28. Si s’ha trencat… per què no proves d’arreglar-ho, en lloc de llençar-ho sense més ni més?

Si se t’ha espatllat alguna cosa, abans de tirar-la i comprar-ne una de nova intenta reparar-la. Actualment, les persones tendim a rebutjar de seguida aquells productes que “es trenquen” sense preocupar-nos per intentar donar-los una solució perquè tornin a funcionar com abans.
Reparar és gairebé sempre més barat que comprar nous productes amb la mateixa utilitat. Permet-te un temps per a intentar arreglar-ho i així estalvies en matèries primeres i energia i col·labores amb la reducció de residus.  https://www.ecologiaverde.com

 

LA GERRA ESQUERDADA

Una portadora d’aigua de la Xina tenia dues grans gerres, que penjaven dels extrems d’un pal que carregava a sobre les seves espatlles. Cada dia feia un llarg camí a peu des del riu fins a la casa del seu patró. Una de les gerres tenia diverses esquerdes, mentre que l’altra estava nova i perfecta. La que estava en bon estat, conservava tota l’aigua al final del camí, mentre que la gerra trencada quan arribava n’havia perdut la meitat.
Durant anys això va succeir diàriament. La gerra nova estava molt orgullosa del seu èxit, ja que es veia perfecta pel que havia estat creada. Però la pobra gerra esquerdada estava molt avergonyida de la seva pròpia imperfecció i se sentia miserable perquè només podia fer la meitat del que se suposava que era la seva obligació.
Després de dos anys, la gerra trencada va parlar a l’aiguadera tot dient-li:

-Estic avergonyida i vull disculpar-me amb tu, perquè per culpa de les meves esquerdes només pots lliurar la meitat de la meva càrrega i només obtens la meitat del valor que hauries de rebre.

La vella aiguadera li va dir compassivament:

-Quan tornem cap a casa vull que et fixis en les belles flors que creixen al llarg del camí.

Així ho va fer la gerra, i en efecte, va veure moltíssimes flors maques al llarg del trajecte, però es va sentir trista igualment, perquè al final només quedava dintre seu la meitat de l’aigua que havia de portar.

L’aiguadera li va dir llavors:

-T’has adonat de les flors que només creixen al teu costat del camí? Sempre he sabut de les teves esquerdes però en vaig voler treure alguna cosa  positiva d’elles. Per això vaig plantar llavors de flors en tot el recorregut per on passes i cada dia les has regat, i durant dos anys, jo he pogut recollir les flors per decorar l’altar de la meva mare. Si no fossis exactament tal com ets, incloent-hi els teus defectes, no hauria estat possible crear tota aquesta bellesa.

www.jouscout.com