La matinada del 5 d’agost de 1939, en una de les tàpies del cementiri de l’Almudena de Madrid, tretze dones, gairebé nenes o acabada d’aconseguir la majoria d’edat, van ser afusellades per la policia franquista. Solament dos dies abans havien tingut un judici sumaríssim en el qual van ser acusades d’activitats clandestines en contra del règim recentment instal·lat en el poder després de tres anys sagnants de lluita fratricida.

Aquelles tretze joves passarien a la història com Les Tretze Roses. La gran majoria eren noies que treballaven com a costureres i que, d’un mode o un altre, estaven relacionades amb els partits d’esquerres i havien col·laborat en el front republicà amb els seus familiars o amics. En acabar la guerra, les Joventuts Socialistes Unificades van intentar reorganitzar-se de manera clandestina a la capital. Però la gran majoria de dirigents del Partit Comunista i d’aquestes joventuts havien fugit a l’estranger, havien estat detinguts o assassinats. Així, solament quedaven un grup de joves disposats a continuar lluitant pel seu somni republicà. Però la poca infraestructura i experiència organitzativa, unit a una forta repressió i control policial en aquells primers mesos de pau, van ser raons suficients perquè les JSU fossin dissoltes de nou abans d’haver realitzat accions clandestines. Solament es recorda un fet en el qual, durant la desfilada del Cabdill en la celebració del dia de la victòria, van distribuir pasquins amb la frase “Menys Viva Franco i més pa blanc”… (Segueix a l’enllaç, en castellà)

https://www.mujeresenlahistoria.com/2014/06/las-flores-arrancadas-las-trece-rosas.html