HEM DE PARLAR DE LA TEVA VELLESA

COM M’AFECTA L’ENVELLIMENT D’UNA PERSONA AMB LA QUAL CONVISC?

www.cruzroja.es

Si es comporta com un nen, el tracto com un nen?

A vegades quan una persona gran es comporta com un nen capritxós, significa que pateix alteracions en el seu estat d’ànim, pròpies de l’edat. Altres vegades és a causa de la seva condició que li dificulta valer-se per si sol, que es torna irritable, enutjat, agressiu o bé, melancòlic i trist.
Aquest cúmul d’emocions se suporta amb paciència i comprensió cap a la seva situació. Per descomptat, tampoc es tracta de tolerar-li tot, perquè es torna manipulador i dominant, però sí que és necessari esbrinar què desencadena aquesta actitud, què podem fer per a evitar-la i com actuar en aquestes situacions difícils.
Durant la cura, poden aparèixer determinades situacions que poden suposar una major dificultat per a la convivència familiar i, fins i tot, ocasionalment, un perill potencial tant per a la persona que rep les cures com per a la que cuida.

Per situacions difícils o comportaments problemàtics s’entenen totes aquelles alteracions del comportament que poden presentar-se durant l’experiència de cura i que, per un motiu o per un altre, poden suposar una dificultat, risc o perill tant per a la persona que rep les cures com per a la que cuida.

Exemples de comportaments problemàtics en les persones grans:

Tenir reaccions agressives (empènyer, insultar, resistir-se) durant l’ajuda del cuidador en una acció de la vida diària (banyar, vestir, ficar al llit, etc.)
Repetir amb una freqüència molt elevada preguntes, comentaris, etc.
Mostrar-se agressiu davant els altres per determinades circumstàncies o situacions quotidianes.

En moltes ocasions, els comportaments problemàtics de les persones són conseqüència de sentiments de malestar o de frustració. També les malalties, problemes sensorials, dificultats per a recordar, raonar i comunicar-se, sorolls, pors, etc., poden portar a la persona a manifestar aquest tipus de comportaments que indiquen que la persona pot no estar còmoda en una determinada situació.

Agitació

Quan parlem d’agitació ens referim a un estat d’intranquil·litat, excitació i/o conductes repetitives que la persona no pot controlar, que manquen d’una finalitat aparent i que són presents de forma continuada. En general, l’agitació pot ser una manifestació d’ansietat o d’estrès.

Com actuar quan el seu familiar es mostri agitat?

Davant aquesta conducta és aconsellable consultar amb el metge, especialment si els símptomes d’agitació són sobtats i s’acompanyen d’altres símptomes (per exemple, confusió i taquicàrdia).
Hem de buscar les causes que han desencadenat aquest estat d’agitació i tractar de satisfer les necessitats si són raonables. L’agitació pot desaparèixer o disminuir amb el temps a mesura que la persona assimila les seves limitacions.
Programar un descans adequat, controlar els nivells d’activitat i ajustar-los.
Eliminar o suavitzar la font d’estrès. Trobar o aconseguir un ambient còmode i tranquil on portar a la persona. Provar d’utilitzar música tranquil·la o suau.
Mantenir la calma en interactuar amb persones que mostrin agitació. Utilitzar un to de veu suau i mantenir una velocitat de la parla lenta. Controlar les emocions.
Convé mostrar amabilitat i atenció quan la persona es mostri tranquil·la o agradable. És important que totes les persones del seu entorn actuïn de la mateixa manera.
Fomentar la pràctica d’activitats (jardineria, ajudar en les tasques de la casa, etc.).

Empipament i agressivitat

En aquesta mena de comportament problemàtic s’inclouen totes aquelles conductes que manifesten enuig o agressivitat per part de la persona que rep les cures i que inclouen des de gestos o expressions corporals (mala cara) fins a agressions físiques, passant per agressions verbals (insults, crits), deixar de parlar o molestar, etc.

Com actuar quan el seu familiar es mostri agressiu?

Mantenir la calma alhora que es posen en pràctica alguns dels consells que s’aporten en aquesta pàgina. S’ha de mantenir una actitud calmada, emprant un to de veu relaxat, explicant el que s’està fent pas a pas, etc.
Distreure l’atenció de la persona amb alguna activitat o comentari. Parlar de manera tranquil·la, amb frases senzilles, com si no hagués passat res. L’objectiu és aconseguir que s’oblidi de l’empipament distraient-la amb una altra activitat.
Suggerir a la persona que, en lloc de comportar-se de manera agressiva, comenti el que li passa o el preocupa. Preguntar quin és el problema, oferir ajuda per a solucionar-lo o, almenys, escoltar. De totes maneres, si la persona no vol parlar, respectar la seva opció.
Evitar riscos, eliminant objectes perillosos de la vista que puguin causar mal a alguna altra persona present o a la mateixa persona.
Controlar la situació i assegurar-li a la persona que no se li farà cap mal. Si la violència persisteix, agafar-la suaument pels braços. No és necessari cap altre contacte físic.
Explicar en tot moment el que es farà, pas a pas. Per exemple, si s’ha de sortir de casa, explicar on es va, per què s’hi va, quant es trigarà, etcètera.