00. NO FACIS ALS ALTRES EL QUE NO VOLS QUE ET FACIN A TU.

Llei universal antiga que s’ha d’aplicar, per principi de prudència.

No fer als altres allò que no volem que ens facin a nosaltres mateixos és un principi moral bàsic molt arrelat en l’ésser humà. El trobem en tortes en les civilitzacions i tradicions religioses. I si bé les coses que un considera positives i desitjables varien en funció de la persona, el moment i l’etapa vital, hi ha una sèrie de fets que ningú no desitja per a si mateix i que són compartits universalment: agressions, falta de respecte, abandonament, ofenses, crits, amenaces, oblit…

En la nostra societat multicultural és clau que busquem junts el que ens uneix, el que és possible compartir i els punts de confluència, en lloc de centrar-nos en el que ens separa. Aquest principi ens diu: “No controlis, no envaeixis, no intimidis, no cridis, no maltractis, no et queixis, no facis judicis de valor, no jutgis, no ignoris, no menyspreïs, no infravaloris, no critiquis, no utilitzis a l’altre, no siguis deslleial, no t’aïllis, no insultis, no l’atabalis”. Perquè totes aquestes accions generen emocions caòtiques que ens fan patir, són difícils de gestionar i poden provocar situacions en què la convivència es torni impossible. Quan apliquen aquest principi afavorim la convivència i un entorn relacional d’assossec i equilibri.

ECOLOGIA EMOCIONAL PER AL NOU MIL·LENNI – Llibre de Mercè Conangla i Jaume Soler – Pòrtic

 

 

 

 

01. ELS MAPES DEL MÓN

En la nostra recerca hem trobat mapes que intenten reflectir l’estat de violència al món: mapes sobre els països més violents, les zones més perilloses; mapes sobre els índexs de criminalitat, sobre la violència de gènere; mapes sobre l’homofòbia, sobre les guerres, sobre la crisi dels refugiats; mapes sobre matrimonis forçats, la cultura de les armes, els atacs terroristes, la corrupció, les nenes i els nens soldats, l’energia atòmica… Sí que hem trobat mapes sobre l’estat dels Drets Humans, sobre la llibertat de premsa, però on són els mapes sobre la bondat al món? No els hem trobat.

Urgeix que posem el focus no tant en allò que va malament, sinó en allò que va bé i encara pot anar millor.

BONDAT EN ACCIÓ – Llibre de M. Mercè Conangla i Jaume Soler – Amat Editorial

 

 

 

02. FRAGILITAT

La fragilitat és la facilitat d’una cosa per trencar-se, arruïnar-se o deteriorar-se. És allò que perilla si és sotmès a pressió, que es pot endur el vent quan bufa fort.

Els humans som éssers fràgils. Se’ns pot fer mal amb facilitat, perquè la fragilitat ens connecta amb la vulnerabilitat. Les coses fràgils requereixen un tracte sensible, tendre, respectuós, acurat, amable… bondadós.

Si no reconeixem la fragilitat d’una cosa o d’algú, no serem conscients de l’impacte que poden tenir algunes conductes. Podem trencar, arruïnar, deteriorar… des de la inconsciència.

BONDAT EN ACCIÓ – Llibre de M. Mercè Conangla i Jaume Soler – Amat Editorial

 

 

 

03. LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS SEMPRE SÀVIA?

La intel·ligència és sempre sàvia? Depèn dels valors que la dirigeixin.

El fracàs més important de la intel·ligència humana és la maldat perquè suposa no haver entès que allò que danya algú ens danya a tots, que la manca de solidaritat d’avui fa créixer la llavor de la destrucció que, demà, donarà collites violentes.

José Antonio Marina. La inteligencia fracasada. Anagrama.

