Amb motiu de celebrar-se el Dia Mundial de la Bondat el 13 de novembre, he pensat que estaria bé que publiqués un vídeo-muntatge de set minuts que vaig fer amb retalls de la pel·lícula muda del Charlie Chaplin “Luces de la Ciudad”, al que hi vaig afegir una cançó composta per mi i interpretada per la meva filla Ester.

Com podreu veure, la història que explica i la manera com ho fa són un extraordinari exemple de bondat, encara que sigui fictici.

Sobretot, us recomano molta atenció a les últimes escenes, perquè són d’una gran bellesa i provoquen moltes i agradables sensacions.

Clicar a “Ver en Facebook” encara que hi digui “No disponible”.

Us n’heu recordat d’aquesta pel·lícula? Us ha agradat el final?

Durant els pocs segons que dura aquest final, es desenvolupa un dels més intensos drames cinematogràfics de la història del cinema.

Fins al punt que algú va escriure sobre ell: “No és possible, amb paraules, descriure el valor estètic d’aquest final, en el qual tots els gestos, mirades, expressions i detalls són d’una delicadesa puríssima. L’espectador mitjanament sensible s’oblida que està enfront d’una pantalla. L’espectacle que la pel·lícula fa passar davant dels seus ulls adquireix el caràcter d’una simfonia espiritual…”

És impressionant veure la cara de satisfacció que fa el Charlot en veure que ella s’ha curat de la ceguera (tot i que ell va haver d’anar a la presó per aconseguir-ho)… i la cara de sorpresa que fa ella quan reconeix al seu benefactor (que en res s’assembla al que ella s’havia imaginat).

I, tornant al tema de la BONDAT, aquests retalls són un bon exemple de la utilitat de tots els actes de bondat, encara que aquest estigui tret d’una pel·lícula. Els actes de bondat sempre són llavors profitoses, encara que, a vegades, no arribem a veure´n la collita.