Dormint ens va veure. En el somni de l’Elena estàvem els dos fent fila amb molts altres passatgers en algun aeroport, qui sap quin, perquè tots els aeroports són més o menys iguals. I cada passatger portava un coixí sota el braç. Rumb a una màquina, que ens esperava, passaven els coixins sota la màquina i la màquina llegia els somnis de la nit anterior.
Era una màquina detectora de somnis perillosos per a l’ordre públic.

Eduardo Galeano