DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

A l’estiu no sempre és possible quadrar les agendes entre les feines dels adults i les vacances dels menuts. A vegades, alguns pares opten per anar-se’n de vacances quan els és possible, vagin o no els nens a l’escola.

La conciliació laboral és una utopia, malgrat les diverses mesures que pren l’administració pública. El context capitalista exigeix una dedicació gairebé exclusiva a la feina, fet que deixa poc temps lliure per al desenvolupament personal. Alhora, les diferències imposades entre homes i dones a través del gènere fan que recaigui sobre les mares treballadores una major responsabilitat en la cura familiar i la gestió de la llar. L’espai per a l’oci i l’autocura disminueix dràsticament. Durant el període de vacances, la situació no millora: l’ajust entre els horaris i el calendari de vacances dels pares i les vacances escolars dels fills es converteix en un trencaclosques. No sempre és possible que les famílies comparteixin les vacances, i han de fer malabars per poder fer activitats de manera conjunta. Així és com alguns pares opten per passar temps amb els fills, sigui a casa o marxant de viatge tot i que el curs escolar ja hagi començat, i això impliqui una absència important en les hores lectives obligatòries. Una decisió controvertida, ja que l’escolarització és obligatòria en molts països i priva els nens d’un dret bàsic. Tot i que, d’altra banda, els ofereix la possibilitat d’estar amb els pares i fer activitats que d’una altra manera no serien possibles. Cal facilitar aquests espais en família o preservar el dret dels menors?

A Suïssa ho tenen clar. El dret dels menors té categoria de llei i cap nen no hauria de faltar a l’escola si no hi ha una causa de pes, ben justificada. És per això que han condemnat una mare a pagar una multa de mil euros per endur-se la seva filla de vacances en horari escolar. Segons han compartit mitjans suïssos, la mare tenia vacances a principis de 2023 i va demanar a l’escola una autorització perquè la seva filla de catorze anys la pogués acompanyar de viatge. Va al·legar que no disposava de cap altre moment per fer-lo i que havia trobat millors preus (era temporada baixa).

El centre va estudiar la sol·licitud, però va resoldre que no eren motius suficients perquè la noia perdés classe: la seva filla ja havia faltat, tot i que de manera justificada, molts dies, i en el període en què no hi assistiria, hi havia exàmens importants programats. A més, l’alumna no tenia un bon rendiment acadèmic, per la qual cosa faltar una setmana podria implicar un retard en l’adquisició de coneixements.

Malgrat les explicacions de la institució, la mare es va endur la filla de vacances, i així l’escola va notificar a les autoritats competents la seva absència injustificada. Ha estat aquest any que el tribunal de Winterthur s’ha pronunciat, ha considerat que la mare va actuar en contra dels drets de la noia, i l’ha condemnat a pagar una multa. No és la primera vegada que el país condemna uns pares per aquesta raó. El 2023 ja va imposar una multa similar a una altra família pel mateix motiu. També al Regne Unit s’han donat casos similars.

És ètic que uns pares privin els seus fills de l’escola per endur-se’ls de vacances? Ha de ser un jutge qui decideixi sobre la gestió del temps d’una família?

Les lleis que protegeixen el dret a l’escolarització dels menors tenen en compte la possibilitat de faltes justificades, normalment relacionades amb motius de salut. Són flexibles també davant de causes de força major que puguin implicar dificultats organitzatives en les famílies. Així, no s’haurien de permetre altres faltes, ja que els alumnes tenen vacances anuals distribuïdes; és responsabilitat dels pares adaptar-se a la norma i fer concessions crearia desigualtats importants. Malgrat això, es podria tenir en compte el context social que impedeix de manera sistemàtica la conciliació i ser flexibles en situacions ben justificades i molt puntuals en què es doni l’oportunitat d’un viatge o una activitat realment profitosa per als nens.