Pilar Rego   https://www.nuevatribuna.es

Un creixement econòmic que té com a meta el benefici empresarial està fonamentat en l’augment indiscriminat de la competitivitat en el mercat internacional, en la reducció dels costos de producció a compte de la rescissió de contractes laborals, en la substitució del treball per tecnologia, en un major dèficit comercial i en una total i absoluta incapacitat per a afavorir el desenvolupament dels països pobres.

El capitalisme globalitzat fomenta mercats de treball volubles, deslocalització, innovació tecnològica mancada de recerca i desenvolupament en sistemes sustentables, multinacionals amb quotes de poder desmesurades, a més d’una profunda bretxa econòmica entre països desenvolupats i subdesenvolupats; és un sistema que busca el benefici a curt termini -reduint drets i costos laborals- i anteposa la voluntat dels interessos privats -tant del capital especulatiu com el de les empreses transnacionals- al benestar col·lectiu, afavorint i fomentant la desigualtat.

El responsable del desenvolupament sostenible i actual vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, alertava el 2016 sobre la invalidesa de l’actual enfocament del “prem, fabrica, utilitza i llança”. El temor que els països es vegin afectats per majors desequilibris, tant geopolítics com econòmics, és ja una realitat. La greu crisi financera, econòmica i social que travessa la societat, convulsionada des de la irrupció d’un virus que es va expandir per tot el planeta fins a aconseguir la categoria de pandèmia, amanida per un indesitjat i no atenuat canvi climàtic, fa visible la urgència d’un canvi de model. No és viable continuar mantenint el desgastat sistema econòmic actual. Fa falta un plantejament assentat sobre noves bases, generador d’oportunitats, que consideri la creació d’ocupació una prioritat i que tingui visió de futur en relació amb els recursos naturals.

Cal incentivar, d’un mode correctament regulat, a empreses capaces de generar valor econòmic, social i mediambiental, compromeses amb la societat i el medi ambient, amb recursos per a conjuminar sustentabilitat i rendiment econòmic, que no anteposin altres interessos als dels treballadors i que propugnin un projecte social que casi amb la conservació i/o creació de llocs de treball rendibles.

Les empreses públiques, les empreses capitalistes o fins i tot el sector públic no són capaços d’afrontar i enfrontar els problemes socials, tant els derivats de la realitat actual com els heretats de realitats anteriors: sanitat, educació, desocupació, distribució de la renda, serveis públics de qualitat, habitatge assequible i garantia de benestar per a les persones grans.

Un patró de creixement vàlid ha d’aglutinar un conjunt de mesures que resultin econòmicament rendibles, a més d’ambientalment i socialment sostenibles. En definitiva, una nova economia que respecti els objectius del desenvolupament sostenible, amb capacitat per a crear més llocs de treball; que sigui competent per a preservar la biodiversitat del planeta, que aposti per l’eficiència, que fomenti el reciclatge i que busqui la igualtat; un sistema econòmic que possibiliti adquisicions igualitàries i que tingui capacitat per a rebaixar les cotes aconseguides per l’actual consumisme arbitrari.

La Fundación Alternativas, en el seu informe sobre sostenibilitat a Espanya, alerta sobre la urgència d’escometre la transició energètica, la integració ambiental, l’ocupació sostenible i la sostenibilitat urbana i rural. La guia 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), iniciativa aprovada per les Nacions Unides el setembre del 2015, aconsella la implantació de mesures de consum i producció sostenibles: “economia verda” i “hipocarbònica”. Europa en l’Estratègia Europa 2020/2050 aposta per l’eficiència en l’ús de recursos sostenibles energèticament (sense carbó).

És evident la necessitat d’afrontar mesures encaminades a la preservació dels recursos naturals i el medi ambient. Urgeix la implantació d’una nova economia que discorri per la sendera de la inclusió i la sostenibilitat, que prioritzi les necessitats de les persones per sobre del lucre; es necessiten empreses on prevalgui el valor social i ambiental, que promoguin una gestió democràtica i participativa, orientada a les necessitats de les persones i compromeses amb la comunitat; és a dir una economia social i solidària que promogui un canvi que conjumini l’estructura jurídica de les organitzacions -amb la participació dels treballadors- i que promulgui iniciatives que propiciïn el canvi social i estructural imprescindible per a pal·liar les desigualtats actuals; és a dir un sistema de model productiu que aposti per l’ecoeficiència productiva, que tingui capacitat per a reduir les desigualtats socials, que aposti per la cohesió territorial i que fomenti un consum responsable.