DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Una noia de dotze anys, víctima d’una agressió sexual, decideix realitzar una interrupció voluntària de l’embaràs, però els metges li practiquen una cesària al cap de 24 setmanes de gestació. És ètic?

Fa tan sols unes setmanes la premsa informa de la situació d’una menor a l’Argentina que, havent patit una agressió sexual i amb un embaràs no desitjat conseqüència de la violació, es converteix en notícia arran de les seves decisions i de les decisions dels sanitaris que la van atendre. La noia de 12 anys, quan coneix el seu estat, expressa la seva intenció de no voler continuar endavant i demana explícitament una interrupció de l’embaràs. La seva mare entén la decisió, accepta el procediment i dona el seu consentiment.

Segons ens expliquen els mitjans de comunicació argentins, quan una menor de 15 anys està embarassada es posa en marxa un protocol d’actuació elaborat amb la supervisió d’UNICEF. La noia té tres opcions: pot determinar continuar endavant amb la gestació, pot donar el nadó en adopció o pot decidir-se per la interrupció legal de l’embaràs. Sigui quina sigui la seva resposta el protocol preveu l’acompanyament per part de professionals de diferents àmbits i el suport de les institucions corresponents segons el camí que prengui.

La noia va decidir-se per interrompre l’embaràs, però els metges van portar a terme una cesària. Entre les seves explicacions hi ha la justificació que hi havia massa riscos per a la mare si es feia una interrupció. El nadó va néixer al cap de 24 setmanes, amb les possibles complicacions de la prematuritat. Aleshores va començar un procés d’adopció que ella haurà de ratificar un cop passin 45 dies, temps de reflexió en el que podria concloure quedar-se o no amb el nen.

En aquest punt, les preguntes comencen a arribar des de diferents grups socials i professionals, ja que no s’entén quines van ser les raons que van portar els metges a fer una cesària en lloc d’una interrupció. S’opina que s’ha jugat amb la voluntat de la menor i es pensa que el procés d’adopció pot ser un perjudici…

Aquest cas ens planteja grans debats entorn de l’embaràs: és ètica una interrupció o hi ha supòsits que no s’han ni de qüestionar? Encara que ens sembli el més correcte, quina edat hauria de tenir una menor per decidir respecte del seu cos? Tenint en compte que la llei del país permet aquest supòsit, els dilemes i les preguntes es multipliquen. La noia coneixia els riscos de la intervenció o els metges van exercir paternalisme realitzant una cesària? Si hi havia riscos i no es podia fer una interrupció, per què no es va esperar al final de l’embaràs? En cas d’embaràs precoç, quina és la millor manera d’acompanyar les nenes i noies? Però el més important, pot la llei adaptar-se a les necessitats de les menors que es troben en una situació com aquesta?

La llei marca un camí, però la realitat normalment és molt més complexa. Potser es podrien haver tingut en compte les especificitats de la situació de la noia? Si realment no quedava més remei que portar a terme aquest tipus d’intervenció almenys no fer-la passar pel procés d’adopció, oi? O, degut justament que hi ha una llei implementada, no s’hauria d’anar més enllà i ara que ja és mare acompanyar-la durant la presa de decisions?

Penseu que, per la informació que tenim, en aquest cas s’han fet tots els procediments des d’una mirada ètica i respectant els principis d’autonomia i beneficència? Creieu que s’han tingut en compte els desitjos de la mare? O la noia ha estat de nou víctima, aquesta vegada d’un sistema legal estricte?