Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava el riu li caigué la destral a l’aigua.

L’home es va lamentar tristament:

– Oh! I com m’ho faré per guanyar-me el pa jo ara, sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües – oh!, sorpresa! – en va sorgir una bella nimfa i li va dir:

– Espera, bon home, que jo et tornaré la destral.

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destral d’or massís a les mans.

– Que potser és aquesta la teva destral? – Va preguntar la nimfa.

– No, no és aquesta, la meva destral no és daurada – va contestar el llenyataire.

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.

– I aquesta? Que potser és aquesta la teva destral? – va tornar a preguntar la nimfa.

– No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata – va respondre l’entristit llenyataire.

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans una destral d’acer.

– Oh! gràcies! gràcies!, aquesta sí que és la meva!

– Però com que ets tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.