Vivim en una societat on els valors escassegen, van de baixa. Se sent dir molt sovint: “Tant se val!…Tot és igual!”. Aquest encongir-se d’espatlles, reflex d’una crisi de vida, d’una època de desànim, de confusió i de promeses no complertes, així com de falta d’horitzons, té una causa important, entre moltes altres: la manca de valors.
No tot és igual! No és el mateix ser solidari que no ser-ho, la fidelitat que la infidelitat, la bondat que la falta de bondat, la gratitud que la ingratitud, la responsabilitat que la irresponsabilitat… Les coses no valen totes igual, cadascuna té el seu propi pes. Cada acció humana pot ser portadora de valors o no, amb les seves conseqüències ben diferents.

Els valors són principis morals dels éssers humans com, per exemple, la bondat, la responsabilitat, la solidaritat, etc. Aquests principis ens permeten orientar el nostre comportament per a realitzar-nos com a persones de bé.

És important i necessari que eduquem els nostres fills a través dels valors perquè aprenguin a donar sentit als seus comportaments. Per exemple, un nen que sap respectar els altres, serà més fàcilment respectat, i així amb tot. També és necessari que els grans, tot i conèixer els diversos valors, els revisem sovint i no els “perdem de vista”.

És per tot això que a continuació s’exposen uns exemples de valors de diverses tipologies, extrets de diferents autors i webs, igual que l’anterior introducció.

LA SOLIDARITAT

La solidaritat fa referència a la participació que es realitza en una causa o projecte que beneficia una altra persona o un col·lectiu. Aquest terme sol estar relacionat amb un acte benintencionat, caritatiu o generós.
Tal com hi deia en el primer escrit del Primer Volum de “La Solidaritat… un bon remei!”, hi ha moltes accions que qualsevol persona pot realitzar en el seu dia a dia i que són solidàries com, per exemple:

• Visitant malalts als hospitals o domicilis.
• Donant la roba i altres objectes que no es necessitin i estan en bon estat.
• Donant sang i, encara més, donant òrgans.
• Participant en campanyes de neteja de parcs, muntanyes o rius.
• Pagant els empresaris un salari generós als seus empleats.
• Exercint la seva feina el millor possible els empleats.
• Essent considerats amb les persones desconegudes i amb els immigrants.
• Actualitzant permanentment els seus coneixements els professionals, per a poder donar els millors serveis possibles.
• No cobrant pels serveis professionals quan l’ocasió ho requereix.
• Complint rigorosament amb les obligacions tributàries.
• Respectant escrupolosament les normes de trànsit i altres.
• Acudint immediatament per oferir ajuda davant qualsevol situació d’emergència.
• Estant atents a les persones de l’entorn per si poden necessitar ajuda i no gosen demanar-la.
• Revelant-se davant qualsevol injustícia pròpia o aliena.
• De vegades, un copet a l’espatlla o una frase adient són decisius perquè una persona surti d’una situació d’estrès, encara que sigui per uns moments.

I també:

• Realitzar activitats que serveixin com a suport escolar a nens que així ho necessitin.
• Col·laborar amb organitzacions o institucions que ajudin a gent que no tingui les necessitats bàsiques cobertes, per exemple portant-hi menjar.
• Anar a geriàtrics per conversar amb els ancians que se sentin sols o tinguin desitjos de xerrar, compartir jocs de taula o caminar.
• Anar a centres com ara menjadors i realitzar activitats amb els nens que allí es troben, com ara jocs.
• Anar a les presons per assistir a presoners amb dificultats o que es trobin en un estat de solitud.
• Realitzar activitats en hospitals o altres centres d’atenció mèdica per distreure les persones que allí es troben o simplement aixecar-los l’ànim.
• Donar menjar als animals que es troben al carrer (on estigui permès i sigui possible) o portar aliments per aquells que es troben en associacions protectores d’animals.
• Solidaritat d’unes regions, races i nacions cap a unes altres, evitant racismes i nacionalismes extrems.

