Revista Valors    https://valors.org/

Les dades de l’informe d’Intermón Oxfam, Una economia al servei de l’1% (1-2016), són contundents: només 62 multimilionaris acumulen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població mundial, 3.600 milions de persones. A més, segons aquest informe, Espanya és el país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on més s’ha incrementat la desigualtat després de la crisi, catorze vegades més que Grècia i deu vegades més que la mitjana europea. Més concretament, l’u per cent de la població espanyola concentra més riquesa que el vuitanta per cent més pobre. I Catalunya no s’escapa d’aquesta realitat. Per exemple, el patrimoni d’Isak Andic, propietari de Mango i el català més ric segons Forbes, equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes al 2014. A més, el patrimoni de les vint fortunes més grans de Catalunya va augmentar un 34 per cent el 2015.

Les desigualtats, però, no són un munt de dades. Les desigualtats marquen des del naixement la nostra vida. El biòleg i filòsof André Giordan escriu: “Sóc completament improbable, no obstant, existeixo”. La nostra existència ha estat una qüestió d’atzar. Si els meus avis no s’haguessin trobat, els meus pares no haurien nascut. Si els meus pares no s’haguessin conegut, jo no hauria nascut. I, per totes aquestes circumstàncies fortuïtes, he nascut en un barri benestant, d’una ciutat europea. Però he fet alguna cosa per merèixer néixer en un país, en una ciutat, en un barri en què puc gaudir de serveis bàsics i de més oportunitats? De fet, només per aquest cúmul de casualitats, els afortunats ja arribem al món amb cert marge de temps de vida com a garantia. Avui, la diferència en l’esperança de vida entre un veí del Raval i un de Pedralbes és d’uns sis anys, amb més mal pronòstic per a l’habitant del cèntric barri barceloní.

Els efectes de les desigualtats són devastadors i una herència que es transmet de pares a fills: pobresa, mala salut, desnutrició, immigració, baix nivell educatiu, falta d’inserció laboral… Conseqüències personals, però també comunitàries: pitjors condicions mediambientals, problemes de convivència, etc. Així, doncs, néixer a l’Àfrica o al Raval és tenir mala sort i ja està? No. Avui existeixen mesures per garantir justícia social i la igualtat d’oportunitats per a tothom. La teoria la tenim, però estem disposats a renunciar als nostres privilegis? Per exemple, acollint a casa aquells que també volen gaudir de benestar? Lluitem perquè s’apliquin polítiques més redistributives? Però aquesta no és solament una batalla política. Ens hem de preguntar: realment volem una societat més igualitària?

 

 

NOVES DADES D’OXFAM-INTERMÓN DEL 2021:

Al món existeixen uns 2.150 multimilionaris que atresoren més riquesa que els 4.600 milions de persones més pobres (el 60 % de la població mundial).

– La pobresa severa podria augmentar a Espanya en gairebé 800.000 persones i arribar a 5,1 milions per la Covid-19. Així i tot, Oxfam Intermón destaca que els ERTO haurien evitat que més de 710.000 persones més caiguessin en la pobresa i demana més polítiques públiques contra la desigualtat.

– La pandèmia de la covid-19 té el potencial d’augmentar la desigualtat econòmica en pràcticament tots els països del món al mateix temps. Però, a escala mundial, les mil majors fortunes ja s’han recuperat, mentre que a les persones més pobres els portarà una dècada fer-ho.

– “Les dades demostren com la pandèmia s’ha acarnissat amb les persones més vulnerables”, diu Franc Tallada, director d’Oxfam Intermón. “Sense una resposta adequada, hi ha un greu risc que la sortida de la crisi aprofundeixi i eternitzi les desigualtats a Espanya, empobrint les persones més pobres mentre les més riques es recuperen a pas ferm. El missatge més important en aquest sentit és que les polítiques públiques poden servir per a canviar aquesta situació, com ho demostren els ERTO i altres mesures com l’Ingrés Mínim Vital, encara que aquest necessita millores urgents en la seva posada en pràctica”.

– L’informe d’Oxfam-Intermón destaca que l’índex de pobresa entre la població migrant aconseguiria el 57%, enfront del 22,9% de mitjana del total de la població. En situació especialment vulnerable queden les 300.000 persones treballadores en situació administrativa irregular, les ocupacions de les quals es concentren en sectors particularment afectats pels tancaments d’activitat i que queden totalment desprotegits de les mesures preses pel govern.

-“Dona jove, migrant, amb baixos estudis i pertanyent a un col·lectiu racialitzat. Aquest seria el perfil més vulnerable davant els efectes de la pandèmia”, explica Franc Tallada. “Però qualsevol d’aquestes circumstàncies per separat ja comporta una situació més difícil que la mitjana a l’hora de defensar-se d’aquesta crisi”.

– “La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Tallada. “Els Governs mundials han de garantir un accés universal a les vacunes contra la covid-19 i a prestacions per desocupació per a les persones que perdin la seva feina. Han d’invertir en serveis públics i sectors amb baixes emissions de carboni per a crear milions d’ocupacions noves; assegurar l’accés del conjunt de la població a serveis de salut, atenció social i educació de qualitat. Per a això, han de garantir que les persones i empreses més riques paguin els impostos que en justícia els corresponen”.