Un dia, el mestre ens va demanar de tasca que portéssim patates crues i una bossa de plàstic. Ens va dir que poséssim en la bossa de plàstic una patata per cada persona a la qual guardàvem ressentiment i escrivíssim el seu nom en ella. Ens va demanar que durant una setmana portéssim amb nosaltres a tot arreu aquesta bossa de patates dins la motxilla.
Algunes bosses eren realment pesades!
Naturalment la condició de les patates s’anava deteriorant amb el temps.
El fastig de carregar aquesta bossa en tot moment em va demostrar clarament el pes que carregava diàriament en el meu cor i en la meva vida a causa del ressentiment.
També vaig aprendre com, mentre posava la meva atenció en ella per no oblidar-la, desatenia coses que eren més importants per la meva vida.
Aquest exercici em va fer pensar sobre el preu que pagava per no perdonar alguna cosa que ja havia passat i no podia canviar-se.
Moltes vegades pensem que el perdó és un regal per a l’altre, sense adonar-nos que els primers beneficiats som nosaltres mateixos. Tots tenim patates podrint-se en la nostra “motxilla” sentimental.
La falta de perdó és com un verí que prenem diàriament a gotes però que finalment ens acaba enverinant. Moltes vegades al primer qui has de perdonar és a tu mateix per totes les coses que no van ser com haguessis volgut que anessin. El perdó ens allibera de lligams que ens amarguen l’ànima i emmalalteixen el cos. No significa que estiguis d’acord amb el que va passar, ni que ho aprovis. Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeir, ni donar-li la raó a algú que et va fer mal. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig. El perdó es basa en l’acceptació del que va passar.
Decideix-te avui mateix a perdonar!
“Perdonar és el valor dels valents. Només aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar”. Gandhi

coneixteblog.wordpress.com