LA CARITAT

La caritat, molt semblant a la solidaritat, és la virtut per la qual s’estima i ajuda els altres sense esperar res a canvi. Vegem-ne uns exemples:

• L’almoina (que és el que molta gent entén com la principal virtut de la caritat, no essent així). És un acte amb el qual es fa un bé a algú i s’exercita la generositat pròpia. En aquest cas el bé que es transmet és de tipus econòmic.
• Pensar bé dels altres (evitar les crítiques). Pensar que qui voldríem criticar pel que sigui ho haurà fet per ignorància, o per desgràcia, o la temptació haurà estat molt forta. Pensar malament omple l’ànima d’amargor i és contagiós.
• Oblidar errors aliens. L’odi no fa mal a l’enemic sinó al que odia. Deixa en el seu cor l’amargor, i en els seus ulls la falta de somni. I mentrestant l’enemic ni se n’assabenta. Així doncs, no retinguem enemistats en el nostre cor. Com més les retinguem, més viciaran el nostre propi cor.
• Tenir en compte els altres (servir-los). Procurar fer-los la vida més amable, tenint en compte els seus sentiments. Fins i tot quan calgui exigir, per exemple en la formació dels fills, sempre cal fer-ho amb educació, encara que sense cedir quan no s’hagi de consentir.
• Tenir raó és poc important. L’important no és tenir raó, sinó obrar bé. És una idea per als moments de discussions.

LA GENEROSITAT

A més dels actes solidaris i caritatius, cal tenir també en compte els actes generosos, quan es parla d’afavorir els altres.

• Ser servicials és un exercici de generositat quan el servei es fa costós. Per exemple, oferir-se a recollir i ordenar una habitació, o ajudar a realitzar els encàrrecs de l’altre.
• Dedicar temps als altres sol ser un exercici excel·lent de generositat.
• Deixar alguna cosa a uns altres quan a un li interessa usar-la. Per exemple, deixar-los l’ordinador o un joc.
• Dóna-li a un rodamón el teu esmorzar d’aquest dia.
• Oblida el deute que un amic et té i mai més li ho recordis.
• Ofereix-te per anar a fer les compres al mercat a una persona gran.
• Porta-li el cafè al teu empleat.
• Porta una caixa de rebosteria per compartir-la a l’oficina. Sorprèn-los!
• Encara que la persona no tingui la raó, passa-ho per alt per promoure l’harmonia.
• Deixa que un conductor agressiu et talli el pas sense enfadar-te.
• Manifesta simpatia a algú que és arrogant.
• Somriu-li a la caixera del supermercat, especialment si ella no et dóna un somriure.
• Escriu-li una nota a l’encarregat d’una persona que ha col·laborat molt amb tu i explica-li el meravellós treball que aquest empleat està fent.

LA BONDAT

La bondat és una inclinació natural a fer el bé, amb una profunda comprensió de les persones i les seves necessitats, sempre pacient i amb ànim equilibrat. Amb aquesta qualitat es designa a tota persona bona, amable, dolça, amb temperament afable. Altres característiques que es relacionen amb la gent bondadosa és l’altruisme, la comprensió, la generositat, la tolerància, l’empatia, la serenitat i la delicadesa envers els altres. Idees de com, quan i on practicar la virtut de la bondat:

• Acceptant, volent i ajudant les persones insegures, tímides o amb baixa autoestima, perquè en el seu propi benefici, puguin canviar d’actitud i ser més felices en la vida.
• Alegrant-se dels èxits i assoliments dels altres com si fossin propis, i felicitant-los amb calor i sinceritat. Això els animarà a seguir esforçant-se, a obtenir cada vegada millors resultats i a transmetre-ho amb l’exemple als altres.
• Estimant, volent i respectant els altres com a un mateix, encara que siguin de diferent color, raça, religió, educació, idees polítiques o situació econòmica, nadius o estrangers.
• Apreciant, honrant i no ofenent els que opinen de diferent manera, permetent amb molta caritat que mantinguin el seu propi criteri, encara que considerem que estan equivocats.
• Compartint les penes dels altres, ajudant-los i alleujant-los amb bones obres i consells, quan més els necessitin.
• Donant exemple de bondat, amor i benevolència, en totes les activitats de la vida quotidiana, amb les paraules i amb les obres, en la família, treball, escola i societat.
• Estant a prop dels altres quan pateixen, estan malalts, preocupats, empresonats, tristos, o passen per un mal moment familiar, sanitari o econòmic.
• Mantenint la pau interior pròpia, perquè amb l’exemple transcendeixi als altres, principalment en els moments que tenim dificultats i els altres pensen que ens enfonsarem internament i externament.
• Mostrant-se espontani, senzill i pacificador amb la família, treball i societat, sense donar importància a la posició econòmica o social que es tingui.
• Perdonant i demanant perdó de cor, sense condicions, egoismes ni oportunismes, fent veure que no costa fer-ho.
• Permetent que els altres se sentin valuosos, útils i importants en les tasques que exerceixen, per molt humils que aquestes siguin. Donant les gràcies pel treball que han fet.
• Posant-se en el lloc i circumstàncies dels altres, veient les coses des de la seva pròpia òptica i així no jutjar-los unilateralment.
• Repartint la bondat als altres, contagiant-los amb l’exemple, però sense esperar lloances ni premis.
• Sent bondadós amb els enemics, amb els que ens ofenen i amb els que ens cauen mals. És molt fàcil ser bondadós amb els amics i amb els que ens cauen bé.
• Sent útil als altres desinteressadament, en la família, treball, amistats o societat, sembrant contínuament bondat i amor.
• Tenint sempre una porta oberta a l’optimisme, a l’esperança, a la confiança, a l’alegria, a l’entusiasme i a l’ànim.
• Veient les coses positives dels altres, oblidant les negatives i, si escau, disculpant-les i mai divulgant-les.