 

 

 

04. EL MILLOR ANTÍDOT DAVANT LA BARBÀRIE

La bondat en acció és el millor antídot davant les forces que ens volen deshumanitzar. Ens connecta amb l’esperança en la humanitat perquè:

Davant la barbàrie podem crear civilització;

davant la ira, serenitat;

davant l’odi, amor;

davant la intolerància, integració;

davant el patiment, compassió i tendresa;

davant la destructivitat, construir allò més bell, bo i millor.

I per aconseguir-ho hem de “mudar emocionalment la pell” i eliminar les cèl·lules mortes de la desesperança i la desconfiança que acaben construint cuirasses que no ens deixen respirar l’aire net de la bondat.

BONDAT EN ACCIÓ – Llibre de M. Mercè Conangla i Jaume Soler – Amat Editorial

 

 

 

05. ECOBONDAT

L’altruisme i la solidaritat amb els més vulnerables i indefensos, la cura dels altres, són trets de bondat i un avantatge evolutiu indubtable.

L’ecobondat, doncs, ens allibera de la crueltat. Ens convertim en éssers amorosos i sensibles amb tot el que està viu i som curosos amb els recursos naturals disponibles perquè són patrimoni de tots. L’ecobondat ens vacuna contra la violència, ens aporta anticossos per eliminar qualsevol indici de crueltat envers persones, animals i plantes. Activa la delicadesa i la tendresa.

Sembrar bondat és indicatiu de saviesa. La bondat consola, calma, cura, dóna esperança, genera confiança, desterra la maldat i aporta les condicions necessàries per a la creació; ens permet mantenir la fe en la condició humana, és generosa i solidària; millora el clima emocional i promou la resiliència.

BONDAT EN ACCIÓ – Llibre de M. Mercè Conangla i Jaume Soler – Amat Editorial

 

 

 

06. ASSETJAMENTS

Quan es produeix assetjament escolar hi ha un grup de persones, els consentidors, que són corresponsables que es donin les condicions perquè això passi.

Quan es produeix assetjament laboral, hi ha un grup de companys de feina que s’adonen del que passa i, no obstant això, callen i toleren que aquestes conductes violentes continuïn passant.

Quan hi ha una persona que pateix violència domèstica, alguns veïns o familiars se n’adonen, però prefereixen no actuar, no ficar-se en “la vida dels altres”.

Cap d’ells entén que la seva passivitat és un element clau perquè la violència contra una persona continuï impune.

Què passaria si aquests companys, treballadors, familiars, veïns sentissin profundament aquesta “telepatia emocional”, aquesta imaginació afectiva, aquesta empatia que et permet sentir el patiment de l’altre com a propi? No tolerarien l’assetjament, l’impedirien, el denunciarien, protegirien el nen, la dona, l’ancià, el treballador vulnerable. Per descomptat, no participarien com a espectadors passius en aquesta situació.

BONDAT EN ACCIÓ – Llibre de M. Mercè Conangla i Jaume Soler – Amat Editorial

 

 

 

07. S’ESTÀ LLIURANT UNA BATALLA

S’està lliurant una batalla. Però és una lluita que ens afecta a tots i a cadascun de nosaltres. Tant si ho sabem com si no. Una lluita que exigeix que ens posicionem. No a favor dels blancs o dels negres, dels rics o dels pobres. No. És una tria més dura: és la tria entre dignitat i servilisme. Entre justícia i injustícia. Entre compromís i indiferència. Entre el que està bé i el que està malament…  Barack Obama

ECOLOGIA EMOCIONAL PER AL NOU MIL·LENNI – Llibre de Mercè Conangla i Jaume Soler – Pòrtic

 

 

 

08. EVOLUCIÓ, DESENVOLUPAMENT O PROGRÉS?

Se sap que el 80% de la humanitat viu amb menys del 20% dels recursos, mentre que l’altre 20% acapara, infrautilitza, malbarata, desaprofita, reté i consumeix el 80% dels recursos restants.  La injustícia social és el terreny adobat de la violència que ens amara, que altera el clima emocional i provoca onades d’ecorrefugiats: persones que abandonen el seu país d’origen per emigrar a altres llocs, quan ja no poden continuar vivint de la seva feina perquè les terres cultivables s’han desertitzat o han estat espoliades, o quan els han destruït les seves llars; persones trasplantades a ecosistemes humans aliens en els quals són vistes com a invasores i rebudes amb desconfiança.

