EDUCAR PER LA SOLIDARITAT

Segons Sara Sánchez: “Els pares tenim a les nostres esquenes una gran responsabilitat per a educar els nostres fills, inculcant-los valors i emocions que els converteixin en les persones que seran en el futur. Un dels principals valors que hem d’ensenyar als nostres fills és el de la solidaritat, que els permetrà establir relacions empàtiques (*) de col·laboració amb altres persones. La solidaritat és el valor humà que ens inclina a ajudar els altres sense rebre res a canvi. Sempre que vulguem ensenyar als nostres fills a ser solidaris hem de predicar amb l’exemple, és a dir, que vegin que les persones més solidàries són els seus pares i imitin aquesta manera de ser quan siguin grans. Aquesta actitud és una de les millors riqueses que els hi podem deixar en herència”. (* “Empatia” és la capacitat d’entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments).

L’exemple és sempre la millor escola, ja que la verdadera educació en valors consisteix en la transmissió de conductes. Els nens aprenen mitjançant models i resulta difícil demanar-los que siguin solidaris si no veuen, habitualment a casa, que els seus pares ho són. En general, els nens aprenen més d’allò que fem els pares que del que els hi diem, perquè són imitadors i estan pendents de totes les nostres actuacions. Per aquest motiu, molts experts asseguren que els valors són una espècie d’hàbits que es van adquirint de manera inconscient en el nucli familiar.

Però els valors no poden imposar-se. El nen no adoptarà un valor si no vol, per obligació, ja que quan es deixi d’insistir-hi farà el que a ell li sembli millor. Si no vol actuar com tu voldries, no l’obliguis, ja que no es poden imposar valors a la força. Inculcar valors als fills és una tasca que ha d’iniciar-se des de molt petits, a base de paciència, constància i seny.

La solidaritat és un dels valors humans més importants i consisteix a ajudar personalment o col·laborar amb altres per aconseguir un objectiu. Totes les persones necessiten els altres en algun moment, per la qual cosa els nens hauran d’aprendre que la solidaritat és necessària per a viure en un món millor. Cal ensenyar-los que és necessari ajudar als que ho necessitin sense tenir l’obligació de fer-ho, i explicar-los que és un gest gratuït del qual l’únic que se n’obté és la satisfacció interna d’haver-ho fet.

També és important que, a la vegada que se’ls ensenya a ser solidaris, se’ls inculquin altres valors com la generositat, la bondat i la sinceritat, i a compartir els seus jocs amb els altres nens, així com la importància de jugar amb els altres i no contra ells, perquè aprenguin la importància de passar-ho bé i no de guanyar exclusivament.

Nadal és el moment ideal per aprendre el significat de la solidaritat, encara que aquest s’ha d’ensenyar durant tot l’any. Els nens han d’aprendre que hi ha altres persones que no són tan afortunades en aquesta època de l’any, nens que no sols no reben regals ni joguines, sinó que no tenen ni tan sols menjar. Així, se’ls hi pot explicar que hi ha gent que necessita ajuda i que ells els hi poden oferir; proposar-los d’anar junts a alguna entitat existent a la zona, on recullen roba, joguines o menjar pels més desfavorits; fer una donació…

Si es vol fomentar la solidaritat, serà oportú que els nens visquin en una llar on sempre hi hagi temps per ajudar els altres i on s’escoltin missatges com “vaig a portar roba a Càritas pels pobres”, “anem a fer la compra a l’àvia perquè està malalta”, etc. A més d’ensenyar-los com s’ha d’actuar amb els altres, se’ls pot fer posar al lloc de l’altre, de manera que entenguin la importància de la seva ajuda quan és realment necessària.

La solidaritat uneix els nens; quan participen amb el seu col·legi en una campanya solidària es produeix una unió amb els companys que participen de la mateixa i amb els nens que s’enfronten a alguna necessitat i reben l’ajuda. La seva ajuda és important, però el més important és quan ells creixen amb el desafiament de ser cada dia millors persones.

A més de predicar amb l’exemple dels pares i dels col·legis, hi ha altres possibilitats d’educar per a la solidaritat i cada educador ha d’escollir les que més s’adaptin a les seves circumstàncies.

Entrant en el terreny personal, recordo que el meu pare, que va néixer el 1918, m’explicava que de petit llegia la revista juvenil “En Patufet” on s’hi publicaven els relats “Pàgines viscudes” del Josep Maria Folch i Torres, amb il·lustracions del Joan G. Junceda, i que van ser molt populars en aquella època. Doncs bé, aquests relats, que eren molt sentimentals-idealistes-moralistes, van deixar una gran empremta en la seva manera de sentir i de fer i se’n va recordar tota la vida, i puc assegurar que aquesta empremta va donar molts bons fruits. És a dir que, a més de la formació que pogués haver rebut, la lectura continuada d’uns textos adients durant la seva infantesa va contribuir i molt en la seva educació per la solidaritat.

Saltant-me dues generacions i parlant dels meus néts, he constatat que ells també disposen de contes actuals moralitzants (encara que no tan dramàtics com els del Folch i Torres) i que els hi poden ser de molt profit. Però també estic veient que tenen al seu abast altres mitjans d’esbarjo que els hi poden fer més mal que bé, com ho són les sèries televisives de dibuixos animats violents, algunes competicions esportives massa competitives (o potser dir-ne “combatives”?), etc. Per tant, cal tenir molta cura amb el que s’entretenen els nens i nenes.

La capacitat de ser solidaris és el final d’un procés de formació moral que va començar a la infantesa, amb l’aprenentatge de allò que és bo i allò que és dolent. En empatitzar amb les persones més desvalgudes comença a sorgir, tant en el nen com en l’adolescent, la compassió que mou a ajudar el pròxim. Un procés que culmina quan la persona s’integra en si mateixa la preocupació solidària pels drets humans de tots els que formem part de la societat.

El Karl A. Menninger va dir: “El que es doni als nens, els nens ho donaran a la societat”.

 

1.2.6. (2)

1.2.6.