MAHATMA GANDHI

Mahatma Gandhi, nascut el 2-10-1869 a Porbandar, Índia, fou un advocat, polític i pensador conegut principalment per reivindicar i conduir la independència de l’Índia per mitjà de mètodes no violents. Morí assassinat el 30-1-1948.

La seva mare fou una de les més importants influències en la seva vida, ja que d’ella va aprendre el respecte pels éssers vius, les virtuts del vegetarianisme i la tolerància per les diferents maneres de pensar, inclús envers altres religions diferents de la seva (era hindú).

Amb 18 anys es va traslladar a Londres per a estudiar dret a la University College London. Quan va acabar, va tornar a Bombay (actual Mumbay) per intentar exercir d’advocat, no anant-li prou bé. Aquell mateix any de 1893 se li va presentar l’oportunitat de treballar a Sud-àfrica, cosa que li va interessar molt, ja que en aquell país s’estava produint una lluita de resistència i desobediència civil no-violenta per part dels indis que vivien allí, ja que estaven sotmesos a una gran opressió, discriminació i humiliació.

Un any després d’arribar-hi, va crear un partit polític per a defensar els drets dels seus compatriotes en aquell país. Després de 22 anys de protestes no violentes, Gandhi va aconseguir prou poder i respecte per a poder negociar una solució pel conflicte entre Sud-àfrica i els indis immigrants.

Mentre era a Sud-àfrica, va protagonitzar molts actes de rebel·lia per no voler seure a les cadires destinades a la gent de color, per no donar prioritats a la gent blanca i per altres situacions de discriminació racial, prejudicis socials i injustícies diverses.

Amb ocasió de la posada en marxa d’una llei perjudicial pels indis de Sud-àfrica, ell i els seus seguidors la van desafiar de manera oberta però no-violenta, patint pacientment tots els càstigs que durant 7 anys el govern va anar imposant a milers i milers d’indis.

L’any 1915,  Gandhi va tornar a l’Índia, on es va dedicar a difondre els seus valors religiosos, filosòfics i polítics. D’aquells anys en destaquen dues grans protestes socials: la marxa de la sal del 1930 i la reivindicació de la independència de l’Índia de l’imperi britànic durant la segona guerra mundial (1939-1945), arribant a obtenir-la el 15 d’agost del 1947.

Uns mesos més tard, el 30-1-1948, Gandhi fou assassinat per un fanàtic ultra dretà hindú, que pensava que Gandhi era un obstacle pel seu projecte de potenciar el poder de l’hinduisme en perjudici de les altres creences i religions índies. Per tant, Gandhi morí a l’edat de 78 anys a Nova Delhi per defensar la seva ideologia d’una societat igualitària.

Durant els molts anys en què va dedicar-se a la política reivindicativa, va instaurar nous mètodes de lluita (les vagues de fam, la desobediència civil, la no-cooperació i el boicot a la compra de certs productes i serveis) i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència.

Va ser empresonat diverses vegades, i també la seva esposa Kasturba (amb qui el van casar a 13 anys i van tenir 4 fills) que va morir a la presó.

Va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (molt desfavorides en aquells anys) i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van sorgir després de la independència i va defensar els musulmans al territori hindú (el seu).

Gandhi va portar una vida de senzillesa, confeccionant les seves pròpies peces de roba i a més sent un destacat vegetarià.

Entre els milers de reflexions i frases que va deixar anar al llarg de la seva vida Gandhi, n’he escollit unes quantes de les més curtes:

  • Hi ha moltes causes per les quals estic disposat a morir, però cap per la qual estigui disposat a matar.
  • La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.
  • No hi ha camí envers la pau. La pau és el camí.
  • El que s’obté amb violència, només es pot mantenir amb violència.
  • Ull per ull i el món acabarà cec.
  • Amb el puny tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans.
  • Per a una persona no-violenta, tot el món és sa família.
  • Els mitjans violents ens donaran una llibertat violenta.
  • Amb la meva mort aconseguiran tenir el meu cos, però no la meva submissió.
  • L’amor mai no reclama, sempre dóna. L’amor tolera, mai no s’irrita, mai no es venja.
  • Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes.
  • El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona.
  • Més que no pas els actes dels qui són dolents, és horrorosa la indiferència d’aquells que són bons.
  • Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.
  • No deixis que es mori el sol sense que hagin mort els teus rancors.
  • La grandesa d’una nació i el seu progrés moral es pot jutjar per la manera com tracta els seus animals.
  • La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable.
  • Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci.
  • La diferència entre el que fem i el que som capaços de fer és suficient per a resoldre la majoria dels nostres problemes.
  • El veritable progrés social no consisteix a augmentar les necessitats, sinó en reduir-les voluntàriament; però per això fa falta ser humils.
  • Tot el que es menja sense necessitat es roba a l’estómac dels pobres.
  • El que reté alguna cosa que no necessita és igual que un lladre.
  • El coneixement profund de les religions permet derrocar les barreres que les separen.
  • Diuen que sóc un heroi, jo dèbil, tímid, gairebé insignificant; si sent com sóc vaig fer el que vaig fer, imagineu-vos el que podeu fer tots vosaltres junts.

 

2.2.3. (1)

 

3.3.2.4.

 

3.3.2.7.

 

3.3.2.5.

 

3.3.2.6.