EL CÉRVOL VANITÓS

Un cérvol que corria per un bosc va topar-se amb un rierol que resseguia el camí.

L’aigua d’aquest rierol era tan neta i cristal·lina que reflectia amb gran esplendor la imatge del cérvol, que es va quedar aturat admirant-se.

I mirant-se, va posar especial atenció en les seves banyes.

– Quines banyes més boniques que tinc. Mira-les que grans i magnífiques, segur que tothom m’admira!

I es va mirar una mica més avall, fins que es va veure les potes, que eren força primes.

– I quines potes més primes que tinc, no queden gaire bé. Una llàstima que les potes desmereixin un cérvol tan ben plantat com jo.

De sobte, va sentir agitar-se el fullam del bosc, va girar-se i va veure com un caçador l’apuntava. I va començar a córrer.

Gràcies a les seves cames primes i lleugeres ben aviat va agafar força velocitat i distància amb el caçador, però corrent pel bosc, les banyes se li van enganxar a les branques d’un arbre.

I mentre sentia com els caçadors s’anaven acostant, ell repetia:

– I pensar com n’estava jo de content amb les banyes que ara em costaran la vida, i tan descontent de les cames que em podrien haver salvat! Ja he estat ben ase quan m’he mirat a l’aigua per valorar tant les banyes pel seu aspecte.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.