia Internacional no escapa els atacs. El propi personal a Turquia va ser detingut i empresonat per càrrecs totalment infundats. Encara que İdil Eser, directora d’Amnistia Internacional Turquia ha estat posada en llibertat, Taner Kılıç, president d’Amnistia Internacional Turquia, roman empresonat.

Imagina que et dediques a l’advocacia, el periodisme o que ets activista i que la teva vida corre perill per dir la veritat.
Això és exactament el que està succeint en aquests moments, mentre les autoritats persegueixen agressivament a persones que han defensat els Drets Humans. A aquests activistes els estan matant en quantitats impressionants: el 2017 es van registrar més de 312 homicidis, un augment respecte als 281 de l’any anterior.

Malgrat els esforços per tancar ONGs, soscavar els mitjans de comunicació, privar la població del seu dret a manifestar-se i empresonar als qui fan campanya, la gent es va negar a deixar-se silenciar.

Però, en aquest clima de temor i intimidació, és encara més fonamental que seguim alçant la veu.