ECOLOGIA EMOCIONAL PER AL NOU MIL·LENNI – Llibre de Mercè Conangla i Jaume Soler – Pòrtic

 

 

09. PERILL, ESCALFAMENT EMOCIONAL GLOBAL

De la mateixa manera que ja no considerem admissible que algú llenci residus tòxics i contaminants en un riu, no podem permetre’ns el luxe d’anar llençant partícules emocionals tòxiques a l’exterior. El clima emocional global es deteriora cada vegada més a causa del nostre analfabetisme afectiu i de la nostra irresponsabilitat. Actualment no tan sols patim un escalfament del clima sinó també un perillós escalfament emocional global per contagi de tòxics emocionals: les ofenses, la irritabilitat, la violència, la por, la crítica negativa, el desànim, l’ansietat, la queixa, la venjança i la destrucció. De fet, hi ha persones emocionalment tan contaminants que haurien de pagar una taxa especial que cobrís la descontaminació i l’impacte negatiu i dolorós que causen en els altres.

ECOLOGIA EMOCIONAL PER AL NOU MIL·LENNI – Llibre de Mercè Conangla i Jaume Soler – Pòrtic

 

 

 

10. MÓN TRENCAT

Vivim en un món que està completament trencat i fragmentat, un món en què hi ha una lluita constant d’un grup contra un altre, d’una classe, una nació, una ideologia contra una altra, etc. Tecnològicament s’ha produït un gran avenç, però ara hi ha més fragmentació que mai. De fet, quan hom observa el que passa, s’adona que és absolutament indispensable que l’home, és a dir, cadascun de nosaltres, aprengui a cooperar.

EL CANSAMENT MORAL – Llibre de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Angle Editorial

 

 

11. DIGNITAT I VERGONYA

D’aquí a uns anys es publicaran novel·les, es projectaran pel·lícules i es representaran obres de teatre que ens parlaran del drama sirià.

Sí, arribarà un dia que l’immens patiment de la població siriana d’aquests anys serà profundament analitzat, documentat i recordat. I ens direm: “Com vam poder permetre tot això?”.

I no podrem consolar-nos dient que va ser un conflicte amagat en un lloc recòndit. Ni podrem dir que va haver-hi apagada informativa. O que no sabíem la cruesa de la situació.

No, ho sabíem tot. Ho sabem tot. Sabem que fa molts anys Síria pateix la guerra més devastadora dels darrers anys. Que el nombre de morts i ferits és altíssim. Que les vulneracions de drets humans han estat immenses, per quantitat, diversitat i profunditat. Que el nombre de persones refugiades i desplaçades és incomparable amb cap altre conflicte recent o present.

Molta gent a Síria ha patit greument i, en alguns casos, de forma irreversible. Entre ells, persones que, contra tota esperança, han defensat la llibertat i la justícia i sempre han rebutjat la intolerància o la violència. Valors “nostres”, oi? Doncs els hem deixat sols. I de mica en mica han anat morint, bombardejats o torturats per uns, assassinats per altres o segrestats pels de més enllà…

Jordi Armadans Gil – jordiarmadans.wordpress.com

 

 

 

 

12. DRETS DELS ANIMALS

“Considerant que tot animal té drets,

Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals,

Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món,

Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,

Considerant que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,

Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals,

Article 1r.Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.

Article 2n. Tot animal té dret al respecte. L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals. Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article 3r. Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals…”

Declaració Universal dels Drets dels Animals.

