El culpòmetre indica que l’immigrant ve a robar-nos l’ocupació. I el perillosímetre ho assenyala amb llum vermella. Si l’intrús, el vingut de fora, és jove i pobre i no és blanc, està condemnat a primera vista per indigència o inclinació al caos o portació de pell. Però si no és jove ni pobre, ni fosc, de totes maneres mereix la malvinguda perquè ha vingut a treballar el doble a canvi de la meitat.
El pànic a la pèrdua de l’ocupació és una de les pors més poderoses en aquests temps del món governat per la por.
I la veritat és que l’immigrant està sempre situat a primera mà, a la vista, a l’hora de trobar culpables de la desocupació, de la inseguretat i de moltes altres temibles desgràcies.
Abans Europa vessava sobre el món, sobre el món sencer: soldats, presos, pagesos morts de fam… que eren protagonistes de les aventures colonials i han passat a la història com a missatgers de Déu. Era la civilització llançada al rescat de la barbàrie.
Ara el viatge ocorre a l’inrevés. Això vol ser la invasió dels envaïts. Els que arriben o intenten arribar des del sud al nord són protagonistes de les desventures colonials que passen a la història com a missatgers del Diable. És la barbàrie llançada a l’assalt de la civilització.

Eduardo Galeano