DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Una dona nord-americana ha estat acusada d’un delicte de lascívia per ensenyar el tors nu als seus Fillastres. Qui ha de dictar les normes respecte a l’exhibició dels cossos de les dones?

La mirada que la societat posa sobre les dones és objecte d’estudi de diferents disciplines, ja que
aquesta defineix comportaments, identitats i normatives socials i legals. Lleis i normes morals que
busquen emmarcar i fins i tot controlar l’ús que la dona fa del seu cos tant a l’espai privat com en el
públic. Com les dones han de vestir per tal de no “provocar”, on la nuesa és acceptada o quines parts
del cos es poden mostrar sense ofendre els altres són fets que, modulats per les tradicions i costums de cada país, generen prohibicions que determinen quines parts del cos es poden o no ensenyar. És interessant qüestionar-se si hi ha censura sobre els cossos i si aquesta s’exerceix en més alt grau amb les dones que amb els homes.

Aquests dies, a Utah (Estats Units), s’ha jutjat una dona, Tilli Buchanan, per un delicte de lascívia en haver-se mostrat nua de cintura cap amunt als seus fillastres. Si la condemnen hauria d’afrontar un any de presó i el seu nom s’inclouria en el llistat de depredadors sexuals. La dona i el seu marit estaven fent obres i es van treure les samarretes per estar més còmodes. Ella considera que estant a casa seva ha de poder sentir-se lliure i no entén per què, si tots dos mostraven els pits, només ella ha estat denunciada.

Però no cal anar fins als EUA per trobar polèmiques sobre què poden mostrar les dones. A Barcelona, aquest estiu, s’alçaven veus crítiques contra el topless a les piscines municipals. Arrel de la denúncia de la plataforma Mugrons Lliures es van revisar els codis de vestimenta dels equipaments esportius. Va ser el mateix consistori el que, després d’estudiar la normativa, va fer arribar una circular explicitant que a les piscines públiques totes les dones podrien deixar de portar la part de dalt del biquini si així ho consideraven. L’Oficina per la No Discriminació de la ciutat comtal explicava en el seu informe que la prohibició del topless era contrària a la Constitució Espanyola, ja que vulnerava la llibertat d’elecció de les dones per motiu de gènere. Malgrat la constitucionalitat de la resposta, alguns sectors van posicionar-s’hi contraris: si estan educant els fills o les filles amb el valor de la intimitat no tenen per què veure el cos nu de cap dona.

El debat està sobre la taula i demana reflexionar sobre la lliure elecció de mostrar el propi cos i el possible malestar d’aquelles persones que se senten interpel·lades pel cos nu d’una dona. I també sobre els espais
on la nuesa està o no permesa. I és que en ple segle XXI més enllà de l’espai públic o privat també és present a l’espai virtual on empreses com Facebook o Instagram creen logaritmes per eliminar imatges de dones nues. Censura d’imatges que podrien ser artístiques o que mostren la fisiologia més bàsica, com la d’una dona donant el pit a la seva criatura. Espai virtual on hi ha una distinció entre les representacions dels homes i les dones. Les empreses privades tenen dret a posar les normes que considerin o això és discriminació? Qui considera que el cos d’una dona és lasciu i, per tant, s’ha de censurar? Per què, en canvi, proliferen les web de pornografia on el cos de la dona es mostra nu sense censura?

El dilema és evident: si el cos nu d’una dona en un museu és considerat art, què canvia en un espai públic? Depèn del lloc, físic o virtual, on es produeixi l’acte o de la finalitat de l’ús del cos? El que pot mostrar
o no una dona té a veure amb els dictats de gènere i, per tant, s’hauria de deslligar de la visió cultural i tradicional del cos de les dones en l’elaboració de lleis i normes sobre els seus cossos?