HEM DE PARLAR DE LA TEVA IRA

COM CONTROLAR LA IRA

La ira és una reacció emocional lògica davant situacions que es perceben com una injustícia o davant alguna cosa que s’interposa en la consecució d’objectius personals. Des d’aquesta perspectiva, com qualsevol emoció, no sols és útil, sinó també necessària, perquè suposa una veu d’alarma que resulta en una reacció impulsiva de contraposició a alguna cosa que es considera com una agressió, redueix la por a la mateixa i genera l’energia necessària per a actuar. No obstant això, la irascibilitat pot ser també un símptoma propi d’estats d’ansietat, esgotament, depressió, trastorns de la conducta o fins i tot de fases avançades de demència.
En qualsevol cas, ser conscient de les causes de les reaccions d’ira i aprendre a gestionar aquest tipus d’emoció és una cosa important, ja que permet evitar els esclats poc o gens justificats que poden arribar a ser del tot irracionals. En cas contrari, la ira pot portar a un estat d’agressivitat que pot ser perillós per a un mateix i pels altres.

IRA

– Ira acumulada: callar-se i empassar-se les emocions davant situacions d’injustícia o d’agressions emocionals externes porta, tard o d’hora, a un esclat de gran violència verbal o física.

– No és qüestió de perdre o guanyar: en nombroses ocasions la ira és una reacció a la frustració per no haver aconseguit els objectius que un es planteja o quan els esdeveniments no es desenvolupen com un vol. L’empatia és una arma idònia per a evitar plantejar les relacions humanes com una qüestió de guanyar o perdre. De fet, la baixa tolerància a la frustració és generalment l’avantsala d’un episodi d’ira.

– Pensar en les causes i conseqüències d’un episodi d’ira: és important analitzar si aquesta reacció emocional s’ha produït realment per causes justificades. En moltes ocasions no és així, com succeeix, per exemple, quan s’està al volant d’un automòbil i es profereixen crits i insults davant la manera de conduir d’uns altres que interfereixen la marxa. Meditar sobre el fet de per què s’ha reaccionat d’aquesta manera ajudarà en el futur a controlar aquests esclats.

– El descans és important: l’esgotament, físic o mental, afavoreix les reaccions airades i els impulsos d’irascibilitat (saltar a la mínima, com resa l’expressió popular). És necessari assegurar-se el descans necessari, tant pel que fa a les hores que es dorm com a la qualitat del descans.
També cal saber parar en moments determinats del dia. L’estrès és un facilitador de la ira. Les pauses en el treball pel cafè o el menjar compleixen amb aquesta finalitat.

– Aprendre a relaxar-se: la relaxació és una de les millors maneres de prevenir els esclats d’ira i hi ha diferents maneres de fer-ho. Una d’elles és la pràctica habitual d’exercici físic, especialment quan aquest és intens i es realitza en companyia: ajuda a netejar de la ment els temes que causen la irritabilitat i després a veure’ls amb una altra perspectiva. El ioga, el Tai-Chi o un simple bany d’aigua calenta són altres maneres d’aconseguir un estat de relaxació.
En moments puntuals, en els quals es detecta que es pot tenir una reacció irascible, respirar profundament i de manera pausada durant uns instants ajuda molt per a evitar un possible esclat.

– Evitar situacions i persones que se sap que poden resultar irritants: la majoria de les persones són conscients que hi ha situacions, altres persones o una combinació de totes dues coses que els resulten irritants. Si és així, el millor que ´ds pot fer és evitar-les o retirar-se a temps abans d’arribar a l’enfrontament i una arrencada d’ira.

– L’ajuda del psicòleg: si malgrat que totes les reaccions emocionals d’ira continuen donant-se de manera freqüent sense ser capaços de controlar-les, és aconsellable buscar l’ajuda d’un psicòleg, abans que les persones de l’entorn habitual comencin a allunyar-se d’un. La teràpia pot ajudar a canviar actituds que contribueixen a exagerar o magnificar fins al dramatisme episodis que manquen d’importància real i a dur a terme una reestructuració cognitiva que permeti gestionar adequadament la ira.