Més idees perquè tu també t’animis a implementar-les en la teva vida:

• Dóna el bon dia amb un gran somriure a la persona que puja amb tu a l’ascensor.
• Pren-te uns minuts per orientar una persona que estigui perduda, fins i tot encara que tinguis pressa.
• Escriu-li una carta a aquest fill que necessita una mica més la teva atenció.
• Quan diguis gràcies i si us plau, tracta de dir-ho directament des del teu cor.
• Escolta amb tots els teus sentits.
• No interrompis quan algú està donant el seu punt de vista.
• Simplement digues “ho sento” quan t’has equivocat.
• Contesta el telèfon amablement encara que no estiguis d’humor.
• Encara que et moris de ganes per criticar algú, no ho facis.
• Porta-li roses a la teva mare o esposa sense cap motiu.
• Abraça els teus estimats i digues-los-hi el molt que els estimes.
• Només per aquest dia… no discuteixis amb la teva parella, germà, pare o mare.
• Només per aquest dia… comprèn el teu fill/a adolescent.
• Només per aquest dia… fes un acte de bondat i sent el teu cor viu.

LA  MORAL

La moral és definida com el conjunt de valors, costums, creences i normes d’un determinat poble o, fins i tot, individu. La moral és una guia per distingir el bo del dolent, allò correcte d’allò incorrecte. La moral incorpora la bona educació. La moral no és una cosa estàtica, ja que depèn del context històric i la cultura en particular que es tracti. Alguns exemples de moral són:

• No fer trampa en jocs o exàmens.
• Dir sempre la veritat.
• No perjudicar la llibertat dels altres, respectant-los la llibertat de culte i expressió, entre altres.
• No difamar altres persones.
• Cuidar el medi ambient.
• No enganyar els altres, siguin simples desconeguts, familiars, amics o la mateixa parella.
• Ajudar algú que ho requereixi.
• Cedir el lloc en el transport públic a dones embarassades, a persones amb nens o gent gran.
• Respectar la fila quan s’espera per a alguna cosa.
• Ajudar una persona cega a creuar el carrer.
• Avisar en cas d’arribar amb retard o no poder assistir a un lloc que havia estat acordat.
• No fumar en llocs públics.
• En cas d’emergència cridar a la policia, ambulància, bombers, etc.
• Ser amable amb la gent que atén en els serveis públics, comerços, etc.
• No fer-los als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu.
• No dir males paraules o grolleries.
• Respectar totes les persones i éssers vius, sense fer diferències.
• No prejutjar les persones, és a dir no emetre judicis anticipats d’altres individus.
• Vestir-se correctament quan s’està al carrer o llocs públics.
• Ser responsable amb les tasques que ens deleguen o prenem voluntàriament.
• Honrar la nació a la qual es pertany.
• Estimar els fills i vetllar per la seva seguretat.
• No burlar-se de les persones que ploren o pateixen.

