(03.15b. Versió 13 minuts)

 

(03.15a. Versió 22 minuts)   Enric Segarra Bosch   4-2019 (Actualitzat el 10-2025)

TEXT DEL VÍDEO-PRESENTACIÓ PER QUÈ MANS UNIDES?

(Inicia amb el vídeo “Nens i nenes tristos”)

En aquest vídeo hem vist:

– A nens pobres, orfes, sense llar, desnodrits, afamats, ferits, malalts i moribunds.

– A nens obligats a treballar, a prostituir-se, a fer de soldats i a vendre droga.

– A nens abandonats, desplaçats, refugiats i, fins i tot, captius.

Si ens fa sentir molt malament veure aquestes imatges tan sols durant un parell de minuts, imagineu com ens sentiríem si fossin els nostres fills o néts els que haguessin de viure com ells! I, a més, sense tenir cap possibilitat de fer-hi res per la nostra part si no ens vinguessin a ajudar des de fora? Fa esgarrifar només de pensar-hi!

Doncs bé, cents i cents de milions de nens, pares i avis estan vivint en aquestes condicions cada dia i gairebé durant tota la seva vida, esperant inútilment que algú els vagi a ajudar.

A continuació passaré una altra tanda de fotos, però aquesta vegada amb nens dels països del Sud que semblen feliços, que és com haurien de poder passar la infància i l’adolescència tots els nens del món.

(Segueix vídeo “Nens i nenes alegres”)

Què us sembla, hi estem d’acord amb el que diu el vídeo?

Perquè ens en fem una mica d’idea, seguidament donaré unes quantes dades de les desigualtats que hi ha al món (2019), és a dir, del que pateixen milions i milions de persones pel sol fet d’haver nascut “allí” i no “aquí”.

– Més de 820 milions de persones passen gana cada dia, i uns quants cents de milions més en passen de tant en tant degut a “hambrunes” produïdes per males collites, guerres, catàstrofes naturals, etc.

– Més de 65 milions de persones són “desplaçats” que viuen en campaments i centres d’acollida, dels quals una bona part són nens. Aquesta és una xifra sense precedents.

– Més de 263 milions de nens i joves no estan escolaritzats, i molts milions més reben una educació discontinua o deficient.

– Més de 2.000 milions de persones disposen de menys de dos euros diaris per a cobrir-se totes les seves necessitats, el que vol dir que són extremadament pobres.

– Més de 1.000 milions de persones viuen en assentaments molt precaris, sense cap possibilitat de millorar-los.

– Més de 1.300 milions de persones no tenen accés a l’assistència mèdica bàsica.

– Més de 1.100 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable.

– Més de 2.400 milions de persones no disposen de sanejament.

– Més de 1.400 milions de persones no tenen electricitat a casa seva.

– Molts cents de milions de persones no han tingut mai un treball estable.

– I, també, cents de milions de persones pateixen persecucions, discriminacions, marginacions, inseguretat o injustícies sistemàticament, com a conseqüència de la inestabilitat política, la corrupció, la manca de drets, la desigualtat social, etc.

Quina és la conseqüència de tot això?

– Que uns 18.000 nens menors de 5 anys  moren cada dia (6,5 milions a l’any) per causes que es podrien evitar, com la pneumònia, la diarrea o el xarampió, amb mesures com vacunes, medicaments, accés a l’aigua potable o tractaments contra la desnutrició aguda.

– Que unes 1.500 dones moren cada dia per complicacions evitables en l’embaràs (550.000 a l’any).

– I un llarg etc. que realment fa esgarrifar.

Després d’aquestes dades, per a superar aquesta “INDIFERÈNCIA” de què parla el vídeo, no creieu que hem de fer-hi alguna cosa més cadascú de nosaltres?

– Jo crec que sí, perquè hi ha moltes altres persones que s’ho passen molt malament, i amb ajuts econòmics, acompanyament, voluntariat, denúncies, etc. se’ls hi pot resoldre o alleugerir aquest patiment, possibilitant-los que visquin més dignament, tinguin més oportunitats, es desenvolupin millor elles i, de retruc, el seu entorn, etc.

– Per tant, cadascú ha de col·laborar segons les seves possibilitats (temps, diners, coneixements, càrrecs, etc.)  per a contribuir a corregir les desigualtats socials, impulsar el desenvolupament humà a tot arreu, combatre la xenofòbia i el racisme, lluitar contra la violència en totes les seves varietats, defensar els drets humans, defensar el medi ambient, expandir la solidaritat, etc., i les ONG poden ser un bon vehicle!

Ara posaré com a fons de la meva explicació un vídeo que he muntat amb imatges d’alguns dels milions de beneficiaris dels projectes de Mans Unides, així no us avorrireu tant.

(S’inicia vídeo “Fotos beneficiaris de Mans Unides” simultàniament amb explicació)

Mans Unides es defineix com una ONG espanyola de voluntaris, inclosa en l’estructura de l’Església Catòlica, que lluita contra la fam, la malnutrició, la pobresa, la malaltia, el subdesenvolupament, la falta d’instrucció, i contra les seves causes, entre altres: la injustícia, la desigualtat en el repartiment de béns i oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi dels valors humans.

Aquesta lluita es canalitza a través de dues línies de treball prioritàries: el finançament de projectes de desenvolupament als països del Sud i la sensibilització de la població espanyola.

Mans Unides compta a Espanya amb més de 77.000 socis i donants, així com amb més de 5.000 voluntaris que fan possible el seu treball, recaptant uns 49 milions d’euros cada any.

