DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Les tradicions culturals es converteixen en un punt d’unió i expressió que reflecteix la identitat d’una comunitat. Ara bé, les tradicions d’arrels bèl·liques es pot dir que xoquen amb la cultura de la pau? O no n’hi ha per a tant?

Els Trabucaires d’Esplugues de Llobregat, una localitat del Barcelonès, es troben avui enmig d’un embat amb l’Ajuntament de la vila. Els trabucaires –persones que mitjançant el trabuc, una arma de foc actualment ornamental, entretenen en festes i actes– són part de la cultura catalana i estan inclosos en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Això és així perquè recorden la germanor davant els desafiaments bèl·lics, la celebració de les victòries davant l’opressor i simbolitzen una manera de fer fora els esperits i forces malignes mitjançant el soroll i el fum. La seva presència en festes majors i esdeveniments populars és reconeguda arreu de Catalunya. I, així doncs, esperaven poder actuar un cop més a les festes de Sant Mateu d’Esplugues.

Quina va ser la seva sorpresa quan van ser informats que enguany no hi serien benvinguts. El consistori ha recorregut a diversos arguments per defensar la seva negativa a permetre les actuacions dels trabucaires durant la festa major. Alguns d’aquests motius es basen en preocupacions logístiques i de seguretat.

L’Ajuntament ha assenyalat que calia una ambulància medicalitzada en cas d’emergència durant les actuacions i que, com que no era possible assegurar-la, no es podria protegir la gent present en cas d’accident.

D’altra banda, el consistori ha expressat la preocupació pel soroll generat per les explosions dels trabucs, que podria afectar negativament els residents i les persones amb autisme. A més dels arguments pràctics, l’Ajuntament d’Esplugues també ha manifestat la seva opinió basant-se en una consideració més simbòlica. Considerant el poble com una “ciutat de pau”, les autoritats locals han manifestat la seva preocupació pel simbolisme bèl·lic associat amb les armes.

És ètic esborrar tradicions amb arrels marcials quan ara ja només són al·legories en espais considerats “lliures de violència”? Per preservar el benestar de persones malaltes o amb necessitats especials cal deixar de banda activitats populars que gaudeix la majoria? Poden coexistir les tradicions cuinades en altres contextos històrics amb les normes cíviques i valors actuals?

Una opció podria ser mantenir l’expressió artística tal com ha estat sempre intentant proveir seguretat als presents i cercant alguna manera de protegir les persones i animals que poden patir del soroll i el fum: fer l’espectable en espais poc habitats, per exemple.

Així, la tradició es respecta, perdura, es manté en el temps i recorda la vida i costums dels avantpassats d’una terra que té una cultura per preservar davant la forta influència de l’aculturació i l’assimilació.

Una altra, que és la que sembla que l’Ajuntament vol imposar, és la prohibició total de l’acte sense preveure les conseqüències d’una decisió que talla de cop una tradició estimada que forma part de la identitat del poble català. Finalment, els polítics podrien treballar a establir un diàleg continu amb els trabucaires i altres parts interessades per trobar una solució mitjançant, potser, fins i tot, la mediació.

Per tant, una darrera opció seria, a partir de compromisos mutus, assegurar que algunes activitats populars es mantinguin: es podrien incloure espectacles teatrals o recreacions històriques que no involucren fer servir armes o fer un soroll excessiu. Així perduraria l’essència, hi hauria una evolució cultural i tot sense pertorbar la pau comunitària.

I vosaltres, com ho veieu?