L’HONESTEDAT

L’honestedat és definida com la qualitat humana d’expressar-se de manera autèntica i coherent. Alguns exemples d’honestedat que poden ser percebuts en la vida quotidiana:

• Retornar allò que es troba, sigui diners o objectes, tinguin aquests valor monetari o no.
• No enganyar els clients a través de mitjans com la publicitat, que pot generar confusions o enganys.
• Fer referència a les fonts utilitzades en un determinat treball, tasca o recerca; en aquest cas es fa referència a l’honestedat intel·lectual.
• Accedir a llocs laborals per mèrit propi, no per mitjà d’altres persones o a través de l’engany.
• Acceptar quan s’ha comès un error o equivocació. No resulta honest culpar altres persones.
• Complir amb les promeses, ja siguin entre amics, envers els familiars i fins i tot els governants amb el poble.
• Dir la veritat per més que dolgui admetre-la.
• Narrar els fets tal i com van succeir i no manipular-los per tal de complir amb certes expectatives o excusar-se dels actes.
• Mostrar-se davant el món tal i com cadascú és. No és necessari amagar defectes o atributs per més que les altres persones puguin rebutjar-los.
• Avisar quan un ha arribat tard, per exemple al treball o a l’escola, malgrat que ningú hagi notat el retard.
• Reconèixer els mèrits aliens, sobretot quan semblen propis. Per exemple, molts escriptors reconeixen que certa part del seu treball ha estat realitzada per una altra persona. Per això les esmenta i agraeix la seva col·laboració.
• Que un docent expliqui allò amb el que no concorda o, fins i tot creu, amb la finalitat que els seus alumnes puguin triar allò que considerin millor.
• Realitzar les tasques que han estat encomanades fins i tot si no hi ha cap persona que ho verifiqui.
• Admetre i reconèixer que allò en el que es creia o defensava no era el correcte.
• Dir enfront d’una persona el que es creu d’ella; per contra, és una gran falta d’honestedat parlar d’ella a l’esquena.
• Pagar els deutes, més enllà que el creditor no ho reclami.
• Mantenir les postures ideològiques o de qualsevol índole, encara que amb moderació, sense importar el que les altres persones pensin, fins i tot quan el seu nombre ens superi amb escreix.
• Corregir les persones quan ens tornen malament un canvi, sobretot quan aquell error ens afavoreix.

LA TOLERÀNCIA

La tolerància fa referència al respecte i a l’acceptació que es té pels pensaments, sentiments i creences d’altres persones, més enllà de les diferències que puguin existir. Així doncs, que la tolerància accepta la diversitat cultural, religiosa, ètnica, política, etc. Hi ha els que entenen la tolerància com un deure moral i polític.

Alguns exemples en la vida quotidiana són:

• Acceptar les creences d’amics d’altres religions, malgrat la nostra possible formació catòlica; això inclou també a ateus i agnòstics.
• Escoltar i comprendre quan algú té problemes, més enllà que el motiu sembli insignificant.
• Acceptar els errors que cometen els fills o pares i intentar comprendre’ls.
• La democràcia és un sinònim de tolerància, ja que s’accepta als governants com a tals més enllà de l’elecció personal, fins i tot quan han estat triats per les minories. Posar veritablement en pràctica la tolerància en aquestes situacions.
• La tolerància és acceptar les persones i els seus drets sigui quin sigui el seu sexe, elecció sexual, color de la pell, país d’origen, religió, preferències ideològiques i polítiques, diferències físiques, capacitats físiques o intel·lectuals, edat, etc.
• La convivència de diverses ètnies en un mateix estat.
• La tolerància implica escoltar qui té una opinió o visió diferent a l’hora de resoldre un conflicte.
• Incloure diverses persones en els grups de treball o d’amics, sense prejutjar-les.
• Intentar comprendre els problemes dels altres.

