VOLS DIVULGAR EXEMPLES DE SOLIDARITAT QUE CONEIXES BÉ? ENVIA’LS I SORTIRAN AQUÍ!

En aquesta secció, tots els visitants del blog que ho vulguin poden explicar els exemples de solidaritat que coneguin prou bé com per a divulgar-los públicament.

Per a fer-ho, només cal enviar un correu electrònic a lasolidaritatunbonremei@gmail.com amb la data, el nom i correu del remitent, la població (opcional), el nom de l’exemple (opcional), la població (opcional) i el text (en Word). El correu electrònic no serà publicat, la resta sí.

Procurar que l’escrit no sigui massa extens. Una vegada revisat, s’afegirà a aquest mateix apartat, posant en primer lloc els darrerament rebuts.

Sin título


00.02.01.

Data:    Agost 2016

Remitent: Enric Segarra Bosch

Exemple de solidaritat: Esteve Serret Segura

Població:  Bellpuig

Una persona realment solidària no és aquella que practica la solidaritat només durant un moment o període concret, com si fos una moda passatgera. La persona plenament solidària ho és sempre, ho porta a la sang, com se sol dir.

Això no vol dir que per a ser solidari s’hagi d’estar sempre fent coses pels altres altruistament, però sí que cal tenir sempre una predisposició a ajudar-los, si se’n presenta l’ocasió.

A continuació parlaré d’una persona que ha demostrat durant els darrers 30 anys que és realment solidària, i que gairebé passa desapercebuda, per la qual cosa li vull retre un modest reconeixement que, estic segur, serà compartit per moltes persones més. Em refereixo a l’Esteve Serret Segura, nascut a Sant Martí de Maldà, veí de Bellpuig i, des de fa poc més d’un any, jubilat.

L’Esteve, l’any 1987 va entrar de voluntari a l’Assemblea Local de la Creu Roja de Bellpuig, com a socorrista i xofer d’ambulància, passant a ser director de la Unitat de Voluntaris de Socors i Emergència l’any 1989. Hi va romandre més o menys durant una dotzena d’anys, fins que aquesta entitat va cessar la seva activitat al poble. Durant aquell període, la Creu Roja local donava servei a Bellpuig i rodalia durant els caps de setmana i altres dies festius. L’Esteve, als vespres, també donava assistència domiciliària a malalts, sempre que se li demanava, particularment i de manera desinteressada.

L’any 1992, va començar a col·laborar amb el Pas del Calvari i la Junta de la Congregació dels Dolors, essent president d’aquesta entitat del 2005 fins al 2013. Actualment ja no hi pertany, tot i que els ajuda sempre que li demanen.

El 2009 va entrar al Consell de Pastoral de la Parròquia de Bellpuig, i encara hi és. Des de fa més d’un any pertany a la Junta de l’associació de jubilats La Joia d’Envellir. Amb el seu cotxe trasllada periòdicament les voluntàries que van al centre per a discapacitats Santa Anna del Castell del Remei.

Fa un parell d’anys que és voluntari de Càritas Parroquial, formant part de la Junta. En aquesta entitat coordina el Rebost Solidari i l’equip de voluntaris que atenen a les persones que demanen ajut. Hi dedica cada setmana força temps, rebent i endreçant les capses i els paquets que arriben del Banc dels Aliments de Lleida, de les campanyes de recollida d’aliments i de les famílies col·laboradores del poble. N’és el responsable i és qui omple les prestatgeries transportant els productes dels dos magatzems que disposa Càritas al magatzem on s’ubica la seu del Rebost, preparant els lots de les famílies i les persones que se’n beneficiaran. I també tragina roba del Punt Sant Jordi a la botiga “oulet” de Pau Casals. Ell, sempre està disponible.

A part de la seva labor de voluntari, sé que fa altres coses també molt lloables i que encara passen més desapercebudes, com ara la d’anar cada setmana a donar menjar (pa sec) als peixets de la bassa petita del Parc del Convent, etc.

Fa uns dies ens vam trobar amb l’Esteve i li vaig preguntar: “què és el que et motiva a fer tot el que fas?”. Ell em va respondre el següent: “ho faig perquè sempre m’ha agradat ajudar a la gent i em sento molt a gust fent-ho, i m’ajuda a distraure’m, ara que estic jubilat” (encara que em consta que quan no n’estava de jubilat ho feia igual). També em va comentar que al Rebost Solidari necessitarien més voluntaris/es, (algú s’hi vol apuntar?).

Cal dir que a Bellpuig, per sort, hi ha unes quantes i uns quants “esteves” més que mereixerien també ser reconeguts per la seva trajectòria solidària, sigui en entitats religioses, polítiques, esportives, culturals o a títol personal. A totes i tots ells, la meva més sincera felicitació!