(Text discurs)

Bona nit. Moltes gràcies per haver-me concedit aquesta distinció.

Tenir un hobby (una afició, un passatemps) és molt bo per a qualsevol persona:

Ens permet “desconnectar” de les preocupacions quotidianes, gaudir del temps lliure fent allò que més ens agrada, enriquir-nos com a persones i, alguns hobbyes fins i tot són molt saludables, com ara la pràctica dels esports.

El meu hobby ha estat sempre escoltar i interpretar música i, en algunes èpoques passades, també compondre cançons, tot i que tinc pocs estudis musicals  i el llaüt el toco d’oïda. (Suposo que no me’l traureu el premi ara que sabeu això? Gràcies).

Durant tota la vida, la música m’ha omplert aquells buits existencials que a tots se’ns presenten de tant en tant i me n’ha fet sortir amb més força. La música compartida també ens ha aportat molta alegria en les festes familiars o amb els amics. I aquí faig un incís per a recordar al bon amic i col·lega musical Jordi Romeu, de cal Cònsul, amb qui ja no podré tocar més.

A més, reconec que sóc molt afortunat, ja que la meva afició per la música l’he pogut compartir primer amb la meva dona, la Pepita, quan formàvem part del Grup Ressò, després amb les nostres filles Ester i Marta i ara, també, amb les netes Laia i Anna. I no sols això, sinó que l’Ester també s’ha decantat per la composició.

I, per acabar, crec que el que hagi fet jo amb la música, encara que ara sigui aquí dalt rebent una distinció, no és més ni millor que el que hagi pogut fer qualsevol altra persona com a hobby: practicant un esport amb els fills, fent manualitats amb els amics o col·leccionant coses amb qui sigui, això sí, dedicant-hi no sols temps sinó també molta passió. Us encoratjo, doncs, a que tingueu bones aficions i les compartiu amb la família o els amics i, si entre aquestes aficions s’hi pot trobar la música, millor que millor.

Moltes gràcies de nou per aquest Mèrit Musical de l’Any i… visca la música!