UNA HISTÒRIA PER A PENSAR

Una senyora agafa el tassó i li demana al cambrer que li ompli de brou. A continuació s’asseu en una de les moltes taules del local.

Amb prou feines s’havia assegut que es va adonar que s’havia deixat el pa. Aleshores s’aixeca, va a recollir un panet a la barra i torna al seu lloc.

Sorpresa! Davant del seu tassó de brou s’hi troba sense immutar-se un home de color, un negre!, que està menjant tranquil·lament.

Això és el “colmo”!, pensa la senyora, però no em deixaré robar. Dit i fet. S’asseu al costat del “negre” i parteix el pa a trossets. Els posa en el tassó que està davant del negre i col·loca la cullera en ell.

El negre, complaent, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins a acabar-se el brou. Tot en silenci.

Acabat el brou, l’home s’aixeca, s’atansa a la barra i torna després amb un abundant plat d’espaguetis i… dues forquilles. Mengen els dos del mateix plat, en silenci, tornant-se.

En acabar, s’aixeca el negre dient-li “hasta la vista!”, reflectint un somriure en els ulls. Sembla satisfet per haver realitzat una bona acció. Se’n va.

La dona el segueix amb la mirada. Una vegada vençut el seu estupor, cerca amb la mà la bossa que havia penjat a l’espatller de la cadira… però havia desaparegut! Li havia pres el negre!

Anava a cridar “al lladre! al lladre!” quan, mirant al seu voltant, veu la seva bossa penjada en una cadira dues taules més enrere d’on estava ella i, sobre la taula, un tassó de brou ja fred.

(Cal dir-ho que ella s’havia equivocat de taula? I, sobretot, de comportament?).

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.