Durant els últims 10 anys (2009-2018), Mans Unides ha recolzat en els països del Sud:

– 1.104 projectes agropecuaris dirigits a més de 2 milions de persones, amb un import total de 113 milions d’euros.
– 2.433 projectes per a l’educació amb prop de 2,5 milions de beneficiaris, amb un import total de 122 milions d’euros.
– 220 projectes d’infraestructures per a aigua de consum o reg, latrines, etc., millorant les condicions de vida d’1,7 milions de persones, amb un import total de 13 milions d’euros.

– 1.209 projectes per dotar de salut a prop de 16 milions de persones, amb un import total de 70 milions d’euros.
– 1.495 projectes per a iniciatives socioeconòmiques, sobretot protagonitzades per dones, millorant la vida de 18,6 milions de persones amb un import total de 95 milions d’euros.

I tot això només en els 10 darrers anys!

Tot i així, queda molt, massa, per fer i no ens hi podem mostrar “indiferents” de cap de les maneres. Cadascú hem de fer tot el que puguem segons les nostres possibilitats.

En el meu cas particular, va ser al jubilar-me que vaig decidir dedicar bona part del temps lliure que a partir d’aleshores disposaria, a fer divulgació de valors com la generositat, la solidaritat, etc. El meu objectiu era, i segueix sent, contribuir que altres persones se sensibilitzin i, si poden, s’impliquin en la millora de les condicions de vida dels més desfavorits. I, com a conseqüència d’aquella decisió, al maig del 2014 vaig començar a publicar l’obra “La solidaritat… un bon remei!”, la qual continua i de la que n’és la màxima expressió el blog d’Internet lasolidaritatunbonremei.com.

Paral·lelament, vaig decidir col·laborar econòmicament amb alguna ONG, i després d’un exhaustiu estudi vaig acabar escollint Mans Unides.

Algunes de les raons per les que vaig escollir Mans Unides són:

– Perquè Mans Unides portava aleshores 55 anys d’activitat i, per tant, d’experiència (ara en porta 65).

– Perquè Mans Unides treballa a molts dels països més desfavorits del món.

– Perquè els seus projectes atenen diverses necessitats de desenvolupament: agrari, educatiu, sanitari, social, de promoció de la dona, etc., tots ells de contrastada utilitat pels beneficiaris (o “titulars de drets” com els agrada anomenar-los ara).

– Perquè té molt poques despeses generals, per la qual cosa gairebé tots els diners que recullen es dediquen exclusivament a finançar els projectes.

– Perquè, tot i ser una entitat de l’Església Catòlica, els seus projectes sembla ser que no exclouen ningú per raons de religió o ideologia.

– Perquè els beneficiaris participen en la definició del projecte, i s’involucren tant en l’execució del mateix com en assegurar la seva continuïtat.

– Perquè els projectes són degudament gestionats per les contraparts, o socis locals, que es troben en els llocs on es desenvolupen i controlats amb visites periòdiques del personal dels Serveis Centrals de Madrid.

– Perquè allà on pot, Mans Unides fa anar com a contraparts religiosos o religioses i entitats locals vinculades a l’Església Catòlica, la qual cosa hi afegeix més garanties i credibilitat.

(He de confessar que no sóc gaire religiós, però reconec que quan hi ha conflictes bèl·lics o desastres climatològics als llocs més desemparats dels països del Sud, els darrers en abandonar la pobra gent que allí hi viu són els missioners i missioneres catòlics. Inclús alguns no els volen abandonar de cap de les maneres i ho paguen amb la seva vida).

– Perquè, per mitjà dels blogs, revistes, pòsters, sopars solidaris i altres actes que organitzen periòdicament els seus voluntaris, cada delegació de Mans Unides dóna a conèixer a la seva demarcació les campanyes nacionals que s’emprenen així com els projectes que la mateixa delegació sosté econòmicament cada any. També informa puntualment dels resultats dels projectes de l’any anterior. Aquesta valuosa informació no sols dóna molta credibilitat al destí de les nostres col·laboracions sinó que també ens fa sentir més partícips dels projectes.

– I, per acabar aquesta relació, perquè Mans Unides compta amb una modalitat de donació anomenada “Operació Enllaç”, que a mi m’agrada molt, i que a la seva web defineix de la següent manera: “Operació Enllaç és una activitat orientada a vincular a particulars o grups de persones (col·legis, universitats, parròquies, empreses, col·lectius professionals, etc.) de la societat espanyola amb un dels projectes que Mans Unides dóna suport al Sud… Les persones o col·lectius interessats rebran informació del projecte amb el qual es vinculen fins a la seva finalització…”

(Si algú té un especial i justificat interès a conèixer més detalls, que m’ho digui i li explicaré en privat.)

Per tot això, continuo col·laborant amb Mans Unides en nous projectes, amb tanta o més il·lusió que el primer dia, i tant de bo ho pugui seguir fent durant molts anys més (ja en tinc 76!).

Per tant, recomano sincerament a tothom col·laborar amb Mans Unides segons les nostres possibilitats, us asseguro que en quedarem molt satisfets!

Però, sobretot, el que no ens podem arribar a imaginar és el bé que farem a moltes persones necessitades dels països del Sud on, sense tenir-ne cap culpa, tan sols per una simple qüestió d’haver nascut en un lloc i no en un altre, s’ho passen i seguiran passant-ho molt malament si no acabem amb la “indiferència” que ens envolta i els ajudem eficientment.

Creieu-me, val la pena!