EL RESPECTE

El respecte, en primer lloc es pot entendre com l’acatament que se li fa a algú, és a dir, que s’accepta la seva l’autoritat. Però en una definició més àmplia de respecte es fa referència a la valoració i la consideració de la dignitat dels altres. Aquest és un valor que permet l’exercici dels drets de totes les persones i requereix el tracte cortès i atent amb els altres. Alguns exemples de respecte són:

• Acceptar les persones més enllà de les diferències físiques, de les seves opinions, creences o cultures; també de la seva manera d’expressar-se i actuar, entenent que ningú és superior o inferior a un altre, solament diferent.
• Escoltar les persones quan ens parlen, sense importar qui siguin o d’on provinguin.
• Saludar de manera adequada quan s’arriba a un lloc. El mateix s’ha de fer en cas d’acomiadar-se.
• Tenir consideracions especials cap a la gent gran, per exemple tractant-los de vostè (quan calgui) o cedint-los-hi el seient en el transport públic.
• Fer silenci quan sigui requerit, Per exemple durant les classes, misses o concerts.
• Tenir consideració davant les dones embarasses, ancians  o nens, sigui ajudant-los on sigui requerit, o deixant-los passar primer en les cues o llocs on s’han d’esperar.
• Anar amb compte amb la naturalesa, incloent-hi la flora i la fauna. És molt important respectar els animals, les plantes i el mitjà en què habiten.
• Dir la veritat també és un acte que representa al respecte, ja que no tolera la mentida o la difamació.
• És important el respecte que cada persona ha de tenir amb si mateixa, acceptant-se tal i com és, sense patir opressions o complexos. Respectar el cos, no permetre rebre maltractaments o greuges i fer valer els drets que li corresponen.
• És també senyal de respecte demanar permís quan es requereixi, agrair i demanar les coses de manera adequada, utilitzant sempre la frase “si us plau”.
• Ser responsable amb les tasques que s’assumeixen i complir amb allò acordat; per exemple, arribar de manera puntual a un determinat lloc o trobada.
• Acatar les normes i lleis; per exemple, respectar la velocitat quan es condueix un vehicle o esperar al fet que el semàfor indiqui el pas.
• És un senyal de respecte no burlar-se dels símbols patris o religiosos més enllà de no ser els propis.

LA RESPONSABILITAT

La responsabilitat sol estar relacionada amb la consciència que tenen les persones davant les possibles conseqüències dels seus actes. Es parla de persona responsable quan compleix amb allò acordat o és acurada i respectuosa amb el que realitza. Aquest tipus d’actes poden ser percebuts en la vida quotidiana, com ara els següents exemples:

• Decidir utilitzar el transport públic si s’ha ingerit alcohol.
• Presentar els treballs i tasques en el temps i forma que el docent requereix.
• Arribar de manera puntual a les trobades.
• Complir amb les tasques de la llar, també dintre del termini i de la forma escaient.
• Es qualifica a les persones com a responsables quan són capaces d’afrontar els errors que cometen.
• És responsabilitat dels pares que els seus fills tinguin una bona alimentació, salut, educació i rebin afecte.

Quan es parla de responsabilitat social es fa referència al compromís que prenen persones o grups de persones envers la societat íntegrament o un sector de la mateixa. Alguns casos de responsabilitat social són:

• L’Estat és responsable de vetllar per la seguretat dels habitants que el conformen.
• El compromís d’organitzacions no governamentals amb un determinat sector de la societat, per exemple la instal·lació de menjadors en zones desfavorides.
• L’acció d’organitzacions davant la injustícia social, com per exemple disposar de grups de persones que ajudin els nens amb dificultats escolars, o la construcció d’habitatges per a gent que no disposa dels mateixos.
• El desenvolupament d’activitats sostenibles per a tota la societat, com per exemple la producció de paper reciclat.

Avui dia també és molt utilitzat el terme de responsabilitat empresarial o corporativa. En aquest cas els individus no s’involucren de manera particular o per grups, sinó que són les mateixes empreses les que prenen el compromís envers la societat; alguns exemples són:

• Realitzar una producció que resulti sostenible, que generi llocs de treball estables i dignes, que no afecti el medi ambient.
• Donar suport a organitzacions no governamentals, tant de manera econòmica com de qualsevol altre tipus.
• Realitzar projectes de millora en la capacitació laboral dels seus empleats.
• Donació de recursos, siguin alimentaris, tecnològics, etc, i siguin usats, nous o que resultin un excedent per a l’empresa.

Quan es parla de responsabilitat jurídica es fa referència a la transgressió o falta d’un individu davant una norma de tipus legal o jurídica i comporta sancions. Exemples:

• Fer mal a algú.
• Conduir en estat d’embriaguesa.
• Robar o furtar.
• Realitzar actes de corrupció o de tràfic d’influències.
• No complir amb els contractes de qualsevol índole.
• Passar els semàfors en vermell o excedir el límit de velocitat estipulat.

