SI ELS DINERS NO ES MENGEN…

Aquests Missatges Per què…?, són una sèrie de preguntes llançades a l’aire (d’autoria pròpia) acompanyades per unes fotografies (de plataformes lliures de drets), i unes frases cèlebres, relacionades totes elles amb la solidaritat i altres valors humans, pensades principalment per a publicar a les xarxes socials.

També les acompanyen uns textos i audiovisuals molt assenyats (de diversos autors) no necessàriament relacionats amb les preguntes.

01. Si els diners no es mengen… per què en tens tanta fam?

Només quan s’hagi tallat el darrer arbre, només quan el darrer riu hagi mort enverinat, només quan s’hagi pescat el darrer peix… només llavors us adonareu que els diners no es poden menjar. Profecia índia

No és que el ric sigui dolent, simplement està massa ocupat fent diners per a ser bo. Gerhard Uhlembruck

D’aquell que opina que els diners poden fer-ho tot, cal sospitar amb fonament que serà capaç de fer qualsevol cosa per diners. Benjamin Franklin

L’AVARÍCIA TRENCA EL SAC

Un captaire anava demanant per les cases amb unes alforges penjades a l’espatlla. Es queixava de la seva sort i que els rics mai estaven satisfets: “Cada vegada volen més i més diners! Sembla que volen apoderar-se del món sencer! En canvi jo, si tingués allò necessari per a menjar i per a vestir, em sentiria del tot satisfet…” deia el pobre home.
Precisament en aquell instant, la FORTUNA passava pel carrer. Va veure el captaire, es va posar al seu costat i li va dir: “Escolta home, fa molt temps que sento les teves queixes i desitjo ajudar-te. Obre les teves alforges i aguanta-les així per a rebre l’or que et regalaré. Però això ha de ser amb una condició: Totes les monedes que caiguin a les alforges seran per a tu, però les que caiguin a terra, es convertiran en pols. Queda entès?”
“Sí, sí, ho comprenc”, va dir el captaire.
“Llavors ves amb molt de compte, va advertir la FORTUNA, les teves alforges són molt velles i podrien trencar-se, no carreguis massa”.
Tan satisfet estava el captaire, que ràpidament va obrir les seves alforges, i en un instant hi va caure un torrent de monedes d’or! Les alforges començaven a pesar massa!
“Ja n’hi ha prou?”, va preguntar la FORTUNA. “Encara no, encara no!”
“No tens por que es trenquin?”, deia la FORTUNA. “No, no, no es trenquen…”.

Hi havia agitació en la seva veu, més que per por, per ambició. Les mans del captaire van començar a tremolar, “fins i tot n’hi caben més!”. “ Però ja ets l’home més ric del món!”, va respondre la FORTUNA. “No, no, unes quantes més!”

N’hi van caure unes quantes més i… les alforges es van rebentar, el tresor va caure a terra, i les monedes es van convertir en pols!
La FORTUNA se’n va anar i el captaire es va quedar més pobre que abans, queixant-se amb gran desesperació.
Al diccionari, la paraula avarícia es descriu com afany de posseir, per a atresorar. Per descomptat, cal no confondre-la amb el desig de tenir-ne prou, per a satisfer les necessitats pròpies.
L’exemple del conte posa de relleu que, quan un es converteix en avariciós, els diners es tornen una càrrega molt pesada, impossible de suportar. L’avar experimenta alhora totes les preocupacions del ric i totes les penalitats del pobre.

http://www.padrenuestro.net