Fragment de LA BONDAT HUMANA: LA VIRTUT DE SER BONDADÓS AMB ELS SEMBLANTS

https://historiaybiografias.com/bondad/#google_*vignette

En quins moments ens allunyem d’una actitud bondadosa?

Això s’aprecia en aquelles actituds agressives, quan adoptem mals modals o maneres de parlar una miqueta superbes utilitzant paraules altisonants, amb la raó de la nostra part o sense ella.
També quan adoptem una actitud indiferent davant les preocupacions o inquietuds que tenen els altres, jutjant-les de poca importància o com a producte de la falta d’entesa i habilitat per a resoldre problemes.
Que equivocats estem en considerar-nos superiors! En fer-ho, ens convertim en éssers realment incapaços d’escoltar amb interès i tractar amb amabilitat a tots els que acudeixen a nosaltres buscant un consell o una solució.
La bondat no busca les causes sinó que comprèn les circumstàncies que han posat a aquesta persona en la situació actual, sense esperar explicacions ni justificació, procurant trobar els mitjans perquè no passi novament.
Al seu torn, té tendència a veure el que tenen de bo els altres, no per haver-ho comprovat, sinó perquè evita tenir “prejudicis” respecte a les actituds dels altres, és capaç de “sentir” d’alguna manera el que els altres senten, fent-se solidari en oferir solucions.
Hem d’aclarir algunes qüestions abans de prosseguir: una persona amb l’ànim “d’exaltar” la seva bondat, pot destacar constantment “el bo que ha estat”, “tot el que ha fet per la seva família”, “quan s’ha preocupat pels altres”, això no és ser bondadós.
En prendre aquest tipus d’actituds correm el perill de tornar-nos egoistes, la bondat és generositat, no esperar res a canvi.
No necessitem fer propaganda de la nostra bondat, perquè llavors perd el seu valor i la seva essència.
El fet de fer-nos passar per incompresos a costa de mostrar el dolents i injustos que són els altres, denota un gran egoisme.
Hem d’entendre que la bondat no té mesura, és desinteressada, per la qual cosa mai espera retribució.
El nostre actuar ha d’anar acompanyat d’un veritable desig de servir, evitant fer les coses per a quedar bé… perquè es parli bé de nosaltres.
Però tampoc ser bondadós implica ser tou, condescendent amb les injustícies o indiferent davant la conducta dels quals ens envolten.
Per contra, el bondadós és una persona que continua sent enèrgica i exigent sense deixar de ser comprensiva i amable.
De la mateixa manera, mai respon amb insults i menyspreu davant els qui així el tracten, pel domini que té sobre la seva persona, procura comportar-se educadament malgrat l’ambient advers.
El valor de la bondat resulta més que un simple oferiment de coses materials a aquelles persones que es troben vivint en condicions precàries. Per a fomentar aquest valor en la nostra vida podem considerar que devem:

• Somriure sempre.
• Evitar ser pessimistes: veure el bo i positiu de les persones i circumstàncies.
• Tractar els altres com voldríem que ens tractessin: amb amabilitat, educació i respecte.
• Correspondre a la confiança i bona fe que es diposita en nosaltres.
• Davant la necessitat de cridar fortament l’atenció (als fills, a un subaltern, etc.), deixar de banda el disgust, la molèstia i el desig de fer sentir malament a l’interessat: buscar amb la nostra actitud la seva millora i aprenentatge.
• Visitar els nostres amics: especialment els que estan malalts, els que sofreixen un fracàs econòmic o aquells que es veuen afectats en les seves relacions familiars.
• Procurar ajudar els necessitats, sigui amb treball o econòmicament.
• Servir desinteressadament.

Com al principi manifestem, la bondat perfecciona a la persona que l’assumeix com un valor important en la seva vida, perquè les seves paraules estan plenes d’alè i entusiasme, facilitant la comunicació amable i senzilla; dona sense por de veure’s defraudat; i sobretot, té la capacitat de comprendre i ajudar als altres oblidant-se de si mateix.

 

Dejar espacio a la bondad

https://finaldevida.com/dejar-espacio-a-la-bondad/