 

 

 

 

13. ÉS UN DE VOSALTRES

Sovint sento que us referiu a l’home que comet un delicte com si ell no fos un de vosaltres, sinó un estrany i un intrús en el vostre món. […] Mes jo us dic que d’igual manera que ni una sola fulla es torna groga sense el silenciós coneixement de tot l’arbre, tampoc el malvat pot fer el mal sense l’oculta voluntat de tots vosaltres.

Khalil Gibran

 

 

 

 

14. TREBALL INFANTIL

L’OIT explica que es considera treball infantil tota aquella activitat o treball que priva als nens de la seva infància, el seu potencial i dignitat i és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic. Per tant, les característiques del treball infantil són les següents:
• És perillós per al benestar físic, mental i moral del nen. S’estima que 73 milions de nens estan en situació de treball infantil perillós. La majoria són nois i noies d’entre 15 i 17 anys, encara que 19 milions de nens que s’enfronten a labors perilloses tenen menys de 12 anys.
• Obstaculitza la seva escolarització. La realització d’activitats laborals impedeix que els petits assisteixin a l’escola i suposa que hagin d’abandonar les classes de manera prematura o es vegin en l’obligació de combinar els seus estudis amb una feina. Segons dades d’ACNUR, només el 61% dels nens refugiats estan escolaritzats a primària, enfront del 91% de la mitjana mundial. Molts d’ells no van a escola ja que han de treballar per a que la seva família tiri endavant.

eacnur.org

 

 

 

 

15. A POBRESA AL MÓN ÉS UN PROBLEMA DE TOTS

Més de 1.300 milions de persones viuen en pobresa en el món, dels quals, més de 800 milions passen fam.

La dada de què tants milions de persones visquin en la pobresa ens ho diu tot: el món no està ben repartit, i és necessari fer alguna cosa per a canviar-ho.

Sembla increïble que en el món globalitzat en què vivim, que tant ha evolucionat i avançat en tecnologia i innovació, tingui unes xifres de pobresa tan elevades.

Però la situació és encara més greu. 1.000 milions de persones viuen en assentaments precaris, cada minut una dona mor a conseqüència de complicacions derivades de l’embaràs, 1.300 milions de persones no tenen accés a assistència mèdica bàsica, 2.500 milions no tenen accés a serveis sanitaris adequats, i 20.000 nens i nenes moren cada dia a conseqüència d’això.

La pobresa no es tracta solament de la falta d’ingressos, sinó també de la privació de l’accés als drets necessaris per a poder gaudir d’un nivell de vida adequat.

La pobresa ben entesa no es tracta només de la falta d’ingressos, sinó també de la privació de l’accés als drets necessaris per a poder gaudir d’un nivell de vida adequat. Això es plasma en la falta de menjar, treball, aigua potable, terra i habitatge, així com en l’augment de la desigualtat, la falta de participació, la xenofòbia, el racisme, la violència i la repressió a tot el món. Tot això és el que s’acaba traduint com a pobresa en el món.

Nicole Caus – Mans Unides

 

 

 

 

16. L’INCIVISME

El civisme és una expressió del sentiment de pertinença a una comunitat i, per tant, d’interès i respecte pel bé comú. Pot traduir-se com el conjunt de pautes bàsiques de comportament social que ha d’observar tot ciutadà, per convicció o per penalització si no es compleixen.
Funciona socialment com un estil de conformitat, la ruptura del qual fa aparèixer l’incivisme com a forma específica d’anormalitat. L’incivisme aporta en l’àmbit quotidià una sèrie de paràmetres per a valorar si un determinat comportament en l’espai públic és adequat o inadequat, correcte o incorrecte, acceptable o reprovable.
La qualitat de vida d’una comunitat no va associada únicament al fet de disposar de més equipaments o serveis; l’estat dels espais públics, la convivència i el respecte als altres són factors tant o més importants que garanteixen una bona qualitat de vida de les persones.

Raúl Caballero Vázquez – crimipedia.umh.es