VOLS PUBLICAR A “LA SOLIDARITAT…”? ENVIA-HO I SORTIRÀ AQUÍ!

En aquesta secció, tots els visitants del blog que ho vulguin poden publicar els seus escrits sempre que estiguin relacionats amb la solidaritat o altres valors similars.

Per a fer-ho, només cal enviar un correu electrònic a lasolidaritatunbonremei@gmail.com amb la data, el nom i correu de l’autor, la població (opcional) i el text (en Word). El correu electrònic no serà publicat, la resta sí.

Procurar que l’escrit no sigui massa extens. Una vegada revisat, s’afegirà a aquest mateix apartat, posant en primer lloc els darrerament rebuts.

Sin título 4


00.03.04.

Data:            Desembre 2016

Remitent:   Marta Segarra Olivé

Tema.          Nadala

 

En aquestes festes de Nadal, m’agradaria publicar a “La Solidaritat un bon remei”, una nadala titulada “Al País Blanc”. Però no és una nadala més, és una cançó que hauria de quedar-se a les nostres consciències durant tot l’any, ja que ens fa arribar un missatge clar sobre el drama dels refugiats.

La nadala va d’una nena refugiada que està trucant a la nostra porta, que necessita estimar i ser estimada, que ha de començar a oblidar per poder mirar amb il·lusió cap al seu futur.

Perquè, malgrat tot, les guerres continuen existint, i els afectats només tenen dues opcions, o morir a la seva terra o haver-ne de fugir.

Aquesta nadala és una iniciativa del camp d’aprenentatge Pau Casals, un Servei Educatiu del Departament d’Ensenyament que ofereix al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació en un medi singular de Catalunya, concretament, El Vendrell.

________________________________________________________________________________

00.03.03.

Data:          Setembre 2016

Remitent:  Meritxell Sacasas Socarrades (ONG Fisios Mundi)

Tema:         Ser solidari sol a canvi de l’interès propi

 

La dificultat en la captació de fons privats i l’escassetat o retard de les subvencions fa que les associacions i fundacions ens llancem a la cerca de recursos per altres vies. És per això que com a relacions públiques d’una organització sense ànim de lucre he de bregar diàriament amb empreses i altres entitats per a la cessió d’espais o materials, l’obtenció de descomptes en serveis, donacions, ajudes a la difusió de la nostra labor… Molts responen a les nostres demandes esperant una oferta de contraprestació. L’acceptació o el percentatge de necessitats a cobrir ve condicionat per l’abast publicitari. Seran més o menys solidaris segons en quins mitjans es televisi l’acció, en quins periòdics es publiqui o segons quants seguidors tinguin les xarxes socials on s’anunciï. Cooperant amb el tercer sector, no solament es busca afavorir la imatge social corporativa sinó també s’espera la rendibilitat en costos de publicitat i màrqueting. Em preocupa que s’usi la solidaritat com a recurs publicitari. Em decep que els actes solidaris altruistes es converteixin en meres negociacions amb una sola premissa: l’obtenció d’un benefici. Es van perdre els valors essencials?

 


00.03.02.

Data:          13 de setembre 2016

Remitent:  Meritxell Sacasas Socarrades (ONG Fisios Mundi)

Tema:         La solidaritat com a pretext per a viatjar

 

Tailàndia, Vietnam, Kenya, l’Índia… cada vegada són més habituals aquestes destinacions turístiques “motxilleres” entre joves que volen viure una experiència exòtica i diferent. I aquesta tendència en auge també afecta les ONG de cooperació internacional, que quan s’apropa el període estival es veuen cada vegada més saturades per currículums de voluntaris disposats a “ajudar” en un d’aquests països.
Aquest fet hauria de ser positiu, ja que si d’alguna cosa manca el tercer sector, a part dels econòmics, és de recursos humans. No obstant això, el problema està en el fet que molts d’aquests nous voluntaris ni tan sols saben quina tasca volen exercir o quines manques té el país al qual desitgen viatjar; s’interessen més per quin serà el finançament dels vols o la seva manutenció durant el voluntariat que per la causa solidària de l’entitat a la qual postulen.
En nombroses ocasions són persones que mai s’han interessat en una altra causa social o campanya solidària i que, una vegada finalitzen el viatge i compateixen les fotografies a les seves xarxes socials, no s’impliquen més amb aquesta o altres entitats.
Unes altres, són persones que no reuneixen els requisits per cooperar en tals accions internacionals i quan se’ls ofereix com a alternativa participar en altres projectes locals ho rebutgen o simplement desapareixen.
Fins i tot n’hi ha que viatgen directament al país sense haver fet cap treball previ de detecció de necessitats de la zona, sense valorar si es podrà donar continuïtat o no a la seva actuació o si la seva col·laboració, per fi, farà més mal que bé a aquella regió.
Donant visibilitat a aquesta problemàtica voldria conscienciar a futurs voluntaris i recordar-los que les fundacions i associacions necessiten personal que s’impliqui en la gestió d’aquestes, en projectes locals i en moltes altres tasques no tan visibles però no menys importants.

 


00.03.01.

Data:          Agost 2016

Remitent:  Alfons Busto España

Tema:         No divideixis

 

1. No divideixis la humanitat per colors: blancs i negres, grocs o mestissos. Déu volia que tots visquéssim units i ens va fer a tots iguals en una mateixa dignitat: la de ser persones. Allò que Déu ha unit que no ho separi el cor.

2. No divideixis els homes en “esquerres i dretes”. No t’has adonat que la dreta i l’esquerra estan unides a un mateix troc que és el cos? No t’has adonat que sense l’esquerra, la dreta perd capacitat i sense la dreta, l’esquerra no pot fer tot allò que és capaç?

3. No divideixis els homes en rucs i savis. Adona’t que el centre de l’ésser humà no és el cap sinó el cor i el cor rega amb la mateixa sang el cervell dels beneits i dels intel·ligents. Perquè per damunt el saber hi ha l’amor. De què et serveix el saber si no estimes?

4. No divideixis la humanitat en bons i dolents. No has vist com a l’autobús, a l’avió, al tren hi pugen uns i altres i a tots els porta a lloc? El teu cor és qui ha de decidir a qui s’ha de portar i a qui no? Si només vols portar als bons, hi haurà massa seients buits dins del teu cor…

5. No divideixis els homes en blancs i de color. Les aceres del carrer es deixen trepitjar per uns i d’altres? Fins les autopistes accepten conductors blancs i de color. Goses fer del teu cor una autopista només per a gent blanca…?

6. No divideixis els homes en amics i enemics. Oi que en els hospitals reben a tots els malalts sense preguntar-los de quin partit són? O és que dins el teu cor només deixaràs entrar la gent que pensa com tu?

7. Déu fa sortir el sol sobre bons i els dolents, sants i pecadors, alts i baixos, homes i dones. Que el teu cor no faci excepcions que Déu no farà. No oblidis que als qui tu exclous del teu cor, Déu els rep el seu.