DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Als EUA 75.000 cavalls de raça mustang viuen en llibertat. El govern, que vol reduir aquesta població, considera que viuen en males condicions. Els cavalls, però, són defensats pels animalistes. Ara bé, si no tenen qualitat de vida, és ètic lluitar per la seva supervivència?

Sovint els animals són objecte d’estudi de la bioètica i observem, segons va passant el temps, canvis reals en les lleis de protecció animal que intenten dotar de certs drets els animals de companyia i alhora proven
de garantir el benestar dels de consum. Però quan parlem de societats, i no cal anar molt lluny, on els més vulnerables no tenen algunes de les seves necessitats bàsiques cobertes, el debat s’encén més fàcilment. Proposem en aquesta ocasió fixar la mirada sobre un altre cas real que ens farà viatjar al llunyà oest americà per reflexionar sobre el tracte als animals en general i els interessos polítics i econòmics que es
poden amagar darrere de les deliberacions sobre qualsevol conflicte ètic.

Planes interminables de sorra groguenca. El silenci del desert pertorbat per dos helicòpters que guien un grup de cavalls salvatges cap al que serà el seu captiveri. I és que a l’oest dels Estats Units viuen uns 75.000 cavalls de la raça mustang en una superfície d’uns deu mil quilòmetres quadrats. Després d’intensos debats, el govern els intenta controlar. Amb l’objectiu de reduir la població en un vuitanta per cent, primer es va intentar equilibrar la població amb productes químics, però no van funcionar. Quan després es va proposar realitzar un procés d’esterilització, el moviment ecologista va aconseguir que el jutge no permetés ni tan sols l’estudi previ. Els cavalls es troben desnodrits i deshidratats, amb malformacions genètiques i altres problemes físics, ja que ningú els cuida si estan en llibertat. Empreses familiars privades es dediquen a la seva captura (segons ells, minimitzant al mínim el seu estrès), exemplars que són donats en adopció o, simplement, “eutanasiats”.

No gaire lluny d’allà, els activistes es preparen per actuar. Volen mantenir la població al cost que sigui. Un cost elevat per un país on hi ha nens que passen gana i on ningú es planteja comercialitzar la carn de cavall. Un país on amb els cavalls controlats es poden fer més prospeccions petrolieres i els ramaders tenen més espais per a les seves vaques… Són els cavalls animals de companyia o animals salvatges? Hi
ha interessos econòmics darrere les decisions que es prenen o només es pensa en el benestar dels mustangs? Viuen millor en llibertat o, com no tenen qualitat de vida, és ètic el seu control?

Inicialment, es podria valorar que els animals salvatges s’han de deixar en llibertat amb totes les conseqüències d’aquesta decisió, esperant que la Natura gestioni el seu propi equilibri. Entenent que aquesta expectativa no sempre és realista, també es podrien continuar intentant mètodes de control que garantissin el benestar dels cavalls malgrat la despesa econòmica afegida. Altres opcions són fer el control mitjançant medis respectuosos, encara que siguin cars, o realitzar un seguiment, tal com es proposa des del govern.

Quina d’aquestes opcions us semblaria més ajustada al benestar dels animals? És ètica una despesa econòmica per mantenir el benestar dels cavalls salvatges quan hi ha tantes mancances a la població? Canviaria la vostra percepció del control dels animals si es poguessin fer servir per a l’elaboració de productes carnis? I, anant més enllà, penseu que poden haver-hi interessos polítics i econòmics darrere de tot plegat o aquesta idea és una invenció dels animalistes? Ara és el vostre torn!