MARTIN LUTHER KING

Martin Luther King Jr. va néixer el 15-1-1929 a Atlanta, Estats Units d’Amèrica. Era fill d’un pastor baptista i ell també va escollir aquesta professió. Fou el creador del moviment de la “no-violència” Moviment Pro Drets Civils, obtingué el Premi Nobel de la Pau l’any 1964 i fou assassinat el 4-4-1968 a Memphis. M. L. King és el pacifista més conegut després de Mahatma Gandhi.

Després de la Guerra de Secessió dels EE. UU. (1861-1865), va fundar-se el Ku Klux Klan per un grup d’oficials sudistes, per a contrastar els efectes de la Proclamació de l’Emancipació dels Negres, per part del president Abraham Lincoln.

Malgrat la proclamació, es van fer altres “lleis trampa” que impedien als negres tenir un treball i una vida dignes. El KKK castigava brutalment els negres “insolents”. A vegades, els untaven amb quitrà, els emplomaven i els lligaven al pal del martiri, cremant-los vius, entre burles (i tot en nom de Déu).

El 1915, un tal William J. Simmons es va fer pastor protestant i, amb altres joves emmascarats, va aixecar una gran creu de fusta i li va calar foc. Era la Creu de Sant Andreu, que anunciaria el ressorgiment del KKK contra els negres, catòlics i jueus. A partir d’aleshores, es va fer molt fort, amb uns postulats extremadament racistes, xenòfobs i patriòtics.

No obstant això, els homes de color acceptaven la seva desigualtat social amb estoica resignació. Tot hi això, anys després van sorgir organitzacions negres per defensar-se o fer prevaldre els seus drets amb violència: Panteres Negres, Musulmans Negres…

Els nens negres no podien jugar als parcs dels blancs (els negres no en tenien); quan el Tribunal Federal va ordenar que als parcs hi poguessin jugar tots els nens, als estats del sud o bé desobeïren o bé els tancaren, però no permetien que els seus nens hi juguessin junts. Era una infracció legal servir menjar als negres en les mateixes seccions que els blancs. Els negres havien d’anar a les esglésies dels negres. No  podien anar a concerts, ni ocupar bons llocs de treball, ni rebre ascensos, etc. Als lavabos, sols podien anar als que hi deia “colored”, inclús a les fàbriques. Era normal preveure que, en qualsevol moment, la casa d’un negre podia ser cremada com a càstig per alguna suposada “insolència” contra els blancs. A molts establiments hi havia cartells que prohibien l’entrada a “gossos i negres”.

Als transports públics els negres havien de seure al darrere del vehicle (es pagava al davant, després havien de baixar i tornar a pujar pel darrere). Si quedaven blancs sense seure, els negres havien de cedir-los-hi el lloc i baixar del bus, encara que ja havien pagat. En no poques ocasions, mentre anaven cap al darrere, l’autobús arrancava deixant-los a terra (sobretot els vells que no podien pujar de pressa).

Fou precisament la negació a cedir el seu lloc d’una passatgera negra (Rosa Park, l’1-12-1955) que va ocasionar el boicot als autobusos per part dels negres i durant més d’un any a la ciutat de Montgomery-Alabama, tenint un ressò i unes conseqüències extraordinàries per M. L. King i els drets civils dels negres.

En resum, es tractava de mantenir sempre una forta sensació d’inferioritat entre la població negra. I tot això als anys 60 en el país més ric i desenvolupat del món: els EE. UU. Els que tenim més de 60 anys recordem prou bé quan, de joves, cantàvem el “Kumbayà” i el “No serem moguts” en solidaritat amb el que estaven passant aleshores els negres dels EE. UU.

Naturalment, hi havia ciutadans blancs que no compartien aquests maltractaments als negres, però la majoria callaven. Tenien por a les represàlies socials, polítiques i econòmiques dels altres blancs. (El mateix va passar entre els alemanys envers els jueus en l’època de Hitler, a Sud-àfrica durant l’apartgheit fins al 1992, etc.). Aquesta va ser una altra gran tragèdia americana: el silenci còmplice dels blancs bons.

El 1964 es va acabar oficialment amb la segregació racial als EE. UU., però encara hi ha discriminacions als estats del sud, malgrat tinguin com a president un afroamericà: Barack Obama.

Martin Luther King es va dedicar des de molt jove a lluitar contra la discriminació racial als EE. UU. amb mitjans no-violents, i també va participar en nombroses protestes contra la guerra del Vietnam i la pobresa en general. Va dur a terme moltes activitats pacífiques reclamant el dret al vot, la no discriminació i altres drets civils bàsics per a la gent de raça negra. Entre les seves accions més recordades hi ha el boicot dels autobusos a Montgomery, l’any 1955; el seu suport a la fundació Southern Christian Leadership Conference, el 1957 (de la qual en seria el primer president); i el lideratge de la Marxa Sobre Washington pel Treball i la Llibertat, el 1963, al final de la qual pronunciaria el seu famós discurs “Tinc un somni”.

El 4-4-1968 fou assassinat a Memphis. Tot seguit va esclatar una onada de violència per tot el país per part dels negres més violents, cosa que l’hauria enutjat molt si ho hagués vist, ja que era totalment contrari als actes de violència en qualsevol circumstància.

A més del Nobel de la Pau, va rebre molts premis internacionals i, des de 1986, el Martin Luther King Day és dia festiu als EE. UU., celebrant-se el tercer dilluns del mes de gener (data pròxima a la del seu naixement).

Entre les moltíssimes frases del M. L. King que s’han popularitzat, n’he escollit unes quantes de curtes:

  • Tinc un somni, un sol somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat i tant de bo ja no tingués necessitat de somiar-les.
  • Somio que un dia, als rojos tossals de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d’esclaus, puguin seure junts a la taula de la germandat.
  • La teva veritat augmentarà en la mesura que sàpigues escoltar la veritat dels altres.
  • Sempre és el moment apropiat per a fer allò que és correcte.
  • Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après el senzill art de viure com a germans.
  • Si l’home no ha descobert res pel que morir, no és digne de viure.
  • Si sabés que demà s’acabarà el món, jo, avui, encara plantaria un arbre.
  • La llibertat mai és voluntàriament atorgada per l’opressor; ha de ser exigida pel que està sent oprimit.
  • La nostra generació no es penedirà de les obres i de les paraules de les males persones sinó del silenci de les bones persones.
  • Si la vida és el preu que he de pagar perquè els meus germans i germanes siguin lliures d’una permanent mort de l’esperit, aleshores res no pot inspirar-me més.

 

2.2.4. (2)

2.2.4. (3)