Un dia el vell lleó es va despertar i a mesura que s’estirava s’anava dient que no recordava haver-se sentit tan bé en la seva vida.

El lleó se sentia tan ple de vida, tan saludable i fort que va pensar que no hi hauria al món ningú que el pogués vèncer. Amb aquest sentiment de grandesa, es va encaminar cap a la selva, allí es va trobar amb un escurçó al qual va parar per preguntar-li: “Digues-me, escurçó, qui és el rei de la selva?”

“Tu, per descomptat”, li va respondre l’escurçó, allunyant-se del lleó de pressa.

El següent animal que es va trobar va ser un cocodril, que estava adormit prop d’una tolla.

El lleó se li va acostar i li va preguntar: “Cocodril, digues-me qui és el rei de la selva?”

“Per què m’ho preguntes?”, li va contestar el cocodril, “si saps que ets tu el rei de la selva.”

Així va continuar tot el matí, i a tots els animals que els hi preguntava li responien que el rei de la selva era ell.

Però, de sobte, li va sortir al pas un elefant.

“Digues-me elefant”, li va preguntar el lleó ensuperbit, “saps qui és el rei de la selva?”

Com a resposta, l’elefant va enroscar el lleó amb la seva trompa aixecant-ho com si fos una pilota, el tirava a l’aire i el tornava a recollir… fins que el va llançar a terra posant sobre el magolat i adolorit lleó la seva immensa pota.

“Molt bé, ja n’hi ha prou, ho entenc,” va balbucejar l’adolorit lleó, “però no hi ha necessitat que t’enfurismis tant perquè no saps la resposta.”