En el primer escrit d’aquest grup hi deia que per a pal·liar la situació de subdesenvolupament que es viu al Sud, tots i cadascú de nosaltres hi podem fer alguna cosa tant de manera individual com, sobretot, col·lectiva. Individualment, amb els nostres vots i altres accions podem pressionar als poders polítics perquè assumeixin la seva responsabilitat humanitària envers aquests països i la seva població; podem vetllar perquè en el nostre entorn no es produeixin situacions de discriminació, desigualtat o injustícia, denunciant-ho quan així passi; també podem ser consumidors de productes etiquetats com a “comerç just” (*), etc. Col·lectivament, podem col·laborar amb una o més ONGs (organitzacions no governamentals) com a voluntaris, socis, etc.

Una ONG és una entitat de caràcter privat i sense ànim de lucre que té com a finalitat treballar pels drets humans, la promoció de l’educació, l’assistència sanitària, el desenvolupament de la gent del Sud, la protecció del medi ambient, etc.

De fet, cada ONG sol tenir una especialitat concreta i les funcions que poden arribar a exercir són tan variades com ho puguin ser les demandes de la societat. N’hi ha d’àmbit local, regional, nacional i internacional.

Les ONGs mai pretenen obtenir guanys de tipus econòmic, sinó que són entitats de la societat civil que es basen en el voluntariat i que intenten millorar algun aspecte de la vida de les persones.

Solen finançar-se mitjançant la col·laboració dels ciutadans (socis, donacions…), de les aportacions d’organismes públics (estatals, autonòmics, municipals…) i de la generació pròpia d’ingressos (organització d’esdeveniments, venda de productes…).

Malgrat nodrir-se bàsicament de voluntaris, pot ser que també contractin empleats com ara administradors, sanitaris, educadors, etc.

Les ONGs mai han pretès substituir l’estat o altres organismes públics, sinó que el que volen és complementar les seves funcions. Per exemple, en la lluita contra la fam compleixen les següents funcions, entre d’altres: incidència política i vigilància dels compromisos adquirits pels poders públics en relació amb aquest tema; campanyes de conscienciació als països rics del Nord perquè es coneguin les realitats del Sud i sensibilitzar-los sobre les mateixes; desenvolupar programes específics de lluita contra la fam als països més afectats per la inseguretat alimentària i la pobresa; activar i gestionar programes d’emergència quan es produeix una catàstrofe.

Les ONGs més habituals es podrien classificar en quatre grans grups, encara que n’hi ha d’altres que per les seves peculiaritats no es poden enquadrar en cap d’aquests grups:

1. ONGs Socials: que treballen en els sectors més desfavorits i marginats de la nostra pròpia societat. Fan treballs d’assistència, integració, prevenció de la marginació, sensibilització de l’opinió pública, etc. en els col·lectius d’immigrants, refugiats, gitanos, discapacitats, drogodependents, malalts, ancians, sense sostre, etc. Són molt conegudes en el nostre entorn Càritas, Fundació Pare Manel, Arrels Fundació…
2. ONGs de Drets Humans: que treballen en la denúncia de la violació dels drets humans i en la defensa d’aquests drets a tot el món. Fan campanyes de sensibilització de l’opinió pública, pressionen als governs, divulguen estudis i investigacions, etc. Són molt conegudes aquí Amnistia Internacional, S.O.S. Racisme, Justícia i Pau…
3. ONGs Mediambientals: que treballen en la defensa del medi ambient. Fan accions per evitar l’extinció d’algunes espècies d’animals, així com l’estudi, conservació i defensa de la natura en general. Són molt conegudes internacionalment Greenpeace i WWF.
4. ONGs pel Desenvolupament: que tenen com a objectiu impulsar polítiques i actuacions encaminades al benestar i desenvolupament social de col·lectius exclosos o empobrits, principalment als països del Sud. També tenen una gran participació en les catàstrofes que sovint es produeixen arreu del món. Entre les més conegudes s’hi troben Mans Unides, Oxfam Intermon, Metges Sense Fronteres…

Entre les ONGs que no entren ben bé en els grups anteriors, s’hi troben p. e. l’Associació Espanyola Contra el Càncer, els Bancs dels Aliments, la cooperativa de crèdit Oikocrèdit Catalunya…

(*) Tornant a lo que individualment hi podem fer cadascú de nosaltres, cal dir que com a consumidors, les nostres decisions de cada dia poden tenir un impacte global. Pel sol fet d’escollir productes fabricats amb condicions laborals justes, o ecològics, o de temporada, o de proximitat, o de comerç just, ja estem contribuint a un món més equilibrat i reduint la nostra petjada ecològica.

Es tracta de consumir atenent a criteris socioambientals i laborals més justos.

També a l’hora de deixar els nostres diners en un banc podem escollir l’anomenada banca ètica, la qual garanteix que no s’invertiran els nostres diners en negocis dedicats a la compravenda d’armes, o a l’espoli ambiental, o a sostenir règims dictatorials, etc. i solen donar microcrèdits a emprenedors i emprenedores dels països del Sud.

Però, sobretot, el primer pas que hem de donar per aportar el nostre granet de sorra per a una societat més justa i equilibrada, és informar-nos, sensibilitzar-nos i conscienciar-nos al respecte.

El Samuel Johnson va dir: “Les grans obres són fetes no amb la força sinó amb la perseverança”.