LA SOLIDARITAT

Podríem dir que la solidaritat és aquell grup d’accions que una persona realitza en benefici d’una altra sense rebre res a canvi. És un dels valors més importants en una societat desenvolupada que pretén combatre la pobresa i les desigualtats socials arreu del món.

Ser solidaris significa prendre consciència de què els fets poden ser diferents de com són, que les aportacions de qualsevol tipus que un pugui fer serviran per a millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que les necessiten.

Segons l’Elsa Punset (escriptora i filòsofa, filla d’Eduard Punset): “es pot afirmar que les persones ajuden perquè són capaces de sentir i de posar-se a la pell dels altres. Ajudar genera felicitat personal i col·lectiva”.

I el Camilo José Cela hi afegeix: “…es pot aprendre a potenciar aquesta capacitat o, al contrari, es pot ofegar.”

A la vida hi ha dues classes de persones, solidàriament parlant: les que passen de llarg entremig de la gent amb una total indiferència (les no solidàries), i les que estan a l’aguait del què els hi passa als altres i miren de fer-hi alguna cosa (les solidàries).

Les persones no solidàries viuen en la seva cofurna sense sentir res pels altres, no volen complicacions, sols el seu benestar.

Les persones solidàries, un dia descobreixen que no estan soles al món, que hi ha moltes més persones amb les quals estan inter-relacionades i amb les que han de conviure i complementar-se perquè tot vagi millor.

Solidari és aquell que pren consciència de què:

– No tots tenim la mateixa “sort” o oportunitats, ja que el sol fet de néixer en un lloc o en un altre ja ens condiciona la vida.

– Tots depenem els uns dels altres.

– Tots tenim un gran potencial per oferir als demés.

– Allò que deixem de fer un de nosaltres, no ho farà ningú més.

– La societat ens necessita.

– No podem preveure el futur, però sí que podem preparar-lo, perquè està a les nostres mans. El futur serà, en gran part, el que en fem d’ell.

– Encara que sembli que no serveix per res, algunes petites actituds poden canviar el nostre entorn. Si som solidaris amb els que ens envolten, es crearà una atmosfera solidària i ens imitaran.

– Etc.

Existeixen diversos tipus de solidaris, entre els quals es poden trobar els circumstancials, els habituals i els compromesos.

Circumstancials ho som quan donem alguna cosa puntualment i per a una finalitat determinada: per exemple, quan veiem per la televisió que hi ha hagut una catàstrofe, s’organitza una marató o una recollida d’aliments, etc., responent immediament però sense mantenir una continuïtat. També quan donem un cop de mà a un malalt excepcionalment, etc.

Habituals ho som quan adquirim un compromís de continuïtat en les nostres accions solidàries, fent-nos voluntaris o socis d’alguna entitat, etc.

Compromesa ho és una persona que es compromet a sacrificar una bona part del seu temps o béns, fins i tot la seva vida si cal, per ajudar altres persones. Es tracta dels cooperants de les ONGs, dels missioners, etc. tant si es desplacen a països llunyans com si treballen per aquesta causa al seu propi barri.

A l’estat espanyol, prop de 3 milions de persones contribueixen d’una manera regular a alguna ONG, el que representa un 8% de la població adulta. A més, uns 4 milions de persones realitzen donacions puntuals a aquestes entitats, representant un altre 10% de la població adulta. No obstant això, tot i semblar importants, aquests percentatges són molt inferiors als que es produeixen a altres països europeus.

Què fa falta per a ser solidaris compromesos?:

– Tenir la suficient sensibilitat humana per a vibrar amb el que els hi passi als altres.

– Ser valent per a començar una acció d’ajuda, sobretot si s’emprèn sol.

– Ser generós per a desprendre’s del que es posseeix i donar-ho a qui ho necessiti.

– Ser perseverant per a continuar l’acció, passi el que passi.

– Tenir un esperit obert i universal per a oferir-se a qui ho necessiti, sense tenir en compte la seva raça, preferències polítiques o religió.

Com podem ser solidaris habituals?:

Avui en dia, tot i els grans progressos econòmics, tecnològics, mèdics, etc., constantment s’estan produint catàstrofes naturals, epidèmies, “hambrunes”, crisis, guerres, etc. que porten milions de persones a viure en unes condicions infrahumanes sense tenir-ne cap culpa.

En aquests casos, els governs dels països més desenvolupats pot ser que els ajudin o no, en funció de l’afinitat que tinguin amb els països perjudicats, dels recursos que els sobrin i hi vulguin destinar, i de les contrapartides que en puguin treure.

Però qui realment s’hi “avoca” amb tot el seu potencial econòmic i humà són les ONGs. Ara com ara són les ONGs qui més i millor ajuda humanitària proporcionen arreu del món i sense rebre’n cap contrapartida. D’aquí l’important que és fer-se voluntari o soci d’alguna ONG.

No obstant això, existeixen moltes altres maneres de ser solidaris, a més de les ONGs, ja que s’entén per solidaritat qualsevol acte desinteressat que pugui significar un benefici per a una altra persona. La solidaritat és vital pel desenvolupament social. Sense un mínim de solidaritat cap societat funcionaria.

Hi ha moltes accions que qualsevol persona pot realitzar en el seu dia a dia i que són solidàries com, per exemple:

– Visitant malalts als hospitals o domicilis.

– Donant la roba i altres objectes que no es necessitin i estan en bon estat.

– Donant sang i, encara més, donant òrgans.

– Participant en campanyes de neteja de parcs, muntanyes o rius.

– Pagant els empresaris un salari just als seus empleats.

– Exercint la seva feina el millor possible els empleats.

– Essent considerats amb les persones desconegudes i amb els immigrants.

– Actualitzant permanentment els seus coneixements els professionals, per a poder donar els millors serveis possibles.

– No cobrant pels serveis professionals quan l’ocasió ho requereix.

– Complint rigorosament amb les obligacions tributàries.

– Respectant escrupolosament les normes de trànsit i altres.

– Acudint immediatament per oferir ajuda davant qualsevol situació d’emergència.

– Estant atents a les persones de l’entorn per si poden necessitar ajuda i no gosen demanar-la.

– Revelant-se davant qualsevol injustícia pròpia o aliena.

– A vegades, un copet a l’espatlla o una frase adient són decisius perquè una persona surti d’una situació d’estrès, encara que sigui per uns moments.

– Etc.

Per tant, la solidaritat pot ser un bon remei per a millorar aquest món, i a ella s’hi dedicaran una sèrie d’escrits i altres materials que aportaran dades, reflexions i exemples de solidaritat col·lectiva i personal.

La Gioconda Belli  va dir: “La solidaritat és la tendresa dels pobles”.

 

1.2.1.