02. Si t’agrada tant que et comprenguin… per què no pots comprendre tu els altres?

En la teva relació amb qualsevol persona, perds molt si no et prens el temps necessari per a comprendre-la. Rob Goldston

L’ull veu només allò que la ment està preparada per a comprendre. Henri Louis Bergson

L’home està disposat sempre a negar tot allò que no comprèn. Blaise Pascal

Comprendre és el principi d’aprovar. Baruch Spinoza

 

RELAT DE RECONCILIACIÓ

Hi ha experiències de vida que són úniques, que només conèixer el principi ja són colpidores i sorprenents, i en arribar al final esdevenen tan increïbles que semblen impossible.

Aquesta és la història de la Teresa, una dona de 22 anys que fa un temps, a Colòmbia, va patir l’experiència més trista de la seva vida: perdre el seu únic fill de tres anys, per una acció criminal. Una nit, en un fosc carrer, un desconegut que presumptament la pretenia, va disparar dos trets al seu fill i el va matar a l’instant.

L’assassí fou capturat i portat a judici, i fou condemnat a divuit anys de presó. Teresa se sumí en una profunda depressió, i descobrí que allò que la turmentava era no saber qui era aquella bèstia capaç de provocar-li una tan profunda desfeta personal. Fou així com tramà un pla: volia anar d’incògnit a la presó per fer-se passar per voluntària, i conèixer en persona l’assassí. Durant mesos s’anà endinsant en la vida de la presó, impulsant tallers ocupacionals i buscant la proximitat amb els presos.

Passat un temps, se sentí preparada per a participar en sessions de grup, en les quals va escoltar i compartir la vida dels condemnats, i allò que els havia portat fins allà. Fou aleshores quan, inevitablement, coincidí amb l’assassí.

Durant les sessions de grup, la Teresa escoltà per primera vegada el seu nom, Antonio, i conegué impressionada que aquell pres ja havia estat sentenciat de ben petit, perquè havia estat un nen violat pel seu mateix pare, abandonat després per la seva mare als avis ja grans i, finalment, s’havia perdut pels carrers de la ciutat, passant anys de por i penúries, patint tota mena de maltractaments, abusos, fam i fred.

La Teresa va quedar tan commocionada i commoguda per la tragèdia vital de l’Antonio, que el volgué seguir visitant, però sense descobrir-se.

Les circumstàncies portaren a l’Antonio a iniciar un procés de recuperació personal a fons, i la Teresa dugué a terme un decidit procés de dol per assumir la pèrdua del seu fill. S’anaren coneixent, però cap dels dos percebia encara que el dolor de l’un eixugava les llàgrimes de l’altre. Amb el temps, l’Antonio tenia una altra mirada, i la Teresa tenia un altre alè. La proximitat i l’ajut mutu, tan terapèutic per als dos, els va acabar enamorant. Amb els anys, l’Antonio complí la condemna que li pertocava i portà a terme la seva pròpia rehabilitació fins a sortir de la presó; la Teresa entomà un admirable procés de reconciliació personal que els portà, a tots dos, a una opció vital inesperada.

Avui, l’Antonio i la Teresa estan casats i tenen tres fills. Són la prova que la mort i la destrucció pot fer brollar vida i esperança.

Xavier Garí – Revista Valors (valors.org)

 

Escena de la pel·lícula BILLY ELLIOT   (De youtube.com/enricsegarrabosch Llista 13)

https://www.youtube.com/watch?v=XcKYI1f-wzA&list=PLCiK7zXZkfUV6vi7XQCi56NWoiut4ftIP&index=66&t=3s