ELS VALORS D’UNA EMPRESA

Els valors són judicis morals sobre determinades qüestions, siguin aquestes reals o no. Aquests determinen certes tendències o inclinacions davant determinades circumstàncies. Dins d’una empresa resulta molt important determinar quins són els valors adoptats, ja que permet definir-se com a empresa i guiarà els valors d’aquelles persones que hi treballen. A més, són instruments gerencials que permeten orientar les conductes dels membres de la institució. Existeixen diversos valors empresarials, i moltes vegades l’elecció dels mateixos depèn de l’organització particular que els requereixi. Alguns exemples de valors d’una empresa són:

• Puntualitat: en aquest cas es fa referència a aquest valor per exigir als empleats el respecte dels temps d’arribada i sortida, però sobretot envers els clients, per exemple a l’hora de presentar projectes o realitzar lliuraments.
• Qualitat: en aquest cas s’intenta que els productes o serveis oferts siguin d’excel·lència.
• Conseqüència: fa referència a la coherència que han de tenir els ocupadors envers els seus empleats, com de l’empresa amb els clients. En cas d’haver-hi compromisos han de ser complerts.
• Justícia: aquest concepte té una major orientació per als seus treballadors. Fa referència a atorgar a cadascú el que li correspon, no solament des del punt de vista salarial sinó també quan es refereix a les activitats que a cadascú li tocarà exercir.
• Comunicació: en tant que es pren la comunicació com un valor fonamental, s’intenta que les relacions i connexions dins dels membres de l’empresa i amb els clients sigui fluida i sincera.
• Responsabilitat: té diverses orientacions. Per exemple, si es fa referència als treballadors, l’empresa es compromet a l’estabilitat i bones condicions laborals. Quant als clients, l’empresa es compromet a lliurar béns i serveis de qualitat. Una cosa que també resulta molt important avui dia és el compromís amb el medi ambient. Per a això és necessari complir amb les lleis determinades i fins i tot excedir-les per continuar amb la seva preservació.
• Originalitat: es refereix a les innovacions, canvis i creacions tant en els béns i serveis, com en les metodologies laborals i estratègies.
• Seguretat: aquest judici s’orienta a generar un vincle de confiança, que els clients creguin que seran satisfets en les seves necessitats i desitjos.
• Llibertat: en aquest cas s’intenta que tant els empleats com els clients puguin expressar-se amb total seguretat en cas de tenir creences o opinions diferents, sempre que siguin presentades amb respecte i cordialitat.
• Treball en equip: des d’aquest s’intenta la integració de cadascun dels membres de l’empresa al grup laboral, que siguin promoguts millors resultats gràcies a un ambient positiu. Per a això és elemental la participació dels diferents membres de l’empresa en diversos àmbits.
• Honestedat: orientat tant als membres de l’empresa entre si, com amb als clients. Es promou la veritat com una eina elemental per generar confiança i reforçar la credibilitat de l’empresa.

L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

L’alimentació sostenible és aquella que assegura poder seguir alimentant-nos sense esgotar els recursos (aigua, terra, etc.) i sense destruir el mitjà (biodiversitat, contaminació). Segueix aquests consells i la teva alimentació serà a més molt més saludable i respectuosa:

• Tria preferentment productes procedents de l’agricultura ecològica enfront dels productes amb additius o els procedents d’explotacions agrícoles intensives. Familiaritza’t i exigeix l’etiqueta que certifica l’autenticitat del producte ecològic.
• Compra productes procedents del comerç solidari. Familiaritza’t amb l’etiqueta que certifica aquests productes “FAIRTRADE”.
• Consumeix aliments frescos i naturals de temporada, de productors locals o propers i amb un mínim d’embalatge.
• Tingues present l’etiquetatge dels aliments per conèixer si els productes que consumeixes utilitzen modificacions genètiques (OMG). Utilitza la Guia Vermella i Verda dels aliments transgènics de Greenpeace per identificar-los.

