I VA PROMETRE EL MAR… (Antoni Benaiges)

Maria Coll – Revista Valors (valors.org)

Veureu el mar!”, va sentenciar el professor Antoni Benaiges davant dels seus alumnes de l’escola de Bañuelos de Bureba (Burgos) l’hivern de 1936. Aquella era una promesa ferma, possible i viable. I, de seguida, la il·lusió va créixer entre els infants. Però el juliol de 1936, mentre preparava el gran viatge, tot es va estroncar.

El català Antoni Benaiges, nascut a Mont-Roig del Camp el 1903 i llicenciat a l’escola Normal de Barcelona el 1929, havia estat destinat a aquesta petita localitat rural, de dos-cents veïns, 58 cases i 32 nens, l’any 1934. Abans havia exercit de suplent a un centre de Madrid i de titular a una escola de Vilanova i la Geltrú, on havia après el mètode pedagògic Freinet, un sistema que apostava per l’educació com a eina d’integració social, treballava les necessitats i inquietuds dels nens i nenes segons la seva realitat i aplicava mètodes moderns com la impremta esco-lar, el text lliure, el diari escolar o la correspondència interescolar.

Entusiasta d’aquesta pedagogia, Benaiges va decidir aplicar-la al centre de Bañuelos de Bureba. De la seva butxaca va comprar una impremta i va proposar als nens publicar dues col·leccions de petits quadernets –Gestos i Recreo– fets a partir de dibuixos i textos de les seves reflexions. En definitiva, una mostra de la seva visió del món. Els temes que s’hi tractaven eren molt diversos: la família, l’amis-tat, la població, les festes, els jocs… I el dia que va descobrir que els seus alumnes no havien vist mai el mar, van dedicar una publicació a com s’imaginaven què havia de ser. La van titular: El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. Aquesta no va ser la única novetat que el català va implementar. També va comprar un gramòfon, perquè els nens aprenguessin a ballar.

Un testimoni de l’època, Jesús Carranza, explica: “Ensenyava els nens a pensar. Els nens estaven contents perquè van canviar un mestre que pagava amb la vara i els castigava durament per un que els portava d’excursió, els ensenyava i, fins i tot, els comprava menjar”. Però la forma educativa de Benaiges ben aviat va desagradar algunes famílies conservadores del poble i a les autoritats locals. Només necessitaven una excusa i aquesta va arri-bar el 18 de juliol de 1936.

L’endemà del cop d’estat militar contra la República, Benaiges va ser detingut, acusat “d’indigne, antisocial, immoral, viciós, comunista i anarcosindicalista”, torturat i, finalment, afusellat. El 29 de juliol les seves restes van ser enterrades a la fossa comú de Montes de Oca. I tot el material de l’escola va ser cremat. Els seus alumnes no van poder veure el mar, però mai van oblidar aquell mestre que els va ensenyar a somiar, que els va respectar i els va oferir el seu amor per l’educació. Benaiges va deixar escrit: “Els nens no poden ser allò que un vol. No són coses. Han de ser segons els valors que amaguen. Això mateix, ells mateixos. Que pensin, que sentin i que estimin. Deixem que siguin nens. Respectem-los en tot moment”.

 

 

INTERESSANT ENLLAÇ RELACIONAT: http://desenterrant.blogspot.com/