NO TOTHOM VIU TAN BÉ COM NOSALTRES

Malgrat l’actual crisi econòmica, i encara que ens queixem sovint, als països desenvolupats “vivim molt bé” en comparació amb el que passa a l’anomenat “Tercer Món” o “Sud”: mengem tant o més del que necessitem, disposem de la vestimenta necessària i la renovem més sovint del que la “sostenibilitat” requeriria, gaudim d’una llar confortable en la qual resguardar-nos, poden tenir cura de la nostra salut, rebem una educació completa, podem exercir els nostres drets com a ciutadans i tenim accés a un gran ventall de satisfaccions complementàries com el repòs, la cultura, etc.

Això no obstant, també en aquest “Primer Món” ple de privilegis i excés de consum, hi ha persones que s’ho passen malament i que estem convertint en “invisibles”.

Aquestes condicions de vida que semblen tan “imprescindibles” i “normals” en el Primer Món, en realitat no les gaudeixen plenament ni un 20% de les persones que poblen la terra, ja que…

– més de 840 milions de persones passen gana permanentment, i uns quants cents de milions més en passen de tant en tant degut a “hambrunes” produïdes per males collites, guerres, catàstrofes naturals, etc.,

– més de 2.000 milions de persones disposen de menys de dos euros diaris per a cobrir-se totes les seves necessitats, el que vol dir que són extremadament pobres,

– més de 1.000 milions de persones viuen en assentaments molt precaris, sense cap possibilitat de millorar-los,

– més de 1.300 milions de persones no tenen accés a l’assistència mèdica bàsica,

– més de 57  milions d’infants no tenen cap accés a l’educació bàsica i una quantitat semblant rep una educació discontinua o deficient,

– hi ha més de 250 milions de nens que no saben llegir, ni escriure ni comptar bé,

– més de 1.100 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable,

– més de 1.400 milions de persones no tenen electricitat a casa seva,

– més de 45 milions de persones són refugiats i viuen en campaments i centres d’acollida, dels quals 12 milions són nens,

– molts cents de milions de persones no han tingut mai un treball estable,

– i també cents de milions de persones pateixen persecucions, discriminacions, marginacions, inseguretat o injustícies sistemàticament, com a conseqüència de la inestabilitat política, la corrupció, la manca de drets, la desigualtat social, etc.

Com a conseqüència de tot això:

– uns 18.000 nens menors de 5 anys  moren cada dia (6,5 milions a l’any) per causes que es podrien evitar, com la pneumònia, la diarrea o el xarampió, amb mesures com vacunes, medicaments, accés a l’aigua potable o tractaments contra la desnutrició aguda,

– unes 1.500 dones moren cada dia per complicacions evitables en l’embaràs (550.000 a l’any),

– i un llarg etc. que realment fa esgarrifar.

La fam és la màxima expressió de la desigualtat entre les persones i el fet de permetre-ho és una gran violació dels drets humans. Mentre milions de persones es moren de fam, en alguns països es destrueixen els excedents alimentaris per a mantenir alts els preus dels mateixos en el mercat.

Segons la FAO, actualment existeixen recursos de sobres per alimentar la població mundial, que supera els 7.000 milions de persones.

Però la pobresa, o millor dit el subdesenvolupament humà,  incorpora moltes més mancances i desigualtats que la fam, com ho són la manca d’educació primària, d’assistència sanitària, d’igualtat de gènere home/dona, de justícia, de llibertat religiosa, política o d’expressió, etc.

Aquesta situació, que gairebé tothom coneix, és considerada per molta gent com a “injusta” però “que no té remei”; que si “els de dalt” no ho arreglen, menys ho podem arreglar la gent normal i corrent.

Però això no és pas així: tots i cadascú de nosaltres hi podem contribuir bastant a millorar les condicions de vida d’aquests milers de milions de persones que, simplement pel fet d’haver nascut al Sud, s’ho passen tan malament: podem pressionar “als de dalt” perquè facin el que els pertoca, podem contribuir al seu desenvolupament humà dedicant-los “atenció” i els recursos que ens sobren, podem consumir productes de comerç just, etc.

Tot això, és bastant difícil d’assolir individualment. Per això s’han creat les ONGs, que són unes organitzacions sense ànim de lucre i independents dels poders polítics i econòmics, que sumant els desitjos i recursos de persones “individuals” aconsegueixen els seus propòsits.

El Martin Luther King va dir: “Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts, com a germans”. 

 

1.2.2. (2)

1.2.2. (3)

1.2.2.