EL TURISME SOSTENIBLE

Aquests exemples tenen per objecte la sensibilització i la conscienciació dels ciutadans, promovent conductes responsables i bones pràctiques ambientals durant les vacances. Són consells pràctics perquè els turistes es conscienciïn del que han de fer o no en les seves destinacions a que les seves accions poden posar en perill la riquesa biològica del lloc que es visita. Seguint les següents recomanacions el turista contribuirà a conservar la riquesa biològica de la Terra i a millorar les oportunitats de desenvolupament de moltes persones:

• Al planificar el teu viatge, tria aquells proveïdors que t’ofereixin garanties de qualitat i de respecte als drets humans i al medi ambient.
• Utilitza els recursos naturals, com l’aigua i l’energia, amb moderació. Recorda que són béns escassos.
• Tracta de minimitzar la generació de residus. Són una font de contaminació.
• Quan hagis de desfer-te d’un residu, fes-ho de la manera més neta que et faciliti el teu lloc de destinació.
• En un espai natural procura que l’única petjada que deixis enrere sigui la del teu calçat.
• Si visites ecosistemes sensibles, com ara esculls de coral o selves, informa’t de com fer-ho per causar el menor impacte possible i no degradar-los.
• Al comprar regals i records busca productes que siguin expressió de la cultura local. Afavoriràs l’economia dels pobles que t’acullen i la diversitat cultural.
• No adquireixis flora i fauna protegida pel Conveni de Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS), ni productes derivats d’aquestes espècies. És un delicte i contribueix a la seva extinció.
• En la teva destinació gaudeix coneixent la cultura, costums, gastronomia i tradicions de les poblacions locals. Respecta-les i apropa’t a elles, tenen molt a explicar-te.
• Tracta de contribuir amb la teva presència al desenvolupament d’un turisme responsable i sostenible, construint amb el teu viatge un planeta més saludable i solidari.

ELS REGALS SOSTENIBLES

Existeixen nombroses alternatives per fer excel·lents regals que mostrin tot el nostre afecte i siguin benvolguts pels seus destinataris, sense que això suposi una pesada càrrega per a les nostres finances o el medi ambient.
De les moltes tradicions associades al Nadal, donar i rebre regals és una de les més divertides i esperades. Però a vegades, aquesta alegria pot suposar un alt preu per a les nostres finances i sobretot per al medi ambient.
A l’hora de fer un regal, hem d’eliminar la idea que el seu import és proporcional a l’afecte que sentim pel seu destinatari. Per aquesta raó, des del camp de la sostenibilitat es proposen diverses alternatives que et permetran compartir la teva generositat amb la teva família i les persones que més estimes, sense necessitat de caure en el frenesí del consumisme que es desferma en aquestes dates. Aquí n’apuntem unes quantes:

