Gairebé sempre que s’ha de fer alguna infraestructura pública, i cada vegada més, es produeixen grans protestes per part dels ciutadans i col·lectius més directament afectats per la seva ubicació.

Quan es projecten embassaments, canals, línies elèctriques d’alta tensió, carreteres, autovies, línies ferroviàries, aeroports o les seves ampliacions, presons, centres d’acollida, tanatoris, mesquites, depuradores, abocadors, plantes de reciclatge,  prospeccions petrolieres, etc., es produeixen controvèrsies, inclús aldarulls i enfrontaments, entre les parts possiblement afectades i les promotores, siguin aquestes públiques o privades.

Avui mateix, diumenge 7 de setembre del 2014, en un sol diari (El País) es poden trobar fins a tres notícies de problemes d’aquest tipus, sense cap relació entre elles:

– Una parla del malestar generat a les Illes Canàries per l’autorització del govern central de realitzar prospeccions petrolieres a les seves costes, ja que les persones relacionades amb els negocis turístics temen que els perjudiqui la seva activitat i els ecologistes temen que danyi la fauna marina. En canvi, si es trobés petroli, molts industrials locals hi veurien noves oportunitats de negoci i el govern central la possibilitat de disminuir la gran dependència energètica de l’estranger que pateix Espanya.

– L’altra parla de les protestes que s’han començat a produir a l’estat de Califòrnia davant l’anunci de voler construir un AVE que travessi de nord a sud aquest estat (Califòrnia és un estat dels Estats Units que té una economia i població equivalents a Espanya, amb un dels tràfics més intensos que existeixen en aquesta ruta, i que no disposa de cap AVE). En aquest cas, els que de moment més es queixen són els residents de les zones per on passarà l’AVE, ja que preveuen que baixarà el valor dels seus habitatges.

– La tercera es refereix a les moltes molèsties que estan patint els veïns del barri de Görlitzer Park de Berlín des de fa anys, perquè allí s’hi troben moltes discoteques i cerveseries que reben cada dia milers de joves amb comportaments incívics (com està passant al barri de la Barceloneta, segons les notícies d’aquests dies). Les queixes dels veïns contrasten amb la satisfacció dels propietaris dels locals i altres beneficiats per aquesta concentració d’oci en aquest barri.

També em venen a la memòria molts altres conflictes que els darrers anys han omplert pàgines dels diaris com, per exemple…

– El tram de La Panadella de l’autovia Lleida-Barcelona va sofrir un retard de molts anys a causa de no posar-se d’acord en el seu traçat les diverses parts implicades, produint-se mentre tant molts accidents mortals en l’antiga carretera, que de ben segur no s’haurien produït si s’hagués disposat de la nova via a la data prevista inicialment.

– L’ampliació de l’aeroport de Barcelona amb una tercera pista i una nova terminal, fa pocs anys, va ocasionar unes grans controvèrsies entre els ajuntaments implicats i les autoritats aeroportuàries, titllant l’ampliació  d’exagerada i innecessària. No obstant això, aquest mes d’agost del 2014, com va passar el mateix mes del 2013, aquest aeroport ha superat el de Madrid en tràfic (4,2 milions de passatgers en un sol mes), tot i que el de Madrid continua disposant d’unes millors infraestructures.

– L’AVE basc, la “Y basca” que unirà les tres capitals amb França i Madrid, que fa molts anys es va començar i en trigarà molts més encara a acabar-se, va provocar un gran rebuig en bona part de la societat basca (sindicats, partits, col·lectius i ens locals, organitzacions ecologistes, etc.) realitzant-se nombroses manifestacions i actes de protesta, i fins i tot hi va haver un atemptat mortal per part d’ETA contra un empresari que treballava en les obres de l’AVE.  Actualment continua rebutjant-se per part molta gent.

Entre les qüestions criticades es deia que aquesta infraestructura no és vertebradora del País Basc, que només serveix per unir Madrid amb França, i que perjudica ecològicament i paisatgísticament molts paratges singulars.

– L’anomenada “autopista elèctrica” (MAT, línia elèctrica de molt alta tensió) entre Baixas (França) i Sentmenat (Barcelona) pels Pirineus va començar a plantejar-se l’any 2001, amb la promoció dels governs francès, espanyol i català, ja que deien que era molt important i urgent unir les xarxes elèctriques dels dos estats per a doblar el seu potencial. Poc després començaren les protestes al territori francès i, el 2004, també al català, ja que es deia que l’impacte visual i ambiental de les torres i els cables seria molt alt, a més de consolidar la dependència energètica de Catalunya i Espanya de l’estranger, ajorenant la implantació d’energies alternatives. Les protestes foren molt fortes i persistents durant molts anys, esvaint-se amb algunes modificacions del traçat i amb la promesa d’importants compensacions als més afectats. El 2014, l’obra segueix el seu curs i les protestes també.

– També es van produir grans protestes durant el projecte i construcció de l’embassament, ja acabat, d’Itoiz (Navarra) i del Canal de Navarra, encara no acabat, que se’n nodreix. Aquest canal, en els trams ja construïts, està revitalitzant molt l’agricultura i l’agroindústria local (cosa que no està passant, de moment, en els trams ja regables del Canal Segarra-Garrigues).

I així podríem anar explicant més i més exemples d’infraestructures públiques (i privades) que, malgrat la seva aparent conveniència econòmica o social, han estat molt protestades per les persones i col·lectius afectats, al·legant les seves possiblement legítimes raons com, per exemple, la presó prevista inicialment a Estaràs-Cervera i projectada finalment a Tàrrega (ara suspesa per manca de diners); la planta de biomassa de Nufri al Palau d’Anglesola; els molins de vent de diverses poblacions del nostre entorn; etc.

La majoria de projectes s’han dut a terme i han resultat finalment beneficiosos per la societat en general, tot i que poden haver ocasionat perjudicis a unes minories afectades, per expropiacions insuficientment compensades, danys col·laterals no tinguts en compte, etc. N’hi ha altres, poques, que finalment no s’han tirat endavant i, possiblement, mai sabrem si ha estat encertada o no aquesta decisió.

Davant de situacions com aquestes, crec que ha de prevaler el bé comú, però minorant i compensant el millor possible els perjudicis de la minoria afectada; és a dir, tothom ha de ser prou transigent i solidari per a fer possible allò que és necessari, procurant acontentar tothom.

El que no és possible és voler energies alternatives però no deixar fer embassaments on hi ha l’aigua i les condicions geotècniques necessàries, o no deixar plantar els molins eòlics on hi fa molt de vent, etc.

Tampoc és convenient fer-se fort cada part en la seva postura, sense transigir gens, i anar allargant la resolució del conflicte anys i anys. Al final, si es fa la infraestructura, pot ser que arribi tard, essent més cara i amb una gran pèrdua d’oportunitats mentre ha estat suspesa (recordar el cas del tram de La Panadella de l’autovia Lleida-Barcelona). O, si finalment no es fa, el gran malbaratament d’esforços, recursos econòmics i temps ocasionats endebades, que s’haurien pogut invertir en la recerca d’unes altres solucions.