• Organitza un “amic invisible”. L’amic invisible és un joc molt popular en el qual participen diverses persones que es fan regals entre si sense que se sàpiga qui ha estat (idealment una persona, un regal i un topall econòmic).
• Pacta amb la teva família lliurar un sol regal a cada persona (o dos, si és un nen). En moltes ocasions, un únic regal acuradament seleccionat pot ser més que suficient. Encara és comú creue que la despesa realitzada en la compra és proporcional a l’afecte, quan res tenen a veure.
• Dóna ”targetes regal” en lloc de “coses”. Molts comerços ofereixen la possibilitat d’adquirir targetes que posteriorment poden ser canviades per productes. D’aquesta manera, tindràs la certesa que el teu regal serà realment útil, ja que el seu destinatari podrà canviar-les per allò que realment necessita.
• Evita els regals que requereixen bateries. Abans de comprar aquest tipus de regals, para un moment i reflexiona sobre les conseqüències negatives que poden tenir per al medi ambient.
• Pensa en verd. Les plantes poden ser regals econòmics, sustentables i que facin que les persones a les quals els hi has regalat et tinguin present en la seva llar tot l’any. Busca vivers accessibles en preus i afegeix una nota de les cures que cal tenir-li. Aquesta opció només és vàlida per a aquells que gaudeixin de les plantes.
• Busca opcions amb temps. La improvisació incrementa la despesa en regals perquè adquirim el primer que ens trobem sense reflexionar molt sobre la seva utilitat, o anem a comprar els últims dies quan la majoria de les existències ja s’han esgotat. Internet pot ser el teu aliat perquè, a part de tenir un catàleg més ampli, pots comparar preus abans d’adquirir alguna cosa o fins i tot trobar regals que no se t’haguessin ocorregut. No obstant això, a Internet, més que en qualsevol altre lloc, cal ser molt acurat en escollir el proveïdor; a més, no sol oferir productes de proximitat.
• Regala una experiència en lloc d’una cosa material. Els regals no sempre han de ser objectes: un curs de rebosteria, un tast de vins, una sessió d’un esport extrem o, fins i tot, un val per alguna cosa que puguis fer pels altres (un sopar romàntic…) poden ser ben rebuts sense que et suposi un elevat cost. Els records duren molt més temps que les coses.
• Considera la possibilitat d’oferir un “regal solidari.” Un regal solidari és una forma de donació a través de la qual pots fer un regal concret a una família d’Àfrica o d’Amèrica Llatina. Els regals han estat escollits per les mateixes famílies segons les seves necessitats, així que són regals realment necessaris. Pot ser una mosquitera per protegir-se contra la malària, la construcció d’un pou per proveir-se d’aigua potable o un animal domèstic (pollastres, cabres…) per alimentar-se. Són regals dobles perquè d’una banda l’ONG amb la qual ho gestiones ho lliurarà a una família, i tu rebràs una targeta, que representa aquest regal, i que pots lliurar a qui desitgis.
• Regals fets amb amor. Des de les clàssiques galetes de gingebre amb forma de ninot, fins a espècies exòtiques en pots decorats per tu, pots tenir moltes alternatives tan comestibles com treballs manuals que es converteixin en bons regals. Segur que som molts els que encara recordem els mitjons i els jerseis que, amb tot el seu afecte, ens teixien les nostres àvies quan érem petits.
• Abans de fer un regal, pensa realment en els gustos i l’estil de vida de les persones a les quals vols sorprendre. Segur que valoraran molt més el teu regal si aprecien que realment les coneixes i que has dedicat temps a escollir-lo.
• Un consell més: no t’oblidis d’acompanyar cada regal amb una nota escrita a mà i un missatge personal. És un detall que augmentarà el valor del regal.

LA CURA DELS ANIMALS

A continuació s’expliquen cinc formes d’ajudar a la protecció d’animals domèstics que ho necessiten:

• Fer-se soci d’una protectora d’animals. Les associacions de protecció animal que tenen alberg necessiten alimentar els animals que recullen. També precisen oferir-los una atenció sanitària adequada i mantenir les instal·lacions en bones condicions. Les necessitats que els voluntaris poden cobrir en una protectora d’animals són moltes: ajudar al centre de recollida, col·laborar en les campanyes d’adopció, recolzar les seves iniciatives legals i participar en les xerrades.
• Apadrinar un gos o un gat. L’apadrinament de gossos i gats és una opció per ajudar els animals, que consisteix a abonar una quantitat de diners estipulada. Amb aquesta acció solidària els padrins ajuden a la manutenció dels animals recollits en l’alberg d’una manera més personalitzada. Algunes associacions envien una foto amb una breu història de l’animal als seus padrins.
• Adoptar un animal. L’adopció és un propòsit no solament solidari sinó, també, necessari. Els albergs espanyols estan saturats d’animals abandonats. Adoptar un gos o un gat de manera responsable és la forma d’oferir una llar a un animal que ho necessita per a ser feliç.
• Evitar ventrades indesitjades. Els albergs reben cada any molts gossos i gats que provenen de ventrades indesitjades. El principal motiu pel qual s’abandonen animals a Espanya són les ventrades indesitjades, que expliquen el 14% dels desemparaments. La segona causa són els canvis de domicili (13,7%), i la tercera els factors econòmics (13,2%). Per això, un propòsit solidari, a més d’una assignatura pendent a Espanya, és evitar ventrades indesitjades de gossos i gats a través de l’esterilització.
• Denunciar el maltractament cap als animals. El maltractament d’animals és cruel i està penat per la llei. No obstant això, el 2012 el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil va recollir més de 10.300 denúncies de violència contra animals a Espanya. El maltractament cap a gossos i gats inclou cops, tortures, abandons, desatenció, falta d’alimentació, etc. El compromís dels ciutadans per denunciar i posar en coneixement de les autoritats competents els casos de maltractament a animals suposa un compromís solidari fonamental contra aquest tipus d’il·legalitats.
• ETC.